28 de març

Avui tot i estar en un càmping, matinem. Ens espera Port Adelaida, una barriada de la capital de l’estat de South Australia, que ens ve de gust visitar abans d’anar cap a la zona de vins més antiga d’Austràlia, i una de les més reconegudes a nivell mundial pels seus vins selectes.

Port Adelaida està a 14 quilòmetres al nord de la ciutat. Arribem al port sense saber massa bé que venim a buscar, amb excepció de que és una zona on s’hi poden veure dofins. El centre d’informació turística posa llum a la nostre obscuritat de dades, i ens ensenya el camí a seguir. Concretament, el camí dels dofins, i és que hi ha un “trail” a seguir amb vehicle, que et porta de punt a punt, on es possible i probable veure dofins que han fet d’aquests indrets concrets la seva casa.

Per començar, fem una passejada pel port. El far vermell espera al costat d’un vaixell, que a la vegada espera que els turistes pugin. Es tracta d’una embarcació que per un preu assequible et porta durant una horeta més o menys, als punts on podràs veure dofins i altres animalons. No és car, de fet és una bona opció creiem, però preferim anar pel nostre compte, que tenim molt recent la gran experiència d’Indonèsia amb els dofins, i tot ens sabrà a poc, segur. Però no cal caminar massa, i és arribar al fons del port, i allà solitari un dofí que es decideix a mostrar-se. No fa cabrioles, ni s’apropa massa, però allà està, esperant a que li fem alguna fotografia llunyana.

Ens ha obert les ganes de veure’n més, així que anem al següent punt que indica el mapa. Es tracta de Garden Island, un nom que promet. Al costat, una zona industrial, és curiós que tant a la vora es pugui veure un lloc tant bonic, i a més, que els dofins hagin escollit aquest indret entre tanta fàbrica. A la zona indicada, un llac on fer piragüisme entre d’altres coses.

També una passarel·la de fusta, molt llarga, per on passejar tranquil·lament esperant trobar algun gris a la llacuna. No veiem cap dofí, però pel lloc val la pena la visita, i a més sempre trobes nous amics amb plomes que venen a saludar la nostre càmera…

Un altre punt, a Moorhouse Road, al costat de ferralla i d’algun cartell que impedeix el pas. Però nadant, aliè a tota la resta de coses que indiquen que allà no trobaries mai un dofí, el podem veure. Lluny, però les senyals de prohibit, força malcarades no ens conviden a apropar-nos.

Més passos, i ara toca la North Haven Marina. Un port esportiu, on també posa que hi nada algun dels nostre simpàtics amics. Ni rastre de cap figura grisa a l’aigua, però el lloc està be per passejar-hi una estona i anar xerrant per desenvolupar idees que tenim al cap, i que poc a poc anirem explicant.

Ja en tenim prou de camí dels dofins, i el camí cap a Barossa es va fent gran per a nosaltres. La coneguda vall que dona lloc a la famosa zona vinícola, té com a convidats menys coneguts alguns poblets. Nuriootpa i Tanunda són als que ens adrecem, i potser són els més interessants en matèria de vins. A la vall de Barossa s’hi van instal·lar immigrants europeus al 1842, i van importar part dels seus coneixements. Algun d’ells relacionats amb el vi, i la manera de fer-lo. Com aquesta zona no ha sabut el que és la Fil·loxera, té alguna de les vinyes més antigues del món. Algunes es conserven, gràcies a Robert O’Callaghan, un petit propietari de celler, que va esdevindre en defensor de lo sensat. I és que, com a tot, al vi també hi ha modes, i quan el Chardonnay, i el Cabernet Sauvignon arrasava per tota arreu, es va estar a punt d’arrancar les vinyes antigues de Syrah, Garnacha o Monsatrell (aquí l’anomenem curiosament “Mataro”) entre d’altres. Per sort, aquest salvador del que ara és Barossa, va permetre mantenir aquestes vinyes centenàries que converteixen aquesta zona, en una de les millors, en lo que per exemple a Syrah, es refereix.

En el centre d’informació turística trobem tot el que necessitem saber. La primera visita, decidim fer-la a un dels cellers pioners. Dels més antics i visitats. Seppeltfield és el nom, i està be, però és parada per a tots els autobusos plens de turistes, i la visita es torna en alguna cosa impersonal. Diuen que es seu fort és la fàbrica de melmelada que tenen al costat, i el seus vins madurats del tipus Porto. Aquests, ens agraden, la resta no ens aporten res d’especial.

Desfem la carretera plena de palmeres que portava al celler, i busquem un altre de recomanat. Es tracta de Tschane’s place, i aquí la cosa ja canvia. Una noia jove, viatgera, i tatuada que va viure a Barcelona un temps, ens deixa tastar algun dels seus vins. Un, especialment ens roba el cor, i és que el nom ho diu tot: Eva…

A més, el celler és preciós, Petit i bufó, però amb una decoració que ens encanta. Adéu, ens has encantat, i ens emportem ampolla d’Eva per l’Eva, al sarró…

Una visita més? Vinga va, i parem a Torbreck, un altre petit celler. Un noi i una noia, conversen amb un altre elaborador. La porta del celler, allà on pots comprar i tastar els vins, també és espectacular. Ens pregunten que volem tastar. Blancs? Ok. Tasteu aquest Riesling que us agradarà, diuen. I dit i fet. Està bo, però els seguim trobant massa àcids, però ens anem acostumant i descobrint matisos que abans no trobàvem. Els negres, sembla que són d’alta gama, i no s’estan de que ens deixem cap de tastar. Un darrere de l’altre anem fent tastos d’ampolles que el preu arriba als 300 dòlars en alguna d’elles. Eva…si us plau, que no t’agradi aquest vi…. 😛

Una altre ampolla al sarró, però no de les més cares. A aquest ritme, la nostra tornada a Barcelona serà imminent. Però no en tenim prou, i de camí fem un últim stop. Murray Vineyards, i el que veiem només entrar ja ens indica que el lloc ens agradarà…

Ens fan seure a un taula a l’exterior, i amb calma, un home molt simpàtic tot vestit de negre, ens va portant i explicant tots els vins que podem anar tastant.
Aixxxx com ens agrada aquest lloc!!!!

I mentre tastem un syrah que ens roba el cor, ens crida, i ens apropa al petit celler on estan treballant. Allà, l’Eva ajuda amb les manegues per fer el trasvàs del vi. A més, anem a buscar una copa, i podem tastar el vi que ja ha fermentat, i que està posant a la bota perquè envelleixi. Algú ens pot preparar el llit? que ens hi quedem a dormir aquí al paradís?? ☺

Aixxx mare meva, quin lloc i encara falten per tastar algun dels seus vins. Im presionant, en dues paraules. Seiem a taula un altre vegada, i acabem la feina abans d’acomiadar-nos. Per sort, el càmping és a prop a la població de Nuriootpa, i només queda aparcar la furgoneta a la plaça que ens han encomanat, i a preparar un bon soparet, que després de tant i tant bon vi, ens ha entrat la gana. ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 151km Adelaide – Port Adelaide – Garden Island – Moorhouse Road – North Haven Marina – Barossa Valley – Nuriootpa

– Molt recomanables les visites a Tscharke’s place, Torbrek i Murray Vineyard, tant per l’experiència, els Cellar Doors com els vins

– No hem trobat llocs d’acampada lliure a la vall i per això hem dormit en un càmping de pagament.

– Al centre de visitants de Tanunda teniu wifi gratuïta ja que també hi ha la biblioteca.

– Recomanable fer el trail dels dofins a Port Adelaide.