30 de juny i 1 de juliol

Amb el solet que feia ahir…. I avui només despertar-nos ja feia un dia ben gris, i en un tres i no res han començat a caure gotes. I lamentablement aquesta ha sigut la tònica dels dos últims dies que hem passat a Nova Zelanda.

Potser serà que el país no vol que marxem?? Nosaltres tampoc ho volem fer, però aquesta etapa ha arribat al seu final. Si, una etapa per Oceania que hem gaudit al 100%, i que esperàvem amb candeletes abans que arribés. Una etapa, que tot i ser molt esperada no ens ha defraudat gens ni mica.

A la immensitat d’Austràlia, els paisatges impressionants de Nova Zelanda, se li suma que hem viatjat d’una de les formes que més ens agraden, totalment al nostre aire, i amb unes furgonetes que han anat de menys a més, on aquesta última ens ha fet sentir com si estiguéssim en un hotel de cinc estrelles.

Però totes les etapes tenen el seu final, i la d’Austràlia i Nova Zelanda ja ha arribat, després de 4 mesos i mig que ens han passat volant. I ara haurem de deixar aquest país, i començar el nostre periple de tornada a casa que durarà 2 mesos i 10 dies.

Ens despertàvem a Hot Water Beach, i allí hem hagut de fer neteja general de la furgo, al igual que fer les motxilles. Ja no recordavem el que és, però a partir d’ara serà el nostre dia a dia, Ens hi cabrà tot? Si, ho he aconseguit encabir tot, però queda tot una mica ajustat, així que potser a Auckland haurem de fer un pensament i deixar alguna cosa, que tot i que ens hagi fet servei potser no la necessitem més.

Amb tot net, emprenem la marxa direcció Auckland amb la intenció de fer alguna parada de camí, però… la pluja decideix que potser no la fem. Ja que des que ens posem en camí plou, plou i no para de ploure. Decidim tirar directament cap a la ciutat, i veient que de camí passem per l’aeroport, pensem deixar la furgo directament abans d’anar al hostel, així estalviem una mica de gasolina que ja sabeu que no és barata precisament en aquestes terres.

Al lloc on l’hem d’entregar, està a petar de furgos i autocaravanes, Com es nota que és temporada baixa, i ara les tenen gairebé totes!!! Una petita revisió de que tot estigui bé (si, aquell moment que passes nervis, no sigui que trobin alguna cosa que tu no hagis vist i no et tornin la fiança) i li diem adéu a aquesta casa amb rodes que ha estat amb nosaltres un mes i mig, i que tant i tant ens ha agradat. Definitivament la trobarem molt a faltar, i més sabent que ara el viatjar amb el nostre propi transport s’ha acabat, ja que a Àsia tornarem als busos atapeïts de gent, no sabent ben bé que val cada trajecte i que s’ha de pagar…. Aixxxx i si ens l’enduem??? Nooo, no pot ser!!!

Per tant preguntem com anar al centre, i tenim dos opcions, o anar al aeroport a agafar el bus que val 16$ per persona i que no sabem ben bé a on ens deixarà, o ens poden trucar un taxi amb els que tenen una tarifa reduïda que surt per 35$ i que ens deixarà al mateix hostel. Evidentment triem aquesta última opció ja que només per 3$ més ens deixaran a la porta. Amb la que cau, i carregats com anem, és d’agrair. Ja carregarem les motxilles durant més de dos mesos, per un dia que no ho haguem de fer…

El taxi ens deixa just al davant i més que un hostel sembla una casa particular, però per dins està força bé i ens donen wifi gratuïta per 24h, una cosa bastant increïble en aquest país. No és que sigui la super wifi, però per anar fent coses al blog o buscar informació ens anirà bé.

Arribem i sembla que para una mica de ploure, així que aprofitem per sortir una mica a passejar, pel que sembla el hostel està una mica apartat del centre, però tot i així s’hi pot anar a peu, així que cap allà que hi anem.

La ciutat no ens sorprèn gaire, potser s’assembla molt a altres que hem vist, el que si que té és moltes pujades i baixades, que en algun blog hem llegit que pot recordar a San Francisco.

A mida que anem arribant al centre, comença a ploure així que busquem un food court on menjar alguna coseta. I… com no para de ploure… doncs tornarem cap al hostel no? Però abans parem en un New World aprop a comprar alguna cosa per sopar.

El dia següent…. doncs una mica més del mateix, ens despertem amb pluja, així que esmorzem i ens posem a actualitzar una mica el blog, i en quan sembla que para una miqueta…. Cap al carrer!!!

Només sortir del hostel ens trobem un ocellet que sembla que s’està fent la dutxa matinal 😉

Avui, anem fins al carrer principal on hi han totes les botigues i on també es troba la parada de bus que va al aeroport, ara que la tenim localitzada farà que demà sigui molt més fàcil l’anada al aeroport.

Tot baixant el carrer principal arribem al port, per on hi passegem una mica tot agafant la direcció de tornada que sembla que el cel torna a amenaçar pluja i… tal dit. tal fet, en un moment comencem a mullar-nos de valent. Tant, que hem de parar sota un pont a esperar que pari el diluvi universal que està caient.

Molls i aprofitant una petita treva en la intensitat del xàfec, entrem a un super per comprar alguna cosa per menjar, i a refugiar-nos al hostel.

La veritat es que tenim una sensació rara. La barreja de que ens agradaria quedar-nosmés temps a Nova Zelanda, sumat a que no para de ploure. No us podem dir si Auckland ens ha agradat o no, ja que gairebé no hem pogut veure res i molt menys gaudir-la, així que…. potser hi haurem de tornar??

I aquí acaben les nostres peripècies a Nova Zelanda, demà ja toca tornar a posar-se la motxilla a l’esquena, i encaminar-se al que serà la nostra última etapa abans de tornar a casa… Aixxxxx

Informació pràctica:

– Ruta: 178km Hot Water Beach – Auckland

– Si heu llogat una Apollo, hippies o Cheapa, des de l’oficina d’Auckland tenen una tarifa amb els taxis de 35$ fins el centre

– El bus de l’aeroport al centre val 16$ per persona i et deixa a Queen Street

– Hem dormit al Freeman’s Backpackers per 65$ l’habitació doble amb bany compartit, té cuina i wifi gratuïta 24 hores