24 de març

Si ja hem arribat, feia dies que ens anàvem apropant a allò que buscàvem, i finalment avui trobem les vinyes de Mc Laren Vale. No és la zona vinícola amb més solera d’Austràlia, però és antiga, i no sabem si és que hem tingut sort o tots els cellers són així, però els visitats són petits temples del tast del vi a nivell de presentació i de producte. Així que ara comencem a explicar un dia que ha començat en un petit paradís natural, i ha acabat on Dionís passava els caps de setmana i les festes de guardar.

Avui, més que mai ens hem despertat amb el cant dels ocells. No sabem qui ha sigut el culpable, o el beneït que ens ha endolcit el matinar amb la seva dolça veu… ☺ Tasques matineres de rigor, i el motor en marxa. Parem al costat d’una enorme caravana, i quan la plataforma està llesta, entrem a la zona que ens indica la dona que manega el ferry per cable. Barrera baixada i a creuar els trenta metres que separen l’altre braç de terra. Epsss, espera que en falta un per pujar, fem marxa enrere… Nosaltres mentrestant, traient profit d’aquests moments…

Un se sent bé quan matina, i a falta de mirall on veure reflectit, dos ocellets que t’ajuden a veure la cara que deus fer, després d’aixecar-te en un lloc com aquest…

Final de la història? Discussió de bon matí, o petó per començar d’una manera fantàstica el dia. Creiem que la segona subscriu la línia editorial dels propietaris del blog, així que ens decantem per aquesta…

Operació creuament acabada amb èxit. Sortim, i a l’altra banda aparquem. Últimes fotos dels ocells, que a primera hora venen a acomiadar-nos tots ben ordenats. Cada ovella amb la seva parella…

Ja hem vist forces pelicans, però aquest és un bon punt d’observació, perquè a primera hora del matí, venen a passar-hi l’estona.

El vi ens reclama, però abans de respondre la demanda, decidim fer una parada a un poblet de nom Tailem Bend. El motiu? Una gran fàbrica d’oli, que potser en pots oferir una bona oportunitat per comprar-ne a bon preu, i de pas a veure si tenim sort i tastar alguna oliva, que són un capritx, i a la nostra butxaca no hi ha lloc per aquestes coses. ☺

Doncs si que tenim sort. Trobem una dona encantadora, que sap que ahir va haver derbi Madrid-Barça, perquè el seu marit s’ha despertat a veure’l. Li pregunto si sap el resultat, i respon negativament. “I’m sorry” diu… Si que m’agrada això de viatjar, estic tant desconnectat, que ni me’n recordava…

Tastem olis i olives, a més d’algun altre producte, i ens enduem una ampolla pel viatge, a més d’uns quants bons consells per la nostre ruta cap al nord.

Preparats, llestos, ja!!!! Arribem a Mc Laren Vale, després d’haver fet una ullada a una zona d’acampada gratuïta a uns seixanta quilometres. La primera aturada, oficina d’informació, que ja ens obre les ganes perquè també hi ha una zona de tast de vi. Ens indiquen que no podem fer “free” càmping, i ens donen mapa de la zona, però quan la cap de la oficina es dona la volta, el noi que ens atén ens indica un lloc on potser podríem provar de dormir. Ja vorem….

Amb el mapa de cellers sota el braç, i sabent on carregar benzina i menjar, llegim els consells que hem rebut per twitter. I és que una noia ens ha recomanat la visita a alguns cellers de la zona. El primer de nom Wirra Wirra, i et rep una ampolla gegant feta amb suros, tot i que a aquestes terres no en fan servir d’això…

Detalls, tots pensats. Zona d’aparcament per a ciclistes, amb font perquè reomplin d’aigua, i zona de jocs per a nens. A dins, un “cellar-door”, com diuen per aquí, que ve a ser la botiga del celler, on trobes una sala amb aires de pub anglès, guardonada com la millor de l’any, i uns vins que només tastar-los ja ens convencen. El tast, gratuït com ha de ser. ☺

El segon lloc. Hugh Hamilton, i el seu blasó de campanya, una ovella negre… Ens ho dieu a nosaltres??? ☺ Una entrada ben cuidada, i seguint els bens negres, puges unes escales on una sala circular serveix per tastar els vins, i per poder gaudir d’unes meravelloses vistes de les vinyes.

Vi, i productes que venen marca, i la mestressa surt a saludar-nos. Estem sols, i a més de tastar una bona pila de vins, xerrem de tot i més. Si!!!! Ho tenim clar, hem arribat a una zona on els vins ens tornen bojos. Una zona especialitzada en Syrah, però que la resta ens agraden i força. Entre una cosa i un altre, sens fa tard i li hem de dir adéu a aquesta dona tant entranyable, però com a record ens enduem un parell d’ampolles sota el braç…

Ja toca anar preparant el tema dormir, així que fem via cap al lloc que ens han indicat furtivament a la oficina d’informació. És a Aldinga Beach, a una platja, que nosaltres creiem solitària, però que està envoltada de cases. A la zona hi ha cartells on indica que no es pot fer nit, així que decidim no arriscar, i fem els seixanta quilometres cap a Langhorne Creek (que també és zona de vins), i hi trobem un lloc idoni per fer nit, i de manera gratuïta.

Hi ha força gent, però quan arriba l’hora de fer nones, comença a funcionar el pacte tàcit de portar-se bé, i tant els que no feien soroll, com els que feien preveure xivarri, coincideixen, i ens deixen descansar perquè demà toca més vi!!!!! ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 288km Narrung – Tailem Bend – Strathalbyn – Mc Laren Vale – Langhorne Creek

– A Stratalbhyn teniu la gasolina més barata de la zona, l’hem posada a 1,489$ el litre

– A Langhorne Creek teniu un càmping gratuït amb lavabos i zona de pícnic.

– Recomanem efusivament els cellers Wirra Wirra i Hugh Hamilton

– L’oficina de turisme de Mc Laren Vale és molt gran, té wifi gratuïta i llocs on seure i connectar l’ordinador

– El ferry de Narrung és gratuït així com també el de Wellington