Viatge a Ítaca

Tag Archives: roadtrip


by 1 comentari

Dia 3 Botswana i Namibia: Carretera cap al Okavango

24 de juny de 2019

A mitja nit obres els ulls descobrint algun soroll a l’exterior. Amb molta calma baixes la cremallera de la tenda i treus el cap amb cura. Plena atenció al que t’envolta mentre els ulls s’adeqüen a la foscor.  Cap presència al teu voltant, només un immens llençol d’estels que et fan recordar que el lloc on et trobes ara mateix té quelcom d’especial. Hi dediques uns minuts a contemplar l’espectacle tot i el fred, i a contracor fas un última glopada de nit estrellada abans de tornar a recuperar l’escalfor dins del sac.

Continua llegint!


by 1 comentari

Dia 2 Botswana i Namíbia: Entre fronteres i animals

23 de juny de 2019

Molt aviat. Aquí no canten els galls, no n’hi deu haver gaires. Alarma electrònica que ens fa obrir els ulls i mirar per la finestra si el nostre cotxe encara està aparcat on el vam deixar ahir. Tot correcte. Vestits d’aventura baixem a esmorzar quan estan obrint el restaurant. Buffet inclòs a la tarifa de pernocta, que ens servirà per aguantar carretera sense parar que avui és un dia d’aquells que presenten moltes incògnites:
Continua llegint!


by 2 comentaris

Dia 7: Remullant els peus a Shark Bay

14 d’agost

Bon dia!!!! No patiu que la nit ha sigut tranquil·la com una bassa d’oli, i ens ha preparat per un dia que serà complet. No és fàcil això de fer un blog en un dia com el d’avui, perquè només de pensar en que s’han de triar entre totes les fotos ja s’agarroten les idees, i els dits s’aixequen i colpegen el teclat sense esma. Però farem un esforç que d’això en vivim 😉 i més sabent la incomptable legió de seguidors que ens fan sentir especials, encara que només sigui per una estoneta. ☺

Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 6: Un dia qualsevol a Kalbarri

13 d’Agost

Els de Kalbarri ens llevem aviat, així som. Aquí el sol matina i no fa massa hores de feina al dia, pel que dormim força tot i llevar-nos cada dia a les set. Per començar el dia, el soroll d’uns pelicans que demanen esmorzar davant del càmping, criden a apropar-nos.

Continua llegint!


by 4 comentaris

Dia 5: Kalbarri i el llac més cuqui

12 d’Agost

Obrir un ull, després un altre, i comprovar que aquell lleuger rum rum de civilització que aporta la carretera propera, només actua com a claca d’un despertar idíl·lic. El cel va canviant de taronja a groc, el mar xiuxiueja una lleugera melodia, i l’Eva…

Continua llegint!


by 2 comentaris

Dia 4: Pinnacles National Park

11 d’Agost

No es dorm gens malament a la furgoneta. De fet, comparant aquesta amb qualsevol de les altres que vam llogar en l’anterior ocasió que vam estar per aquestes terres, és un hotel de cinc estrelles. Però l’edat no perdona, diu l’Eva, i si a aquesta li sumes les incomoditats posturals dels avions i algun altre factor per determinar, tenim una equació que al aïllar la “x” ens dona un resultat d’una contractura de coll que em fa tremolar fins a les ungles dels peus amb cada una de les seves fiblades.

Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 3: Comencem el roadtrip amb Koales i cangurs

10 d’agost de 2016

Austràlia són bestioles, i la combinació d’aquestes i una furgoneta fa que haguem tornat a aquestes terres un altre vegada sense haver-nos-ho pensat massa. Avui toca començar a ser cargols, i portar la casa a l’esquena per allà on anem.

Continua llegint!


by 3 comentaris

Dia 2: Retrobaments a Perth

9 d’agost

Una habitació enorme, i dos llits on descansar els nostres cossos i les nostres ganes de veure coses. Perth ja la coneixem, i no fa massa bon dia, pel que un parell o tres d’hores de son ens van d’allò més be. El despertador avisa, i obrim els ulls arrencant-nos d’un coma profund, i a dures penes podem obrir els ulls. Ens fem grans, i tantes hores de no dormir, trajecte i males postures passen factura.

Continua llegint!


by 9 comentaris

Dia 1: Llarg viatge cap a Austràlia

7 i 8 d’Agost

Toca treure la pols a les motxilles, repassar amb fil i agulla algun petit forat que hi quedés de tants i tants records transportats en el passat. Pentinar la il·lusió i lligar les ganes amb una corda que no es noti excessivament durant el nostre trajecte cap a l’aeroport que marxem de vacances.

Continua llegint!


by 4 comentaris

Dia 387 i 388: Nova Zelanda ens acomiada amb pluja

30 de juny i 1 de juliol

Amb el solet que feia ahir…. I avui només despertar-nos ja feia un dia ben gris, i en un tres i no res han començat a caure gotes. I lamentablement aquesta ha sigut la tònica dels dos últims dies que hem passat a Nova Zelanda. Continua llegint!