27 de maig

Un nou dia comença amb força fred, però amb unes vistes excepcionals, ja que només aixecar-nos i sortir cap al lavabo, les estrelles d’ahir la nit han sigut substituïdes per unes vistes d’excepció del Mt Cook tot destapat, i sense cap núvol.

Un bon esmorzar amb llet calenta aprofitant que podem fer servir el microones, i en marxa, en direcció al parc natural del Mt Cook, que ja que som aquí, volem aprofitar per fer una excursioneta. Tot i que ara sembla que hi ha algun núvol que vol ser protagonista… Bé, a veure si desapareix…

Anem directes al camping del DOC que hi ha al peu de la muntanya, que és d’on surt la caminada al Kea Point. És una petita caminada d’una hora anar i tornar, i que després ens farà decidir si en fem una altra o no.

Upsss quan arribem al parking està tot nevat, però tot i així intentarem fer l’excursió que ens havíem proposat. Passem pel camping i veiem que hi ha gent que hi ha dormit. Només veure’ls ja ens agafa fred!! I després de creuar quatre paraules amb una noia que hi ha fet nit, podem constatar que si, que ha fet una rasca de les importants. Per sort, nosaltres l’hem pogut combatre amb el calefactor dins de la furgui… ☺

Comencem el camí, i està ple de neu també amb algun tros de gel. Bé, anirem tirant a veure fins a on podem arribar…

Algú que em conegui bé, quan estigui llegint aquestes ratlles dirà: que l’Eva s’ha trastocat? Els altres preguntareu per què, oi? Doncs senzillament perquè no soc gaire donada a fer caminades per la muntanya, potser perquè de petita ja en vaig fer suficients, i clar posar-me a caminar enmig de la neu no seria molt normal.

Però avui m’he aixecat amb energia i si més no ho intentaré, ja que sembla que el camí és senzill. Ara, el tema neu i gel en algunes parts, podríem dir que el dificulta força.

Però l’entorn és preciós, i amb la neu doncs encara ho és més, així que passet a passet anem fent, intentant esquivant les parts gelades per no relliscar (no sigui cas que apareixi l’Eva patosa), tot i que això de vegades signifiqui sortir del camí per trepitjar neu tova.

La mitja hora es fa una mica més llarga especialment per la cura al trepitjar neu i gel, però el camí és molt senzill. Mentre el fem, ens hem anat creuant japonesos que ens saludaven molt efusivament, inclús un parell que anaven corrents. Quina energia i sobretot… Quina valentia o que agosarats!! Només pensar en anar corrent per aquest camí que a estones està gelat…

Finalment hem arribat al Kea Point, un punt amb unes vistes increïbles del Mt Cook, a part del Mt Segton o també el galciar Huddleston, i tot això al darrera del llac fet pel glaciar Mueller en descongelar-se.

A més a més, estàvem sols, així que hem pogut sessió fotogràfica amb tota la tranquil·litat del món.

La tornada vigilant no caure ha sigut més ràpida i sense cap entrebanc. La càmera guardada i xino xano xerrant de qualsevol cosa, hem tornat a camp base d’una peça.

Ara, quan hem arribat al parking hem decidit no fer cap altre excursió, ja que amb una sobre la neu ja era més que suficient.

Per tant, hem anat tirant, tot gaudint de les vistes rodejant amb la furgo el fantàstic turquesa del llac Pukaki. Hem tornat al mirador d’ahir, per dos raons sobretot, provar de veure el Mt. Cook reflectit en el llac (no hem tingut sort), i la segona, comprar un altre paquet de salmó congelat que ahir ens va encantar, i no suposa gaire dispendi per al nostre pressupost!

I vista aquesta zona, toca canviar. La nostra direcció és cap a la costa un altre cop. Així que primer direcció Twizel, on hi passem per veure si posem gasolina, però com està molt cara decidim anar tirant, i amb paisatges preciosos al voltant d’un llac primer, i d’un riu després, anem baixant en direcció Oamaru, on primer de tot posem benzina, i després anem al i-site a preguntar algunes coses.

Arribem a les 4, així que ens anem directes a Bushey Beach on hi ha una colònia permanent de pingüins d’ulls grocs. Aquesta subespècie de pingüí és molt estranya, només es pot veure en aquest país, i pel que diuen s’espanten amb facilitat. Cap a aquesta hora sembla que tornen del mar, i els intentem veure des d’un mirador una mica allunyat de la platja, i fa un fred… Deu ser el vent que fa, i la humitat que se’t va ficant a dins, però allà que esperem, a veure si algun es decideix a sortir del mar.

I si… Allà al fons sembla que en surt un!! A ull vista costa una mica de veure’l i amb el teleobjectiu l’enganxem una mica millor. Va directe cap als matolls i allà el perdem.

Apa, a esperar una mica més!! I passada força estona en surt un altre, però encara més lluny 😦 esperem una mica més, però sembla que no en venen i estem agafant un fred… Millor marxem, oi?

En el poble també hi ha una colònia de pingüins blaus, però per veure aquests s’ha de pagar. Però tot i així anem a on són, perquè volem fotografiar la senyal que avisa que n’hi ha 😉 i si hi ha senyal, igual n’hi ha algun que s’equivoca i contradient el sistema per enriquir a uns quants humans s’han muntat, es rebel·la i apareix en una zona gratuïta. Però no, aquesta vegada no hi ha sort en aquest aspecte.

Però al costat, en un embarcador de fusta que deu tenir uns quants anys hi ha centenars d’ocells, no s’acaben de veure molt bé perquè gairebé és fosc, però crida la nostra atenció.

Ja fosc, anem al supermercat Countdown a carregar provisions i a més ens comprem uns pantalons de xandall “escalfons” per fer-los servir de pijama, i que pugui descansar la roba tèrmica durant la nit.

I ara… A buscar el lloc que ens han dit on podem dormir de manera gratuïta, però sense llum no és fàcil. Sembla que sigui tardíssim i que ja hauríem d’estar dormint, però no són ni les set de la tarda!! Però anem tirant per la carretera escènica que va de Oamaru a Palmerston buscant la Campbell Bay, el lloc que ens ha dit la noia de l’oficina de turisme, però no apareix. En canvi si que veiem un lloc on hi ha una caravana, i sembla que no posa que no es pot fer camping, així que… Decidit! Ens quedem a All Day Bay!!

Una verdura, consistent en mongeta i patata per sopar, que ens sona a menjar deliciós! Com s’aprecia poder menjar coses així de senzilles quan s’està lluny de casa, amb el gust de l’oli i la sal….

I apa, muntem els sacs, a sobre el nòrdic, i nosaltres amb els pantalons nous, cap a dins… Passarem fred aquesta nit?

Informació pràctica:

– Ruta: 270km Glentanner – Mt Cook – Lake Pukaki – Oamaru – All Day Bay

– A la mateixa ciutat de Oamaru es poden veure pingüins d’ull grocs, o quan es fa fosc o pel matí a primera hora, nosaltres n’hem vist un parell però força lluny, perquè no es pot accedir a la platja a l’hora que hi són, i s’han de veure des d’un mirador.

– També a Oamaru es poden veure pingüins blaus, però aquests pagant un tour, així que no ho hem fet.

– Hem dormit a All Day Bay a uns 17km al sur de Oamaru per la carretera escènica que segueix la costa, és com un descampat sense lavabos.

– La gasolina tant a Twizel com els pobles següents en direcció la costa és força cara, nosaltres ja l’hem posada a Oamaru a 2,189$/l

– A Oamaru teniu un supermercat Countdown.