12 de juliol

Bon dia!!! Mirem el mòbil i… si!!!! El My i la seva família venen cap a Melaka per poder-nos trobar!!!! Quina il·lusió!!! Pensàvem que seria molt difícil tornar-nos a veure aviat, ja que nosaltres no teníem pensat anar a Vietnam, i ells venir a Barcelona ho tenen difícil, ja que els hi posen molts problemes amb el visat. Així que pensàvem que quan tornéssim a veure els nens ja estarien molt grans, i això ens feia una mica de pena… ☹

Però a vegades la vida gira d’una manera inesperada, i el que tu et pensaves que serien uns dies tranquils a Melaka només passejant i seguint posant al dia el blog, es converteix en una visita conjunta amb una amistat de l’altra punta del teu món.

Com que segons el missatge arriben sobre el migdia, ens quedem al hostel fent temps, tot escrivint el blog i posant-lo una mica al dia, però es fan les 2 i encara no han arribat. Els nostres estómacs protesten una mica, així que els enviem un missatge, i anem a fer un mos que ja toca.

On vam sopar ahir ens va agradar molt, així que… perquè no hi anem a dinar? Arribem allà i veiem que hi ha una bona cua, així que desistim i anem tornant cap al hostel. Abans d’anar a un altre lloc, com hem trigat una mica, passem pel nostre allotjament a veure si hi han arribat, i només pujar…. si!!! Ja hi són!!! I es queden a dormir!!!

Abans de posar-nos al dia els preguntem si han dinat, i com ja ho han fet, els hi diem que anem just al davant a menjar alguna cosa ràpida i tornem. Així que tal dit, tal fet, trobant just davant un lloc amb una senyora molt simpàtica, on mengem estupendament i molt barato.

I cap al hostel, a posar-nos al dia amb el My i la seva família. Estan fent un viatge pel sud-est asiàtic ja que el My vol que els seus nens aprenguin, i tant ell com nosaltres, creiem que la millor manera és viatjant. Així que han decidit que aquest estiu coneixeran una mica més els països que tenen propers. De fet just han començat per Malàisia, després el seu viatge continuarà per Tailàndia i Cambotja, per acabar entrant a Vietnam pel mateix lloc que ho vam fer nosaltres.

Fa dos dies que han arribat, així que ha sigut una gran casualitat que haguem pogut coincidir, el que fan les tecnologies oi??? Si no hagués sigut pel facebook, segurament haguéssim estat a tocar i no ens haguéssim trobat.

Una mica de descans i… a fer una volta!!! Hem anat per on ja havíem passejat ahir, però aquest cop amb ells, i ha sigut increïble veure la cara de la My Van al veure els tuk tuks de la Hello Kitty 😉 estic segura que hauria volgut pujar.

A més com encara hi ha mercat per Jonker Street, també hi hem estat passejant, i realment les coses es veuen d’una altra forma quan vas amb nens, ja que es fixen en detalls que tu ni hi has parat compte.

Hem anat fins al final tot provant algunes coses de les tendes que hem anat trobant, i com ha arribat l’hora de sopar, decidim anar a on ho vam fer ahir. Hi ha cua, però el My diu que si a nosaltres ens va agradar que hi anem, a més si hi ha cua, és bona senyal.

Així que una estoneta de cua i ja som entaulats. Demanem uns quants plats que acabem compartint entre tots, escollint algun que és realment bo. Ens agrada aquest lloc!!! I sembla que a ells també.

I…. amb una maniobra de distracció… Acaben pagant ells el sopar!!! Nosaltres que avui els volíem convidar(si, si de veritat, ho havíem parlat i tot ☺)… sembla que continuem estant a Vietnam, i no ens deixen pagar!!! Amb aquesta família no hi ha manera!!!

Una mica cansats pel passeig, ja tornem cap al hostel, gaudint un altre cop dels tuk tuks enllumenats, on si abans a la My Van li havien encantat, ara es queda amb una cara…

Demà ja marxen, ja que no tenen molts dies i volen fer moltes coses, però tot i així quedem per esmorzar i poder-nos acomiadar. Un detall molt i molt gran que hagin canviat els plans que tenien per poder-nos venir a veure. Realment aquesta família ens te el cor robat, i és que una vegada i un altre demostren que això de l’amistat traspassa fronteres i distàncies culturals.

Aixxxx que xulo, com ens agrada això de poder-se retrobar amb amistats que has anat fent al llarg del camí. Un petit privilegi del viatge llarg. Esperem seguir-ho fent, sigui en ruta, o ja a casa. I ara després d’un dia carregat d’emocions… a dormir!!!

Informació pràctica:

– El Nancy’s Kitchen els caps de setmana acostuma a estar bastant ple, però la cua va relativament ràpida, ja que no triguen en servir el menjar.

– Els caps de setmana que munten les paradetes a Jonker Street, també podeu trobar altres restaurants de carrer que tenen molt bona pinta.

– Just davant del Travellers Planet teniu diferents restaurants on es pot menjar bastant econòmicament, n’hi ha un a la vorera del davant, just en front a la cantonada de l’esquerra, que el porten un matrimoni gran, que només per com et tracten ja val la pena fer-lis una visita.