26 de maig

Que bé que hem dormit amb la furgo, com cada nit. Calenteta que la vam deixar ahir, i només despertar tornar a posar el calefactor per entrar en calor, ja que només sortir per anar al lavabo veiem que aquesta nit ha fet molt i molt fred, ja que tots els bassals d’aigua estan completament gelats.

Ara, sembla que el sol que havia de sortir no s’acaba d’atrevir a fer-ho, i hi ha un núvol una mica gran que no deixa que ens il·lumini completament, a veure si mentre esmorzem,i ens dutxem, acaba de sortir. ☺

Doncs sembla que no es decideix, però nosaltres farem la nostra, i anem cap al poble, a on ahir volíem anar a fer la foto amb el llac i l’església amb tranquil·litat, tot just quan es posava a ploure de valent.

Tot i que el lloc es preciós, el fet que no faci sol, però si resol, fa que el llac no es vegi en el seu espectacular color turquesa que ahir vam poder gaudir una mica.

Una altra de les coses que volíem fer ahir era pujar al Mt John, un turó que hi ha aquí al costat des d’on sembla que hi ha molt bones vistes, i a més hi ha un observatori astronòmic. Aquesta zona és una area protegida lluminosament, i per tant les estrelles es poden veure magníficament (ahir al anar al lavabo, quan la pluja ho va permetre, ho vam poder comprovar).

Per anar-hi, hi han dues opcions, o bé a peu des del poble, en una excursió d’unes tres hores, o bé en cotxe. Nosaltres evidentment hem optat per la segona opció ja que segons vam llegir a Un Cambio de Aires, l’excursió en si no té res de fascinant, i el que val la pena són les vistes des de dalt.

Una de les coses que m’hauria agradat fer aquí si tinguéssim més diners és un tour que fan per la nit per ensenyar-te les estrelles, i també et donen consells de com fotografiar-les, però clar, no és barat, així que…. Un altre cop serà!!

Ara de dia, també val molt la pena pujar-hi, ja que és un turó enmig del no res, des d’on pots veure el llac Tekapo per una banda, que el sol permet que hi intuïm el seu color turquesa, també el llac Alexandrina, i muntanyes nevades a banda i banda. I si es té sort (nosaltres no l’hem tingut) es pot veure el Mt Cook.

Hem anat fent per tot arreu, però amb els guants posats perquè fa fred i de debò… La temperatura molt baixa, i a més el vent bufa gelat. Així que una estoneta i cap a la furgo!!!!

Quan estàvem a punt de marxar, hem vist uns xinesos fent-se fotos de casament!! S’ha d’estar una mica tocat de l’ala no?? Segur que les fotos seran precioses, però per favor quin fred!!

Seguim la carretera, i com sempre uns paisatges espectaculars que fa que de tant en tant tregui la càmera i faci alguna foto a través del vidre, tot i que pararies en cada moment ja que tot és de postal.

I de sobte… Passada una corba…. Ohhhhhhh però que és color on el blau deixa pas turquesa!! Un llac preciós d’aquest color ens apareix als ulls. Es tracta del llac Pukaki que ens portarà fins al Mt Cook.

Una mica més endavant un mirador, amb informació, lavabos i una tenda que aix… La cara que ha fet el Mario al veure el nom… Mount Cook Salmon!! ☺

Però en aquestes que un núvol ha decidit tapar el sol, i el resol fa que des del mirador no puguem veure el turquesa del llac, tot i així, les vistes són espectaculars!! I llàstima, el Mt Cook que hauria d’aparèixer al fons està tapat per núvols!! Tindrem més sort demà a la tornada?

I a la botiga, al Mario li feien xiribites els ulls!! Salmó, salmó i més salmó, i a més preparat per menjar-lo com a sashimi!! Per sort del nostre pressupost, la opció del congelat està a meitat de preu. Sembla que és el que no han venut de fresc i el congelen, per tenim un parell de bosses de mig quilo a molt bon preu. Així que ja sabem que soparem avui, que tal estarà?? A més li hem preguntat a la senyora quins càmpings hi havia al Mt Cook, i ens ha dit que allà només n’hi ha un bàsic sense electricitat, però que a 22km n’hi ha un, amb totes les comoditats. A més ens ha donat un prospecte amb el que et fan un 10% de descompte.

Així que cap allà que hem anat, i com el preu ens ha semblat raonable ens hi quedarem. Ja que fa massa fred per dormir per lliure sense poder endollar el calefactor, i estar-nos més de dotze hores dins la furgo passant fred (penseu que a quarts de sis ja es fa fosc, i no es fa de dia fins quarts de vuit).

Un dinar lleuger, i cap al Mt Cook que sinó se’ns fa tard per poder fer alguna excursioneta.

Allà hem anat primer a l’oficina d’informació que és enorme i amb un petit museu sobre la zona. Alpinistes que han pujat al Cook, flora, fauna… A més amb unes vistes privilegiades de la muntanya més alta de Nova Zelanda, que finalment ha decidit mostrar-se sencera!!

I passejant per la botiga…. Definitivament l’hem de comprar!! Sii!!!! Frikies!!!!, i molt… ☺ però aquest llibre el volia, i millor no esperar, per anar trobant més localitzacions.

Sortint hem decidit anar a fer una petita caminada, a la vall del glaciar Tasman. La carretera fins allí són 8km que sembla fins fa poc eren sense asfaltar, però ara ja està asfaltat, així que en un tres i nores estàs aparcant el cotxe a poca distància del glaciar.

Allà, una caminada d’uns vint minuts més o menys, que va pujant fins arribar a un mirador del glaciar i el llac Tasman.

Durant la pujada gelada a trams, altres trams estan plens de neu (sembla que aquí si que ha nevat aquesta nit eh?), es poden veure els Blue Lakes, que antigament com rebien l’aigua del glaciar eren de color turquesa com el Tekapo o el Pukaki, però actualment al ser el glaciar més petit ja no els hi aporta aigua. I ara la que te prové de la pluja, i les algues que hi viuen fan que siguin de color verd, així que ara són els Green Blue lakes ☺

Les vistes des del mirador són precioses amb el glaciar al fons i el llac als teus peus. I a més a una de les cantonades… El Mt Cook!!!

Com podeu endevinar, fotos, fotos i més fotos, i després cap avall que es fa tard, s’està fent fosc i no cal arriscar amb el gel.

De camí al càmping amb la furgo una paradeta per fer fotos al Aoraki,(el nom maorí pel Mont Cook), sense núvols i il·luminat pel sol, que no sabem quin dia ens farà demà, i s’ha d’aprofitar cada petita oportunitat.

I com ja es fa fosc…. A dins la furgo, amb el calefactor, a escriure una mica abans de sopar el salmó. Com estarà? Demà us ho expliquem…

Informació pràctica:

– Ruta: 164km Lake Tekapo – Mt John – Lake Pukaki – Glentanner – Mt Cook Village – Tasman Valley – Glentanner

– A prop de Mt Cook Village només hi ha un càmping del DOC Standard que no té power sites, i s’ha de pagar 6$ per persona

– A 22km de Mt Cook Village hi ha el Glentanner Holiday Park que val 22$ per persona en una power site (nosaltres teníem un descompte del 10% que ens han donat a la Mt Cook Salmon Shop al llac Pukaki)

– Al càmping podeu tenir wifi pagant 5$ per 24h i 10GB

– Al Mt John s’hi pot pujar amb una caminada de 3 hores des del llac Tekapo o bé en cotxe seguint les direccions del Astro Cafè. Les vistes des d’allí són impressionants

– L’oficina de turisme de Mt Cook és com un museu on trobareu molta informació sobre el lloc, alpinistes que han fet cim o ho han intentat, flora, fauna…