30 de març

Ens ha sentat molt bé això de descansar la tarda d’ahir. Ens hem aixecat frescos i amb les idees més clares. Tenim saciat l’esperit cercador de vi, i volem coses noves, paisatges que trenquin amb el que portem fent els últims dies, i que a la seva vegada i durant un temps els gaudim, fins que ens impulsin a canviar-los. I Austràlia t’ho dona si ho busques, el país sense fi ens aproparà al que volem, i per fer-ho, nosaltres ens aproparem al Outback, al desert australià present a tota la part central del país, i el camí començarà a Port Augusta, la seva porta des del sud, però abans…

Deixem el càmping, avui no hi ha futbol, i deixem Barossa. Ens ha agradat, encantat diria jo, però les expectatives ja es van colmar a Mc Laren Vale, així que superar-les era una tasca pràcticament impossible. Contents, ens disposem a fer quilometres, deixant enrere el paisatge de vinyes que ràpidament dona pas al daurat de les immenses planuries, entre les que pots veure esporàdicament algun cap de bestiar.

La ruta ens du cap a dues poblacions que ens feien molta gràcia visitar, especialment a mi, pel nom, i és que aquí a Austràlia els noms tenen una sonoritat que em diverteix sobre manera. Es tracta de dues poblacions, que en els seus bons temps havien estat centres importantíssims pel que fa la mineria del coure, i que s’anomenen Kapunda i Burra.

A Kapunda, i sota el centre d’informació turística hi ha un petit museu, gratuït i interessant, que explica i exposa, història i artefactes, de l’època durada de la població. Sense saber que existia, no hem agafat càmera de fotos, així que si algú el vol veure hi haurà de venir. A la oficina, a més trobem que hi ha una ruta pel poble a seguir amb el cotxe. I com el centre ens ha agradat, decidim fer-la, i després de passar per diversos llocs que no ens interessen massa, decidim que anirem fent via.

A Burra, ens sorprèn el poble que pensàvem seria decadent i abandonat, i trobem un centre amb ofertes de restauració i allotjament interessants. Nosaltres no estem interessats en aquestes qüestions ara mateix, però això no vol dir que no les apreciem. I entre caravanes que circulen pel carrer principal, ens desviem buscant el camí cap a la mina. No sabem si es pot visitar, però de moment només volem fer-hi una ullada. La calor, i unes mosques enganxoses que apareixen de sobte ens fan decidir quan som al mirador, que anirem fent via cap a Claire Valley, última parada vinícola en uns quants dies, i que és coneguda pels seus Rieslings.

A Claire Valley, visitem el “information centre”, on ens orienten de paraula i mapa. Però ja tenim una idea, i és que em sembla que no volem fer excessos, així que una única aturada, i escollim per a la ocasió un celler, on a més de vi hi fan cervesa. El nom, Knappstein.

Una noia que atén uns altres clients amb els que conversa tranquil·lament. Quan acaba, s’apropa a nosaltres, i comencem una conversa molt interessant, com a la majoria de llocs on ens aturem. Tastem uns vins blancs que ens encanten, i encara que els Rieslings segueixen sent massa àcids pel nostre gust, tenen quelcom diferent que ens agrada. Dels negres millor ni parlar-ne perquè són espectaculars. Però aquesta no era una zona de blancs? Per acabar, tastem la cervesa que hi fan, i també està deliciosa. El resultat és una caixa ben grossa que ens enduem cap al cotxe, no sigui que ens quedem sense vi en el nostre periple pel desert.

La decisió està presa, i és que per molt bona pinta que tingui aquesta zona, anirem cap al desert, i per fer-ho completem la majoria dels 400 quilòmetres que farem avui, per arribar a Port Augusta. Volíem arribar a la oficina de turisme, perquè aquí comença l’outback, i millor ser curosos ja que no sabem que ens espera, però els diumenges tanquen a les quatre, ara són les cinc, i casualment és diumenge.

Res, aprendrem amb l’experiència, ens diem mentre observem com els coloms punkys passegen pel carrer.

Doncs carregarem de benzina, aigua, menjar, i cerveses varies que més endavant diuen que hi ha limitació per comprar-ne, i pel que ens han comentat en necessitarem per veure l’Uluru. Resultat de la visita al coles, i a una botiga de licors de la que m’encanta el nom…

11 ampolles de vi recollides al nostre periple per terres de vinya, i quatre packs cerveseros per afrontar la calor i la falta de líquid del desert. Ahh, i a més també portem aigua, per si en necessitem… ☺

Encara no són les sis, i comencem la mítica Stuart Highway, la carretera que creua Austràlia pel mig, i ens iniciarà en aquesta aventura que ens uns 1.500 quilòmetres ens portarà al Uluru,(una de les icones que ens fan més il·lusió de tot el viatge), i 1.500 quilòmetres més que ens aproparan a Darwin, la ciutat més al nord, al Top End Australià. Ens fa molta il·lusió, pessigolles a l’estomac, perquè és una cosa que esperàvem des de feia molt de temps. Passarem hores i hores de conducció, i això ens encanta, o al menys durant una estoneta… ☺

Però això ja serà demà, avui s’està fent fosc, i cal aturar-se que a la nit s’activa el modus animal de creuar la carretera. Una àrea de descans, de les quals en trobarem cada certa estona, ens servirà per dormir. Aquí es permet fer-hi nit, i ho aprofitarem. L’únic però, algun camió de grans dimensions que circula a hores de dormir, i unes mosques molt i molt enganxoses que ens envolten només obrir les portes. Ens estàveu esperant??

Per sort, quan cau el sol desapareixen. Albert, ens hauràs d’explicar alguna cosa més sobre el cicle vital de les mosques, ens interessa molt. ☺

I així poc a poc, notant amb la calor que ja comences a entra a zona seca, passarem la nostre primera nit a l’outback australià. Si potser serà només a 34 quilòmetres de Port Augusta, però és que per molt llarg que sigui el camí, sempre es comença amb un primer pas…

Informació pràctica:

– Ruta: 403km Nuriootpa – Kapunda – Burra – Clare – Port Augusta – Rest Àrea a 34km

– A Port Augusta podeu recarregar menjar, beure i gasolina que cap al nord anirà pujant de preu

– Val la pena la visita al celler Knapstein de Clare Valley

– Al centre d’informació de Kapunda hi ha un museu de la zona interessant i gratuït