26 i 27 de març

Som urbanites, si, ho reconeixem, ens agraden les ciutats. Som urbanites no excloents perquè de fet ens agrada tot el que anem trobant. I sobretot, ja ho hem explicat alguna altre vegada, ens agraden els contrastos, i després de passar uns dies per costa i poblets, ve de gust trepitjar asfalt, tot i que aquí a Austràlia, potser del que menys estem gaudint és de les ciutats. Per què? em pregunteu. Si, ho he sentit… ☺ Doncs perquè és el país on estem sent més curosos amb el pressupost, intentant no gastar els diners en coses que en altres llocs ni ens ho pensàvem, i a les ciutats que hem anat visitant d’aquest gran país, ens ha anat calant una idea, que és que hi ha més coses a fer, que no a veure, i el fer habitualment costa calers. Potser amb un pressupost més relaxat, seríem els reis de les ciutats, amb tot el que ens agrada la bona vida…

Abans de fer dos dies d’aturada furgonetera al càmping de pagament més proper a la ciutat d’Adelaida, ens hem despertat mentre feien verema al costat d’on hem dormit.

I ja esmorzats i com ens venia de camí, última passada per Mc Laren Vale, deixant anar alguna llagrimeta per lo bé que ho hem passat, i fugint avui si, de qualsevol temptació vinícola, substituint-la per beguda pel cotxe que demana “unleaded” de 91 octans, i càrrega de comestibles diversos per a nosaltres.

I d’aquesta manera hem entrat a Adelaida.

Ens ha semblat una ciutat petita, moderna i on la gent amb calers té moltes coses a fer en matèria d’oci i restauració. Ens ha recordat una mica a Perth, encara que aquella segueix sent la nostre preferida, potser perquè va ser la primera i perque hi viuen el Helmut i el Dave. A més d’aprofitar les facilitats logístiques i sanitàries del càmping, hem visitat en aquest parell de dies la ciutat. No massa, perquè ens ha faltat alguna cosa a fer, però hem anat fent al ritme de les nostres necessitats, voluntats, i desitjos.

La primera visita, i si pensàveu que ja estàvem tips, us equivoqueu, ha sigut al centre del vi. Una ciutat enquadrada entre les més representatives zones vinícoles del país, ha de tenir un espai així, pensàvem, i com no, l’hem de visitar. L’Eva encapçala la marxa. Atenta, encuriosida, expectant pel que trobarà, i a un pas lleuger que ens tanquen. Vint minuts després, és fora. Una mica desil·lusionada pel que hem vist. Esperàvem un espai a mitges entre un museu, i una oficina d’informació, i el que hem vist és un espai molt gran, que sembla només per a trobades de gent del sector. Amb un celler d’incomptables ampolles al que no hem pogut accedir, i diverses sales, amb decoració del món vinícola molt acurada, però semblen que no són per a nosaltres, els visitants rasos. A baix, un espai on tastar vi, en màquines i pagant, i després de acostumar-nos a fer-ho gratuïtament, doncs no cal dir, que no és el mateix… ☺

Però el regust amarg es treu ràpid. Perquè al costat hi pots trobar el jardí botànic. Amplies zones enjardinades amb flora típica, on seure a contemplar els ocells. Alguns ja coneguts, i altres nous a la nostra col·lecció ornitològica, com el recentment batejat, el colom punky.

Un espai cuidat, sense gaire gent, i on passejar tranquil·lament sense pensar en gaire cosa. O en alguna, perquè el dies passen, els diners es gasten, i no recuperem el forat japonès, així que aviat haurem de fer un conclave per decidir el camí a seguir. Les flors es criden unes a altres, i la més bonica, que decideix amb quina rosa es posa.

Un parell de llocs que són sota sostre. Estructures modernes creades amb gust on a la porta llueix un cartell de tancat a partir de les quatre. Són dos quarts de cinc, i la porta és oberta així que entrem a veure nenúfars.

Més ocells, que canten, i amb els seus colors ens donen la benvinguda a la ciutat.

I al fons un hivernacle. Hauria de ser tancat, però és obert, o això sembla. Entrem i caminem per la passarel·la de fusta. Un ocell solitari, de colors vius que ens saluda des del mig. No s’espanta fins que som molt a prop, i des d’allà fuig a un arbre a seguir cantant. Aranyes, i vegetació per a les condicions reproduïdes d’un clima més tropical.

Sabem que estem fora hores, i no les tenim totes quan ens encaminem a la porta, recordant alguna pel·lícula on els protagonistes es queden tancats a dins del recinte. Un recinte solitari, només per a nosaltres i els animals, podria ser una nit interessant… Però no, la porta s’obre i nosaltres tornem a veure el cel blau, que per cert comença a amenaçar tempesta.

Més visites per l’endemà. Passejar pel que sembla la zona universitària, i passar per la galeria d’art. Igual hi passem després pensem, com per el museu d’art aborigen. Cal fer les coses quan abans millor, perquè el “potser” de després, en el nostre cas ha sigut un “no”, ja cansats de caminar.

La biblioteca és un lloc recomanat a visitar. Per nosaltres per aprofitar la wifi, i poder passar una bona estona penjant posts per poder seguir informant als fidels seguidors, que tot i el pesat i maleït error 522, segueixen provant de llegir els posts i posant comentaris.

A més, annex a l’espai modern i funcional, la vessant més clàssica del lloc. Amb un encant irresistible, i és que en aquest viatge ens estem tornant biblioteca-addictes. Prepareu-vos quan tornem, centre bibliotecaris de Barcelona, que us visitarem, i penseu que portem un llistó de qualitat força alt…

Alguns llibres antics decoren les seves estanteries. Podrien ser plens de pols, però llueixen nets, i a més el més important, són allà, ningú se’ls ha emportat. I al costat, entre ells, unes taules que poden ser ocupades per fer estudi.

L’aire condicionat a dins de la biblioteca és el que posaria un pingüí o ós polar a casa seva. I conseqüentment, sortim fets glaçons, a seure en un banc sota el sol per intentar reviure les nostres extremitats. Això va ràpid, i als deu minuts mentre mengem un entrepà ja estem suant un altre vegada. Una aturada que volem fer, és la visita al mercat. Un mercat dels de tota la vida, així que hi fem una passejada entre les seves parades gens atapeïdes.

Formatges, fruites i verdures, entre d’altres coses es poden trobar per aquí. Tot a bon preu. Vaja, com en un mercat normal… ☺

I poca cosa més hem fet a Adelaida. Una passejada per la zona del centre, on caminar lliure de cotxes. Aborigens aquí i allà, que semblen els exclosos d’aquest joc que es diu viure bé, en una ciutat on les ofertes de restauració són incomptables. Visita a la botiga de tes “T2”, on tastar algun te fred i gratuït. Escultures de porquets al carrer, i ja que hi som, una botiga d’electrodomèstics que coneixem, i a comprar un parell de coses: un disc dur que al que tenim ja li falta espai, i una màquina de tallar cabells, que comencen a esvalotar-se i s’organitzen, per en breu amotinar-se, així que qualsevol dia… canvi de look!!!!

Informació pràctica:

– Ruta: 107km Langhorne Creek – Mc Laren Vale – Adelaide

– Stratalbhyn és un bon lloc per carregar gasolina ja que està més barata que a Adelaide.

– A la Biblioteca de Adelaide teniu wifi gratuïta a part de poder connectar els vostres aparells. És un bon lloc per estar-hi tot i que porteu la jaqueta.

– Al mercat de Adelaide els preus són bons per comprar fruita i verdura.

– El Camping que hem estat és de la xarxa Top Tourist Park i et permet no haver d’agafar la furgo per anar a Adelaide ja que està a la mateixa ciutat.

– Recomanem efusivament la visita al jardí botànic d’Adelaide.