2 i 3 de juliol

Potser ara hauríem d’estar asseguts a una taula de l’Arturito, degustant una bona milanesa al cor de Buenos Aires. Extasiant-nos amb el Machu Pichu després de fer el camí Inca, o amb una caipirinha a la mà, mentre veiem com el futbol i els cossos bronzejats llueixen a la platja d’Ipanema. Era el nostre desig, el nostre camí, però no ha pogut ser. Despeses tecnològiques inesperades, allargar Oceania el màxim possible, algun país com Japó que ha disparat la despesa , i un periple asiàtic no tot lo auster que hauria pogut ser, ens han portat a haver de deixar de banda (de moment ☺) el somni de fer la volta al món, per posar data de retorn a casa, i passar els 72 dies que queden fins aleshores, amb el pressupost més baix que hem tingut en tot el viatge.

La tornada a Àsia era inevitable a nivell econòmic, així que cap allà anem amb energia i il·lusió perquè encara ens queden moltes coses per gaudir i explicar. Després de moure’ns tant de temps decidint nosaltres la ruta a cada segon, toca tornar a posar el nostre rumb en mans dels altres, així que després de llevar-nos amb sol entre núvols, ens posem les motxilles a l’esquena i sortim al carrer.

No dura massa la treva, i abans d’arribar a la cantonada ja està tornant a ploure. Plou i fa sol, i les bruixes es pentinen, diu la cançó en una lletra que sembla inspirada en aquest país. Si més no, la primera part de la frase.

A un dels carrers principals, el bus cap a l’aeroport passa cada deu minuts. En quaranta minuts ja et deixa a la zona de sortides de la terminal internacional. El preu del trajecte ens sembla excessiu, com a la majoria de països que converteixen el trajecte del viatger sense cotxe propi que va a l’aeroport, en assalt a cara descoberta sigui quin sigui el mitja de transport escollit, afegint suplements que rallen la “extorsió”.

L’aeroport és gran, còmode i amb wifi gratuïta pel que passar-hi una estona no es fa gens pesat. De fet, dins del periple de concatenació de trajectes que tenim per davant, aquí és al lloc on ens agradaria passar-hi més estona.

Tenim vol cap a Bali, però per arribar-hi ho farem via Sidney. L’avió cap a la capital australiana surt puntual, sense cap overbooking que ens pugui salvar el pressupost ☺. Tot i que el vol el tenim amb la companyia australiana de low-cost Virgin, aquesta primera etapa, d’unes tres hores, la fem en un avió de New Zealand airlines, amb petits luxes com una pantalla interactiva on passar l’estona trastejant-la on hi ha tot tipus de series i jocs.

Ara toca esperar a l’aeroport de Sidney una estoneta més. Hi té wifi gratuïta, i a més ja el coneixem. A aquestes alçades ja estaríem quasi sopant a NZ, però la correcció horària de dues hores fa que ens comencem a adonar que avui anem enrere en el temps i que això serà llaaarg…. ☺

L’avió surt cap a les deu, puntual, i aquest si que és de companyia barata amb poc espai entre seients i res de luxes… ☺ Sis hores més, i ja som Bali. Quan vam reservar els billets vam dissenyar una ruta que començava a Indonèsia. Una setmana després de fer-ho, un amic ens va comentar que igual venia a trobar-se amb nosaltres. Cap problema, tot perfecte, però després de la il·lusió inicial, un imprevist posterior no li permetia venir en aquestes dates, així que per coincidir vam fer canvi de plans sumant un altre vol des de Bali a Kuala Lumpur, esperant no pagar visat d’entrada a Indonèsia. Així que ara hi estem de pas, però d’aquí uns dies tornarem a fer amb ell algunes illes del país.

El problema… que arribem a Bali, cap a les nou de la nit hora local, correcció horària novament feta, i no sortim cap a Kuala fins a les set del matí. Després d’uns dies de consultes a ambaixades i demés, i vist l’error que vam cometre no canviant directament el vol, el resultat de l’estada a Bali ha sigut: Una nit divertida, dormint a estonetes a un raconet del terra de l’aeroport, i dos visats pagats (un per cap), perquè només pots fer trànsit si entre un i l’altre vol, passen menys de vuit hores.

La nit no ha estat malament, estem una mica cansats però res greu. Ens sap pitjor la estocada econòmica que aquest canvi de plans suposa, i el no haver pensat una millor manera de solucionar-la. A les set del matí, tornem a agafar un altre vol. Ara, quatre hores més cap Kuala Lumpur, la ciutat on ens hi trobem com a casa. Arribada puntual, estem quasi al final d’aquest “tour de force”, i agafem un dels autobusos que ens porten cap al centre. Ningú et surt al pas a vendre’t res, tot bastant ordenat, i el preu del trajecte és baix. Deu ringits, al canvi més o menys dos euros i mig. Potser per això ens agrada tant aquesta ciutat.

Arribem al centre, a la estació de Pudoraya prop del barri xinès. A deu minuts a peu es troba la Suzzies’s guesthouse, el nostre allotjament escollit sempre que venim a la ciutat. Vam fer reserva per mail, aconseguint una rebaixa, tot i que ara és temporada alta. Però al entrar, no hi tenen feta la reserva ☹, no hi ha habitacions per avui, i ens diuen que l’habitació és una mica més cara. No hi ha problema, ensenyem el mail, i avui dormirem al del costat, i demà ja tornem aquí. Aquest segon es diu Razzie’s, també ens agrada força, però te més habitacions, i l’espai comú no és tant tranquil.

Segons el nostre rellotge fa una mica més de trenta hores que vam sortir, però amb les correccions horàries ja no sabem ni quantes són. Tenim sensació de jet lag. Ens passa només quan fem trajectes de Est a Oest, és curiós. Potser també és el no haver dormit, així que una estoneta de descans a l’habitació aprofitant que tornem a estar en el paradís de les wifis ràpides, ens va de meravella.

Amb el cos que comença a saber on és, toca sortir a menjar alguna cosa. Fem una volta per Petaling street el carrer més concorregut del barri xinès.

Al costat seiem a un parell de tamborets de plàstics, al carrer. Uns noodles i un te gelat amb llimona ens fan revifar. El preu pel dinar-sopar no arriba a quatre euros entre els dos. Ens encanta Àsia!!!! ☺

I menjant a l’habitació un rambutans comprats a un simpàtic noi amb una paradeta al carrer, acabem un parell de dies que s’han fet llargs. D’aquells que formen part dels viatges, que no són els més divertits, i que tenen una mica de tot. Bons moments i alguns de no tant. Però no se si és que ja tenim interioritzat aquesta manera de viure, però inclús aquests trajectes interminables, i alguns petits entrebanc que puguin sorgir, els hem afrontat amb tranquil·litat, un somriure, i visió positiva. Serà que estem madurant?? ☺

Informació pràctica:

– Als aeroports de Auckland, Sydney, Denpasar i Kuala Lumpur hi podeu trobar wifi gratuïta

– Al aeroport de Denpasar abans de fer el check in per poder carregar mòbil només hi ha l’opció dels lavabos (o almenys és l’únic que hem trobat)

– Per anar del aeroport de Kuala Lumpur (klia2) a la ciutat teniu dues opcions, autobús o tren ràpid, el primer costa 10RM i el segon 35RM, així que hem agafat el primer.

– Si us allotgeu a Chinatown a Kuala Lumpur i veniu del aeroport demaneu que voleu anar a l’estació de Puduraya que està al costat, si aneu a KL Central haureu d’agafar el metro després.

– El allotjament Raizzie’s es troba al carrer Jalan Tun al barri xinès de Kuala Lumpur, una habitació doble amb lliteres i bany compartit costa 70RM amb esmorzar consistent en torrades amb melmelada i te o cafè.