19 al 24 de juliol

Langwaki, fins la propera. Toca fer trànsit d’uns quants dies a Kuala Lumpur, per després marxar cap a terres Indonèsies, on tindrem visita. Tocaran retrobaments. Amistat, cervesetes i busseig, no podem demanar més. Però abans, caldrà fer bondat a Kuala Lumpur, per acabar-nos de recuperar físicament, i en el que es pugui de la butxaca, pel que vindrà després.

Els trasllats a Malàisia sempre són un plaer. Massa avorrits diuen alguns que prefereixen trajectes plens d’aventures i perquè no dir-ho d’incomoditat. Taxi, avió, autobús, i una estoneta a peu, i estem instal·lats a una nova guesthouse. No hi havia lloc a la nostre preferida per la primera nit, així que aprofitar una oferta del booking i anar a dormir a la zona de Jalan Alor, és una bona opció. El lloc es diu Number 8, i té unes possibilitats impressionants amb la seva terrassa i un edifici només per ells. No està malament el lloc, però no acaben de tenir ben resolts aquells petits detalls que fan que ens sentim molt a gust, i que van més enllà de si l’habitació és més gran o petita. Això si, la wifi és impressionant, i la situació immillorable segons el nostre entendre.

A tocar de Jalan Alor, el “carrer” de Kuala Lumpur en matèria gastronòmica, on hi pots trobar les diferents gastronomies asiàtiques representades en petits restaurants de taules al carrer. Caminar per la nit ens encanta contemplant tota l’oferta exposada, i saludant amb un somriure als mil i un personatges que menú en mà t’aborden per oferir-te les excel·lències del seu establiment. Divertit. No tant, quan hi passen els cotxes entremig, perquè aleshores has d’anar vigilant massa coses, i ja no pots passejar-hi amb tanta tranquil·litat. Ens van recomanar un restaurant Tailandès just a la part alta del carrer, i la primera nit toca visitar-lo. Mengem un bon Pad Thai, mentre al carrer un parell o tres d’individus s’estomaquen de valent. Res greu sembla.

Sortim després de pagar un preu més elevat que a altres restaurants similars, però tampoc excessiu. Passejant per Jalan Alor, uns gambots ens criden l’atenció. Fets a la brasa llueixen impressionants. Avui no, però queden anotats a la llibreta mental del “això ho vull tastar”.

A partir de l’endemà toca retornar a la comoditat del Suzzie’s Guesthouse. Ja ens reben i saluden pel nostre nom. Pregunten com ha anat el viatge, i coses que els recomanem a fer. Alguna vegada ho comentem, reflexionant sobre com ens podem trobar tant a gust en una habitació d’escassos tres metres quadrats, dormint en una llitera, i amb dutxes i lavabos compartits. Arribem a la conclusió, que després de mil i una peripècies, això de compartir lavabo és el pa nostre de cada dia, i que ens sembla que més que valorar l’espai a dins de l’habitació, valorem l’entorn on es troba.

Poques coses a explicar de la nostra vida a Kuala Lumpur que no haguem explicat ja en altres ocasions. Potser alguna relacionada amb la gastronomia. Ja ho havíem comentat, però sota les torres Petronas, hi ha un food court on trobar cuines de diferents procedències a bon preu. Estem en ple Ramadà, i xoca veure com una hora abans que es posi el sol, les taules son plens de musulmans que esperen l’hora indicada per poder menjar i beure, després d’un dia de dejuni. Per nosaltres seria una petita tortura tenir el menjar tant a prop, sense poder-lo tocar…

Pels carrers de China Town, hem tastat uns gelats impressionants. Uns polos de gel, fets de manera natural amb fruites tropicals. El de mango és simplement deliciós, i més quan en dies com aquest la calor demana banyar-se completament en gel per apaivagar-la.

Toca deixar dies de tranquil·litat i posar-nos en marxa. Deixar de fer els mantes que elles ens esperen a les aigües del parc Nacional de Komodo. A més de taurons, dracs i tortugues. Tocarà fer un encadenat de vols per arribar-hi, però de moment a l’aeroport de Kuala hem trobat un parell de coses que ens agraden i ens ompliran de forces.

Una hamburguesa Johnny Rockets, que ens porta de tornada uns minuts a EEUU, i lo que vam gaudir per aquelles terres.

I passar per una botiga de vins que trobem, on destaca un vi català. Un Clos Pons, que ens mostra una vegada més la bona feina que estan fent els Costers del Segre en matèria de promoció internacional. No és el primer, ni el segon, ni el tercer que trobem per aquests mons, i és que ens encanta això de fora de casa no tot s’acabi només amb un “Sangre de Toro”… ☺

Informació pràctica:

– Hem dormit una nit al Numer8 per 55RM una habitació doble amb bany compartit i esmorzar inclòs. Està molt ben situat al costat de Jalan Alor, però seguim preferint el Suzie.

– A la part de dalt de Jalan Alor hi ha un restaurant tailandès on es menja força bé i prou econòmic.

– Si coincidiu en una ciutat musulmana com pot ser aquesta en època de ramadan, és important tenir en compte que a partir de la posta de sol és quan poden menjar i que hi ha llocs que estan tancats fins a aquesta hora. Per tant a partir d’aquesta hora i durant una hora més o menys tot està atapeït de gent.

– El bus al aeroport es compra a Puduraya i inexplicablement val 12RM en comptes dels 10RM que es paguen quan es ve de l’aeroport.