25 de març

No elevem Mc Laren Vale a la terra promesa només pels seus vins i cellers de disseny modern alhora que acollidor, que també, si no perquè a més, està tocant a Victor Harbour, una badia molt bonica, on pots tenir contacte amb uns dels animalons més bufons que pots trobar, els petits pingüins.

Arribàvem a aquesta zona moguts pel vi, però preguntant coses a veure, ens van aconsellar fervorosament que ens apropéssim a Victor Harbour. I nosaltres que som creguts de consells, i com ens està funcionant a les mil meravelles, després de passar una bona nit, i esmorzats com deu mana, ens apropem a aquesta badia a veure que ens pot oferir. A la oficina d’informació turística, recollim informació, alhora que aprofitem per fer tasques de neteja personal per fer-nos compatibles amb la vida en societat.

De les coses que proposa, n’hi ha dos que ens criden l’atenció. La primera, una mena de parc on tenen animals en captivitat i on pel que sembla pots donar de menjar a koales, i una segona activitat que és creuar a la illa de granit, i fer una visita al centre de recuperació de pingüins. De moment, ens quedarem amb la segona…

Un pont de fusta creua a la Granite Island, el pots fer caminant, o en un vagó tirat per un cavall preciós. La manera gratuïta és la nostre preferida, així que caminant comencem a posar-nos en situació. Pingüins petits hi ha a aquesta illa, i també uns animalons que anomenen dracs marins, i que creiem són molt difícils de veure sense fer cap immersió.

Al centre on veure pingüins els donen de menjar a les onze, i com tenim una estoneta per davant, fem un passeig pel camí marcat a la illa. És petitona, impera el granit com podríeu deduir del seu nom, i està marcada per un litoral preciós, i ocells que la fan casa seva.

Bons llocs, on seure i mirar el mar, en un dia gris com aquest de bellesa serena. Un bon lloc per iniciar-se a predicar a les onades, als ocells, o a les foques dels illots propers, i és que qualsevol oïdor serà benvingut a aquesta ponència…

El recorregut no arriba als 45 minuts, i finalitza a un bar, que anomenen Kiosk. Passem de llarg, i no hem de caminar massa, per arribar a una petita porta. Ens imaginaven alguna cosa més gran, però no, paguem els 8$ de l’entrada, que destinen a cuidar els pingüins recollits, i cap a dins.

Aquest centre, es dedica a cuidar i alimentar pingüins malats o ferits que troben a la illa, o a les rodalies. N’hi ha de cecs, de ferits per algun atac de gos, o altres que han estat marcats per les dents de les foques o els lleons marins. En tenen una dotzena més o menys, i a les onze els arriba l’hora de menjar.

No deuen passar gana, perquè no corren desesperats cap al peix, que una dona els ofereix mentre explica amb caire maternal moltes coses del centre, i de les històries dels pingüins que hi viuen.

Les gavines, si que en deuen passar, perquè intenten agafar tot el que poden. Una manega que dispara aigua serveix per espantar-les momentàniament, mentre els pingüins pràcticament les obvien.

Tendresa en estat pur, i és que entre koales, cangurs i pingüins tindríem la casa plena d’animalons. Aquests tenen quelcom d’especial, per la seva manera maldestre de moure’s fora l’aigua, que contrasta amb l’agilitat que exhibeixen quan es decideixen a capbussar-se a la petita bassa de que disposen.

La bona senyora segueix xerrant, i això que ja portem més d’una hora, així que decidim anar tirant, fent un “Good Bye” i un gràcies, tant adreçat al personal humà com al animal. Preciosos, gallina de piel per enèsima vegada.

A la illa també hi ha la colònia de pingüins en llibertat, que hi viu, hi pesca, i torna als seus caus al capvespre, però aquests costa més de veure. També hi pots trobar altres ocellots de diferents tipus que prenen les roques com els seus llocs de descans.

Molt contents, i sens cap recança per haver pagat per un lloc com aquest, declinem visitar l’altre centre d’animals. Tot i que ens encantaria poder tocar koales, surt guanyador el angelet de no potenciar centres on els animals estiguin en captivitat si no ho necessiten, per davant del voler acariciar animalons. No ho hem tingut clar fins a l’últim moment, però avui ho hem decidit així, i contents, recollim el vehicle i anem a repassar un parell de llocs en aquest poble on ens han dit que hi podríem fer nit gratuïtament. Seguint la carretera que voreja el mar, hi ha diferents zones de pícnic, algun mirador de vistes força boniques, i algun pelicà despistat. A alguna de les àrees prohibeixen explícitament fer-hi nit, però al final de tot i en un lloc amb vistes al mar, hi ha un petit lloc resguardat que no hi prohibeix res, tampoc ho permet… Potser si, potser no, ja veurem més tard, i ara després de fer un mos, passem a la fase de tastar vins.

Mc Laren Vale, ja som aquí. Les expectatives són altes, després de les visites d’ahir, i el primer celler que visitem avui, es diu Ekhidna. Hi fan cervesa artesanal a més de vi, però tot i que tenen zona de degustació gratuïta de vi, i de cervesa, però ja pagant, està més orientat a la restauració, i ofereixen dinars que pel que sembla deuen estar força bé, a jutjar per la gran quantitat de gent que hi ha.

Algun que altre vi empassem, però la cervesa al final no decidim tastar-la, tot i que sembla que està recomanada.

Busquem una mica més de tranquil·litat, i volem un oasi de cervesa, entre aquest desert de vi ☺, així que ens desplacem a Goodieson Brewery, on un gos ens espera i rep estirat al mig del camí d’entrada al petit establiment. Ell no s’immuta i nosaltres l’esquivem per aparcar. Es tracta d’un petit lloc de cervesa artesanal, i tastem per 5$ les quatre varietats diferents de cervesa que hi fan. Mmmmmm també ens agrada això del suc de civada…. no només de raïm està fet el món… ☺

La següent aturada, és un celler recomanat per un altre celler. Aquí sembla que tenen idea de marca, i quan preguntes a algun dels cellers visitats, et diuen sense embuts quins et recomanen, sabent que si t’agraden encara potenciaràs més el bon nom de la zona on ells mateixos es troben. I com som bons seguidors de consells, ens plantem a la porta de Primo Estate. Decoració i elegància des de que aparques el cotxe.

Un regust italià tant en el mobiliari i decoració, com en els seus vins. De fet, ens deixen tastar dos vins iguals en quan a manera d’elaboració i varietat de raïm, però un fet amb el suc de vinyes d’aquí, i l’altre amb raïm de vinyes plantades a Itàlia. Molt curiós, perquè d’aquesta manera pots adonar-te com d’important és el terra, i la zona geogràfica en el gust final d’un vi.

El lloc és senzillament espectacular. I a més la noia que ens atén és molt simpàtica, com a la majoria dels llocs, on la proximitat és una de les millors virtuts. Aquí hi ha dues possibilitats per fer tast, una de franc, i l’altre de pagament. La segona, a una taula en un menjador de disseny, amb vins de rang alt, i combinat amb formatges, i olis. No té gens de mala pinta, però ens decantem pel no pagar, i tastem molts vins dempeus a la barra.

Una passada aquest lloc, marxem abans no en fem una de grossa gastant el que no hem de gastar. I així, arribem fent poca carretera a Fox Creek, on trobem més del mateix. És a dir, un lloc preciós, amb un estil diferent, però igualment encantador.

Sembla una petita casa reconvertida per tastar vi. Tot molt personal. El propietari, un home molt simpàtic enamorat de Barcelona, i de la Garnatxa. No coneixia el Priorat, així que entre d’altres coses, li podem parlar d’algunes coses que fan per allà, i que ell apunta amb emoció. Intercanvien adreces electròniques, i com els vins ens agraden i força, algun passa a engrossir el que deu ser el primer celler personal que es fa en una furgoneta de lloguer de baix cost…El nostre ☺….

I ja etílics d’emoció per tot el viscut, sortim al jardí, ampolles sota el braç, per poder gaudir de la col·lecció d’escultures relacionades del món del vi. L’avió del Syrah, un bitllet que pagaríem encantats, que entre núvols d’aromes de fruita madura ens portarà a somiar abans d’anar a dormir.

I entre vi, cervesa, i records de pingüins, desfem els quaranta quilometres que ens separen del lloc on vam dormir ahir, que ja el coneixem, on podrem dormir gratuïtament. I avui, allà ja aposentats, encetarem una ampolla marcant un altre creueta a la columna de dies inoblidables, fent honors de comiat d’aquesta regió, que ens ha semblat, simplement, ESPECTACULAR!!!!

Informació pràctica:

– Ruta: 203km Langhorne Creek – Victor Harbour – Mc Laren Vale – Langhorne Creek

– Recomanem les visites als celler Primo Estate i Fox Creek

– Val molt la pena la visita al centre de recuperació de pingüins de Victor Harbour, el preu és de 8$

– També és molt recomanable fer el passeig per tota la illa de Granite

– A l’oficina de turisme de Victor Harbour teniu wifi gratuïta