Viatge a Ítaca

Dia 347: Kaikoura, un raconet entre mar i muntanya

7 comentaris

21 de maig

Deixarem la ciutat i ens desplaçarem cap a una zona que ens han definit com a preciosa. Kaikoura serà el nostre destí, i en uns quants quilòmetres de costa hi pots trobar una mica de tot. Mar i muntanya que quasi be limiten entre ells, i és que no estem acostumats a que les muntanyes nevades serveixen de rerefons espectacular per un mar ple de vida. Fauna marina de tot tipus per veure, i per si no en tenim prou, hi pots degustar el “crayfish”, una mena de llagosta que esperem tastar encara que sigui en la seva versió més econòmica.

Aquesta furgoneta és una delícia, i a més s’hi dorm quasi tant bé com un diumenge a casa després d’una nit llarga entre amics, i si a més li sumes que tens totes les facilitats disponibles d’un càmping, el dia costa d’arrancar. Estem com en un núvol en aquesta petita casa amb rodes, i com nens amb sabates noves, ahir endollàvem el calefactor mentre estirats veiem una pel·lícula. Aquestes nits seran esporàdiques perquè si no endolles la furgoneta, no tens més electricitat a dins que perquè funcioni la nevera i les llums. El sistema no és gaire autònom, però combinant llocs d’acampada lliure amb alguna nit de càmping de pagament, ens semblarà en aquestes que dormim a hotels de cinc estrelles. Una mica la sensació que ens queda després d’ahir a la nit…

Christchurch

Kaikoura es troba al nord de Cristchurch, i no sabíem massa bé si encabir-la ara en la nostre ruta, o al final, ja que es troba en un punt mort del camí circular per la illa que pensàvem seguir. Un dels nostres veïns de càmping, deixava la seva caravana enorme avui mateix, i després d’intercanviar quatre paraules ens ha donat tot el que li sobrava en matèria alimentària, a més de recomanar-nos fervorosament Kaikoura, que segons ens ha dit és “very beautiful”.

I amb expectatives altes, i cos descansat i net, posem rumb cap a la costa nord-oest. La carretera com de moment tot el que hem vist és impressionant. Un oohhhh apareix a la vegada que el mar, i les muntanyes nevades que esperen a la rereguarda. Uns cent vuitanta quilometres després, i ja som a Kaikoura encara impressionats per aquest paisatge que no estem acostumats a veure de neu i mar tant a tocar.

Canterbury

Canterbury2

Canterbury3

Des d’aquest punt hi ha moltes coses a fer relacionades amb la fauna. La idea d’anar a veure unes balenes anomenades “sperm” ens sedueix, però el preu de gairebé cent cincuanta dòlars per persona ens tira enrere, tot i que en el pack també afegeixin dofins i albatros. Però acabem de començar i estem una mica espantats amb els preus del país, especialment la benzina, i potser deixarem per més endavant aquest tour, després de comprovar durant uns dies si podem mantenir un pressupost que ens permeti la subsistència sense haver de demanar diners als lectors del blog… ☺

Un entrepà que ja ha passat l’hora de dinar, i anem cap a un punt molt proper a la població on es poden veure “fur seals”, que tenim dubtes en la traducció de si són llops marins o foques peludes… ☺ Abans d’arribar-hi, aturar-te davant del mar per una sessió improvisada de fotografia entre casetes de fusta i aquest paisatge que ens hipnotitza.

Kaikoura

Kaikoura2

Kaikoura3

Kaikoura4

La colònia de “furs seals” no es fa esperar, i només arribar a la zona d’aparcament ja les pots veure en unes passarel·les de fusta, estirades prenent els quatre rajos de sol que puguin tocar a cada una.

Kaikoura6

Kaikoura7

Ocells que venen i van, foques que panxa amunt o panxa avall, de tant en tant es mouen, i et donen un ensurt perquè la tenies a tocar i no l’havies vist. Altres, més actives, improvisen pels espectadors.

Kaikoura5

Kaikoura11

Kaikoura12

Molt a prop, quasi a tocar i en una petita bassa entre la passarel·la de fusta i el mar, hi ha unes quantes cries que juguen sense por a que cap depredador aquàtic pugui acostar-s’hi.

Kaikoura8

Kaikoura10

Un tub de plàstic d’una mena de canonada és el centre dels seus jocs, i no sabem quantes n’hi ha dins, però en van sortint més de les que entren, entre sorolls i jocs que semblen petites baralles amb final feliç.

Kaikoura22

Els ànecs comparteixen escenari mentre les petites foques no tenen ganes de perseguir-los, fins que alguna decideix incloure’ls al joc.

Kaikoura9

Entre els núvols que es trenquen, quatre rajos de sol més, que fan d’aquesta vista panoràmica un punt imprescindible d’obligada visita per si mateix.

Kaikoura13

Més ocells, més foques, més fotografies de jocs diversos. Algunes van cap a l’aigua, altres segueixen fent la seva particular migdiada sense que cap figura humana que se li acosti no li interrompi la becaina.

Kaikoura14

Kaikoura15

Kaikoura16

Kaikoura17

Kaikoura18

Kaikoura19

La tarda avança, es va fent fosc i busquem una zona d’acampada gratuïta a uns 30 quilòmetres al nord de la població. Es tracta de Okiwi Bay Campground, i de camí seguim observant les colònies de foques a les roques que hi ha per tota aquesta zona al costat de la carretera. El temps comença a empitjorar, i entre la pluja arribem a on farem nit, no sense abans haver fet aturada en algun punt estratègic.

Kaikoura20

La pluja incrementa d’intensitat, de fet n’està caient una de les grosses, però nosaltres ja estem aposentats. Contents i feliços dins de la nostre furgoneta, perquè a més de convençuts que demà el dia millorarà i seguirem gaudint de les meravelles de l’indret que en són una pila, avui és nit de truita. Però no una truita qualsevol no, una de les mítiques truites de patates de la Eva reconegudes al món sencer. I avui ens la cruspirem a tocar de mar, amb una bona amanida, i un vinet blanc la mar de bo. I és que si això no és felicitat, que algú vingui i m’ho expliqui ☺

OkiwiBay2

OkiwiBay3

Informació pràctica:

– Ruta: 222km Christchurch – Kaikoura – Okiwi Bay Campground

Kaikoura21

– A Okiwi Bay és un càmping del DOC gratuït on hi han lavabos

– El tour per veure balenes actualment valen 145$ per persona i surten de Kaikoura

– Es poden veure foques de manera gratuïta tant a la punta de la península de Kaikoura, com al llarg de la carretera des de aquesta població fins a Okiwi Bay, la colònia de foques és estable i es pot veure durant tot l’any

Anuncis

7 thoughts on “Dia 347: Kaikoura, un raconet entre mar i muntanya

  1. Quins paisatges i quina tranquil·litat! Amb la calor que ara està caient a Barcelona feu una enveja…! I ja veig que l’Eva continua tan artista com sempre, en la cuina i amb la paella que sigui! Visca aquesta felicitat! Sou fantàstics!

    • Gràcies!!!!! L’Eva és una artista en tots els aspectes, però en matèria truitera te sense dubte l’excel·lència!!!! Aquest reconet de Kaikoura, crec que és un dels llocs més bonics per on hem passat!!!!

  2. Quines mostres de animals maris ( crec que son foques !! ) , i que l´Eva els fa un peto mentre dormia. Que segueix sen bona cuinera de tota classe de plats .Felicitats . Petons, Albert.(avi)

  3. Carai quins paisatges, fantàstics ! i les foques, què mones !!
    Molt bé la furgo aquesta de 5 * I no hi ha majordom i cuinera inclosos ?? ah ja ho veig, es diuen Mario i Eva !! Molt bé, parella !

    • Jajajajaja, de vegades intercanviem papers, però en matèria de truita el lloc de cuinera està merescudament reservat per a la Eva. Aquesta furgo és un petit luxe, i a un preu molt reduit. És també la que paguem menys… 🙂 coses de la temporada baixa i les ofertes reservades en el moment just

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s