16 i 17 de maig

Gairebé tres mesos, quasi la totalitat de l’estança permesa amb visat de turista, i ja hem arribat a la fi del nostre periple per aquestes terres, després de més de vint mil quilometres cavalcats sobre rodes i asfalt. Platges de somni, solitud i tranquil·litat, amistats, fauna que t’enduries a casa, altre que la deixaries ben lluny, vinets, i altres mil i un records que et garanteix aquest país, on hem gaudit de cada segon passat, i cada quilòmetre recorregut.

Sidney ha sigut la cirereta del pastís. Un Golden Moment que ha culminat un viatge impressionant per aquestes terres de mil i un colors que alberga mes cangurs que persones. Passejar pels seus carrers, cercant els seus racons, descobrint-ne un de nou que t’agrada més que l’anterior. Passejar pel pont que creua la badia, i des d’on l’Opera House es veu imponent.

Des de l’altre costat contemplar el skyline de la ciutat, que tot i que abans d’arribar penses que serà enorme, el trobes recollit, com un reflex del centre d’aquesta ciutat que pots fer a peu.

Uns llavis, una boca que s’obre, i és la entrada al parc d’atraccions de la badia.

Per fer-hi una volta no cal pagar entrada, només si vols descarregar adrenalina en alguna de les seves atraccions.

Pescadors que intenten recollir alguna cosa per sopar, mentre al fons sempre present continua la vedet de la ciutat, sempre a la vista dels molts ulls que la contemplen des de diferents perspectives.

Una estoneta de seure a la vora del mar, intentant imaginar els núvols que volia recrear l’arquitecte en la seva construcció de la Ópera House. Nosaltres, seguim veient les veles d’un vaixell per molt que la mirem i remirem.

El petit barri de “The Rocks”, a tocar de mar, i on passejar pels seus carrers és una delícia. Degustar algun menjar de les paradetes que al migdia omplen el carrer principal, i passar l’estona, si el moneder t’acompanya, en alguns dels seus bars o cafès que tenen un encant especial.

I ja a la tarda passejar pel costat del hotel Hyatt, on buscar el reflex del mar, mentre somiar que algun dia algunes de les seves habitacions ens acollirà.

Algun casament a l’interior, i alguns a l’exterior, que entre les seves fotografies personals busquen un trosset d’una de les panoràmiques més vistes del món.

I acabar mentre el sol cau, passejar i passejar. I davant del mar, una sirena que et fa tremolar. Obres els ulls, i per sota el pont que has creuat fa una estoneta, apareix la proa d’un creuer d’aquells gegants que sembla que no hagi poder passar. Tothom a coberta que som a Sidney!!!

Recórrer la ciutat mentre el cap de setmana ja és imminent, i la gent s’arregla per sortir a fer gresca. Nosaltres al contrari que la multitud, ens recollirem per fer-ho al hostel en un sopar improvisat alhora que deliciós.

Dormir bé, i per l’últim dia ser aplicats, i passar-nos una bona estona a la biblioteca. Sortir per dinar, fer una darrere passejada pels carrers de la ciutat, quasi corrents perquè el temps se’ns tira a sobre. Ens falta temps després de 3 mesos… ☺ I és que tenim reservat un parell de seient en un minibus que ens portarà a l’aeroport. Però abans una última mirada al mar, i a la ciutat des d’allà, on la recordarem per sempre, en una imatge gravada a foc en les nostre retines.

Arribar contràriament al que sempre fem, just a l’hora convinguda, i fer el quaranta minuts que som a la carretera, recordant cadascú per si mateix el viscut en aquest país immens en extensió, i on a cada petit racó pots trobar coses que et sorprenguin, i per les que només per elles mateixes ja val la pena visitar-lo. I entre aquestes, deixar algun petit racó de pensament, on imaginar el que ens ve ara, un país del que tothom en parla meravelles, i on encara pràcticament ni li hem fet cas.

Magnífic aeroport el de Sidney, i com sempre, arribem aviat. Podem facturar maletes tranquil·lament, malgrat anem una mica passats de pes amb l’equipatge. Per sort, la noia que ens atén és un encant, i fent quatre traspassos de material entre bosses, i amb una mica de vista grossa, ja estem passant els controls de seguretat amb el nostre bitllet a les mans.

I ara, amb l’estona que tenim, podem gaudir de la wifi gratuïta de l’aeroport, fent temps fins a l’hora de sortida del vol, intentant començar a recol·lectar informació de Nova Zelanda, i poder intentar fer un petit esbós del que pot ser la nostre ruta per aquell país.

I amb aquestes, que toca embarcar abans d’hora, i nosaltres mirant botigues a l’altre punta. Però en un tres i nores som a la porta que indica al plafó informatiu ensenyant els nostres bitllets i passaports. No hi ha cua, entrem a l’avió i fem us dels nostre seients. No va ple, i tot just tancar portes, ocupem seient de finestra que va buit, i puntuals, tal com vam arribar, ens acomiadem de Sidney, i d’Austràlia, amb una muntanya de records i vivències que amb molt enginy i paciència hem pogut fer encabir a les nostre motxilles, i tancar-les sense que de moment saltin les costures… ☺

Informació pràctica:

– Al aeroport de Sydney teniu wifi gratuït.

– Per anar al aeroport hem agafat un shuttle des del hostel que ens ha costat 12$ per persona.