20 de maig

Avui recuperem feina deixada enrere, i és que vam fugir de Cristchurch només arribar-hi, per anar a terres més tranquil·les on poder reposar. Avui hi tornem, i descobrirem una ciutat en ple procés de reconstrucció després del terratrèmol que la va sacsejar brutalment al 2011. Avui, tot i que encara són molt patents les seqüeles del sisme, és una ciutat amb uns quants racons encantadors on perdre-s’hi.

Akaroa ens desperta amb suavitat. Ens aixequem amb marea alta, i ocells als voltants. Es posen en fila les gavines semblant desitjar sortir a les nostres fotografies d’abans d’esmorzar.

Més ocells s’hi afegeixen. Els “terns”, el nom en anglès que en català es impronunciable ☺, i d’altres, esperen a que ens aixequem. És aviat, el sol encara no ha sortit del tot, però tenim ganes de posar-nos en marxa.

Última vista de la coquetona església del poble, i acomiadar-nos d’algun ocellet que ve a dir adéu a l’Eva. La carretera de tornada cap a la ciutat és preciosa. La recordem vagament de l’anada, però aquest cop la podem gaudir amb la calma i l’atenció que es mereix.

La ciutat se’ns apareix, però res de sobte, ja que aquí no hi ha edificis alts que l’anunciïn des de lluny. Poc a poc hi vas entrant, fins que sense donar-te’n compte ja hi ets buscant lloc per aparcar. Només tres-cents quaranta mil, dels quatre milions i mig d’habitants del país viuen la ciutat més gran de la illa sud, però sembla que una part important es mouen en cotxe a l’hora que nosaltres hem decidit entrar-hi. Ens aturem prop del I-Site, i aparquem després de donar alguna volta, a una plaça propera de manera gratuïta. El centre d’informació es troba als jardins botànics, just al costat d’alguna de les escoles de la ciutat, i dels jovenets que hi entren amb el seu cridaner uniforme.

Anglicisme en petits detalls, en una ciutat que es va fundar en els seus inicis per construir una ciutat utòpica, on pogués prosperar la moral victoriana de la classe mitjana anglicana. La idea, de la Canterbury Association, formada per membres del Christ Chruch College de la universitat d’Oxford, i d’aquí el nom de la ciutat. Per sort, no queda massa d’aquella idea, però l’escola només per a nois i aquests uniformes ens criden l’atenció.

A l’entrar als jardins botànics una petita oficina d’informació. Al mig del jardins, una de més gran, reformada, amb cafeteria, sala d’exposició, i lavabos d’allò més moderns. Entre algun autocar de turistes asiàtics, i un altre de jubilats del país ens escapem, i sortim a passejar pels jardins. Molt cuidats, i en el contrast de colors, tot i que potser no és la millor època, trobem un paisatge preciós.

Recorrem els camins, o al menys una part d’ells ja que el parc és gran, però el recorregut ens porta per racons molt bonics. El jardí de roses típicament anglès no hi pot faltar, tot i que en aquestes dates, només dues d’elles han florit.

Arbres amb fulla caiguda a la vora del riu, i entre passejants a peu, un espai per les barques, que un barquer amb aires de gondoler, convida a gaudir sota preu massa alt per a nosaltres.

Arbres de formes sugerents, i campanes, que amb lo que li agraden a la Glòria, no podíem deixar de fer un homenatge fotografiant-la.

Ja sortint del parc, comencen els carrers amb obres, i sortejant-les arribem al “Re-start Mall”. Una mena de centre comercial al carrer, on les botigues han sigut substituïdes per contenidors industrials semblants als que porten els vaixells. Botigues de roba, i de menjar entre d’altres coses hi podem trobar, però a preus elevats pel nostre pressupost.

Seguint endavant el contrast és gran, i comences a adonar-te’n del que va passar aquí fa pocs anys. Edificis amb esquerdes que han estat desallotjats, altres que ja han sigut derruïts per començar-los de nou, i moltes zones buides, on ara s’hi pot aparcar el cotxe.

Entre ells, una escultura. Les 185 cadires buides, que simbolitzen les persones que van perdre la vida en el maleit terratrèmol i que ja no hi tornaran a seure.

Prop, una església construïda fa poc, amb colors i formes que criden a la vida. El nom, Cardboard Cathedral.

Murals i parets pintades amb un gust exquisit entre edificis derruïts, i al seu costat, l’església antiga amb una part important en ruïnes. Al costat, una avinguda amb sofàs on sentir-te petit, petit, petit…

I caminant, pots arribar a un petit carreró amb el nom de New Regent Street, i mentre al fons un tramvia espera, podem comprar uns barrets i guants de llana, en una petita botigueta a molt bon preu, mentre com a recordatori del que ens espera, la figura de “Gandalf” el Gris, ens surt a rebre.

La visita a la ciutat s’acaba gairebé a l’hora límit per treure el cotxe d’on el tenim aparcat sense multa. Avui ja és tard, i deixarem per demà el seguir fent ruta per aquesta, la illa sud, així que decidim que el vehicle, i nosaltres amb ell, reposarà a un càmping de pagament, que hem de comprovar com es viu en una furgoneta com la que portem quan es pot endollar.

Abans fem visita al supermercat, i entre les compres no falta una bossa de crispetes, que més tard farem al microones, perquè si comences a veure “the lord of the rings” en la seva edició extensa, necessitem tenir forces suficients. Anirem a trossos en la trilogia, de moment, només una part de la primera pel·lícula, que hem de tenir molta concentració i parar molta atenció, que els propers dies entre paisatges espectaculars hem de trobar algun rastre d’en Frodo i l’anell… ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 93km Akaroa – Christchurch

– Al Restart Mall hi ha wifi gratuïta, a més d’algunes petites botigues de menjar ràpid.

– New Regent street és un bon lloc on passejar entre les seves cuidades botigues

– A les afores de la ciutat, i molt a prop dels supermercats, hi ha la botiga de roba Salvation Army, on trobar roba de segona mà bon preu.

– A Cranmer Square vam poder aparcar gratuïtament.