29 de març

Com no podia ser d’una altra manera, ens hem aixecat amb mal de cap. Els anys, el desentrenament, i potser un gotet més de vi del compte, passen factura a l’endemà, i tot i que som al mig de la regió vinícola més esperada, no tenim massa ganes de vi…de moment… ☺

Mentre esmorzem a la furgoneta, escolto crits. No és el meu cap que repica, si no que al costat del càmping hi ha un camp de gespa, i casualment avui dissabte, hi ha partit de futbol australià. Em feia il·lusió presenciar-ne un en directe, perquè ja n’havia vist algun fa temps a la televisió, però és difícil quadrar dates de partits i les nostres estades a les ciutats, així que pel que sembla, avui estic de sort.

El futbol australià, és un esport curiós. Amb una aparença estètica similar al rugbi, però el concepte del joc és diferent. No m’estendré en explicacions, perquè tampoc en sé massa, però alguna de les coses importants enteses com a virtuts del jugador, és tenir un bon control de pilota ovalada amb el peu per fer bons xuts o passades, i tenir una bona capacitat per agafar la pilota amb les mans quan vola pels aires, així que en els equips professionals els jugadors acostumen a ser força alts, ens podem donar fe ja que ens en vam crear amb uns…

I així, mentre l’Eva estava llegint a l’ombra, jo m’he passat l’estona veient el partit. Potser no eren gaire bons, no ho sé, perquè no soc un entès, però sé que m’agrada l’esport i aquest és molt entretingut, i és que es tracta d’un esport molt dinàmic.

Però la calor comença a ser més insistent, i abandono el partit per retrobar-nos al nostre vehicle, i decidim posar-nos en marxa. Primer de tot, passem pel poble de Angston, on a més d’allotjaments, i informació turística, hi ha una botiga de formatges. Petiteta, però artesanal, i ja que hi som ens enduem una peça que maridarà a la perfecció amb algun vinet.

Un dels cellers que volíem visitar és Yalumba. Hem vist les seves ampolles exportades a diferents països pels que hem passat, i ara que som a casa seva, doncs calia veure’l de prop. Un gegant, dels grans que tot i que no acostumen a ser els nostres preferits, ens agrada conèixer, per veure la situació des de diferents perspectives.

El celler és gran, decorat amb màquines i carruatges antics a l’exterior, i a l’interior, tot modernitzat però amb un aire clàssic que denoti història. Hi ha més gent, i quatre o cinc persones que atenen a la barra on fer els tastos. Tastem algun dels seus vins, i ens agraden però no apassionen. Potser per l’excés d’ahir?

Vista la gran, anem a fer una carretera escènica que et du entre vinyes. O això pensàvem. No està malament, però no és espectacular. Quasi al final, un mirador des d’on veure alguna de les vinyes de la zona.

Avui no acabem de trobar l’espurna de vida a les coses que veiem, així que provarem amb un projecte que ens n’han parlat molt bé. Es tracta d’un espai, on set cellers diferents han apostat per crear un cellar-door modern i funcional, on poder tastar els seus vins, i a més si t’interessa menjar alguna cosa, ja que sembla que la cuina també és d’autor.

No sabem que tal serà el menjar, però el lloc i les vistes ja valen la pena. Nosaltres, fem el tast gratuït, en el qual podem provar un vi de cada celler, segons una pissarra que va canviant de noms, a mesura que s’acaben les ampolles. Hi ha coses molt interessants, i com a altres llocs et deixen tastar vins de tots els preus.

No cal comprar, avui de fet, no ho fem, tot i que algun ens enduríem, i és que si el projecte és molt atractiu, els vins se li equiparan, perquè dins d’aquest petit grup, també pots trobar les diferents maneres de fer vi. Des d’alguna més clàssica, a altres mes modernes. Molt i molt interessant la visita.

Però no, decididament avui el nostre cos, i amb ell la nostre ment, no carbura amb la velocitat i la eficiència acostumada, i ens demana descansar. Per tant, de mutu acord, i quasi bé coordinadament al proposar-ho, decidim tornar al càmping i descansar.

No massa més per explicar. Repòs intentant buscar ombra i frescor, i després un soparet acompanyat…

amb cervesa…

i a dormir, a veure com ens despertem demà, i que decidim fer.

Informació pràctica:

– Ruta: 36km Nuriootpa – Angston – Nuriootpa

– Val molt la pena la visita a Artisans of Barossa ja que és un projecte molt interessant a part de tenir bons vins

– La scenic drive de Barossa tot i no ser espectacular si que val la pena veure-la ja que passes per vinyes i algun mirador amb bones vistes.

– Molt bons els formatges de Barossa Valley Cheese Co. al poble de Angston.