17 i 18 de juliol

Hi haurem de tornar a venir, no hem gaudit tot el que calia de Langkawi. Uns refredats convertits en febres, que a més del malestar general, ens han afegit desgana tindran la culpa. Mosquits a dojo, un allotjament en el que no hem acabat d’estar a gust, i un pressupost massa ajustat, han fet la resta, així que no hem acabat d’aprofitar tot el que la illa pot oferir en matèria, sobretot, de fauna. I és que una de les icones ens falta a la col·lecció, i ara amb la nostre afició recent adquirida als ocells, no haver pogut fotografiar a l’àguila pescadora no te perdó…

Debatent internament la possibilitat de llogar moto, o de fer algun tour, finalment ha pogut una sensació de malestar que sense ser greu, si que ha sigut constant. Panxa revolucionada, i esternuts aquí i allà han fet que decidim tornar al caliu de casa, i aprofitant una bona oferta d’Air Asia, hem tret un bitllet cap a Kuala Lumpur, pel dia 19, i així passar els dies que ens queden al país, tranquil·lament a la capital recuperant forces.

Però ja que hi som per aquí, calia fer una mica de platja. Potser no és de les més boniques que haguem trepitjat, però sempre pots trobar un bon raconet on sentir-te a gust, fora de la influència de les motos aquàtiques que passen a tort i dret, llogades per turistes de totes les nacionalitat possibles.

Passejades, i remullades en unes aigües molt remogudes i que tenen una temperatura molt més calenta que no pas la dutxa de la guesthouse.

Uns capvespres deliciosos, i és que des d’aquest costa de l’illa pots veure com el sol s’amaga a l’horitzó, sobre el mar. En algun blog llegit, comenten que és de les millor postes de sol que es poden veure. No sabem si tant, tenim massa bons records de Goa, però realment val la pena passejar per la sorra una estona, i seure davant del mar, en una petita cantonada que fa la platja, entre ressorts de luxe, i veure com el color del cel va canviant.

Els núvols no acaben de deixar un final net i polit, però amb la llum aquests canvien de tonalitat, reconvertint la visió que tenies fa una estoneta en un joc de colors molt bonic de veure.

Potser la idea d’agafar un avió ens va venir des d’aquí, i és que l’aeroport es troba molt a prop, i l’estampa de com s’enlairen o es preparen per aterrar, amb el mar de fons i la petita illa que just tenim al davant, és una imatge que ens ha encantat.

Per dinar o sopar, arròs. Aquí és fàcil, així que amagat entre els restaurants més turístics pots trobar algun lloc més barat, on fer que la panxa no es disgusti més, i acontentar-la amb una dieta tova.

Ho sentim micos, i demés bestioles que habiteu l’illa, la propera vegada serà l’hora de que ens coneguem. Aquesta no hem tingut l’esma per fer-ho, i segur que algun dia tornarem, perquè Malàisia ens encanta, i la ruta cap les illes tailandeses de Koh Lipe, és d’aquelles que tard o d’hora voldrem fer, així que espereu-nos per aquí, que avui toca anar a dormir aviat, i a veure si un altre ibuprofè aconsegueix que el dia de demà sigui una miqueta millor… ☺

Informació pràctica:

– Val molt la pena gaudir de les postes de sol a la platja de Pantai Cenang