19 de març

Avui podria ser una repetició del dia d’ahir, perquè hi ha caminades, koales, i penya-segats, amb visita preceptiva als 12 apòstols. Però no, avui és un altre dia, diferent a la primera gran experiència que vam viure ahir, potser menys impactant, però alhora vist des d’una perspectiva més reposada…

Vam arribar bé a la zona d’acampada, moral i físicament intactes, tot i que alguns animalons van aprofitar la nit per creuar la carretera davant del cotxe. Pensàvem que no hi havia conills a Austràlia, perquè no en veiem als supermercats, però ahir a la nit ens van aparèixer en processó. Suposem que eren conills, no els vam demanar el carnet d’identitat, però s’assemblaven molt als que tenim per casa.

Algun intent de xàfec però res greu. Surt el sol lleganyós, però va fent feina. Anem a veure la platja tocant a la zona d’acampada, encara amb el regust del cafè soluble i els cereals als llavis. La platja, també apta pel surf, té un noi assegut en una cadira contemplant el paisatge. No preguntem, i ens quedem sense saber quan de temps porta allà plantat.

El camí d’avui, comença per anar cap al parc natural del Cape Otaway. Al final de la carretera hi ha un far, i pensàvem visitar la zona, però s’ha de pagar un preu d’entrada que considerem elevat, així que tornem a pujar al cotxe i marxem sense haver dit ni hola pràcticament. La carretera que t’hi porta, és bonica. Potser trista, perquè els arbres van morint i recorden algun lloc de conte, on hi viu la bruixa dolenta, però el gris en combinació amb aquest cel, ens fa veure i comentar l’estranya bellesa que desprèn el paisatge.

La poca estona que hem estat a la botiga del far, hem pogut llegir que estan investigant la raó de que els arbres morin. No ho acaben d’esbrinar, i és terrible, perquè a més de la flora, acaba amb la fauna, ja que els koales que hi viuen, de vegades no marxen a altres llocs, i acaben morint per la falta de menjar.

A la carretera de sortida, sabent el que podríem trobar, hem parat més atenció i hem anat veient els nostres graciosos amics. Aquí hi ha més gent i menys koales, així que la ratio de sorpresa queda reduït, però n’hi ha uns quants que es deixen fotografiar sense protestar.

Un concretament, ens fa una mica de pena després del que hem llegit, perquè està a un arbre que sembla que està morint, i que només li queden quatre fulles verdes, però ell com a bon capità es resisteix a abandonar-lo.

Des de fa un temps, pràcticament no llegim massa coses al voltant del que cal visitar. Sovint anem a la oficina de turisme de la zona i que ens informi, i d’aquesta manera o mitjançant el que ens recomanen altres viatgers anem avançant. D’aquesta manera ens plantem a Maits Rest, una petita zona que desconeixíem que existís.

Reposant en una vall, i caminant sobre unes passarel·les de fusta entres en un món verd i humit. Anys i anys sembla que han caigut al damunt d’aquests arbres centenaris. Avançant entre la vegetació, i no descuidant les advertències sobre algunes bestioles que hi viuen, ens veiem en l’escenari d’una pel·lícula, a un bosc profund i desconegut habitat per criatures que desconeixem, durant els trenta minuts del passeig. Després, despertem i a seguir la ruta.

A tocar del gran reclam turístic de la zona i abans d’arribar-hi, hi ha un lloc especial i espectacular. Es diu Gibson Steps, i des d’aquest punt, i amb unes vistes magnífiques dels pinacles, pots baixar a peu de mar. Tocar la sorra, caminar per la platja, i si no estàs atent, quedar xop per alguna onada més forta que arriba a quasi tota la platja.

Canvi de punt de vista, preciós i espectacular alhora. Potser deu ser massa perillós fer surf en aquesta zona, però les onades són les més grosses que hem vist.

Dos quilòmetres d’asfalt, i nosaltres sobre rodes arribem al parking dels 12 apòstols. Els helicòpters segueixen volant, i esperen captar l’atenció i els diners dels visitants. Nosaltres repetidors, tornem al mirador a peu, res de vols. La llum diferent, no hi ha tant de vent que aixequi el polsim de mar, i tot i que li treu una mica de espectacularitat a l’experiència, les fotografies queden més nítides.

Potser ens quedem amb la visita d’ahir a aquest punt. Un dels grans moments del viatge. Avui ens agrada, però ahir ja ens va donar el que ens havia de donar. I és que en el veure una cosa, hi ha quasi més part de tu, que del que seus a mirar, perquè sempre el sentir, estarà davant de l’observar. I ahir vam rebre tota la dosi que necessitàvem de 12 apòstols…

Tot i això, ens agrada aquest lloc, seure i gaudir-lo a qualsevol hora. Ara sabem perquè és un dels icones turístics d’Austràlia, i ho compartim plenament, s’ha de venir… ☺

A quatre quilòmetres, hi ha més coses a veure. De fet a tota la zona, hi ha autèntiques obres d’art amb signatura mestre de la natura, que ha necessitat anys i anys per enllestir-les. De fet, estem segur que quan tornem aquest litoral haurà canviat. Per exemple, aquí a Loch Ard Gorge, on hi ha una entrada d’aigua que conclou a una platja, a una petita cala, el lloc on un el vaixell anomenat com el lloc es va estimbar, i no és d’estranyar amb aquestes costes… De fet tota la zona està plena de vaixells enfonsats. Aixxx si tot no fos tant car ens agradaria fer alguna immersió perquè segur que són espectaculars.

Si camines quatre passes i arribes al mirador, pots veure com l’aigua segueix dibuixant la seva obra mestre. Com, esclatant contra la roca, ha format un parell d’arcs que algun dia cauran…

Arribem a Port Campbell, i no és massa tard, però decidim que avui pagarem per dormir, perquè pel proper lloc gratuït s’ha de fer ruta, i necessitem descansar. Així que passegem tranquils per aquesta petit poble que presenta els seus carrers vestits amb la gràcia de la tranquil·litat. Recorrent els quatre més cèntrics, descobrim alguna petita botiga de surf, i alguns cafès.

El càmping on farem nit, és de la xarxa Top Parks, i tenim descompte ensenyant el clauer de la furgoneta. Poca cosa, però tot el que sigui restar dòlars a la cartera, benvingut serà. A més, una estoneta de wifi, unes bones dutxes, i neteja de roba, són coses que sempre s’agraeixen, perquè tenint en compte els dies que portem sense fer-ho, ens saben a glòria.

I ben nets, i ben polits, diem bona nit, i fins demà. ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 230km Johanna – Cape Otway – Maits Rest – Castle Cove – Gibson Steps – 12 Apòstols – Loch Ard Gorge – Port Cambell

– A l’oficina de turisme de Port Campbell hi podeu trobar wifi gratuïta