2, 3 i 4 d’agost

Potser ens hem equivocat. Massa dies a Lombok parats a Senggigi. Creiem que hauríem gaudit més a la zona de Kuta com a base d’operacions, més aprop d’algunes de les platges que s’han de visitar. O si no, dedicar un parell de dies a fer excursió al Rinjani, però no ens hem animat a entar en acció. Així que hem acabat la nostre estada a Lombok fent un dia genial de moto, platges paradisíaques i alguna cerveseta, i un parell de dies de tranquil·litat i poca cosa més.

Els dos dies passats sense fer massa cosa, no aporten gaire, així que els obviarem. Però al dia de carretera, cal parar-hi atenció. No ens hem llevat massa aviat, i entre esmorzar i agafar la moto, passàvem a recollir a l’Oscar passades les deu. Dues escúters, crema solar, i a fer quilometres. Volíem arribar a la zona est de Kuta, allà on hi ha un seguit de platges que segons hem pogut llegir val la pena fer-hi aturada. De camí, ens crida l’atenció un poblat, que ja presenta signes de turisme incipient, i on sembla que passarà a ser el motor principal de l’economia.

Un guia ens surt al pas, però preferim fer-lo per lliure. Una donació a l’entrada i sense saber massa bé quin camí seguir, iniciem passejada entre cases tradicionals i algunes ja més modernes, disparant la càmera a cada petita oportunitat que se’ns presenta.

Criatures jugant, artesania que intenten vendre per tota arreu, i el que menys ens agrada. Nens en edat d’estar jugant, que intenten entre somriures i cantarelles vendre qualsevol tipus de producte. Polseres, collars, i altres objectes es repeteixen en uns quants taulells, que al costat o al darrere tenen per venedor un nen o nena, que en cap cas passa dels dotze anys.

No hi estem massa estona, retornem a la carretera, i seguim fins a completar una bona tirada. En total quasi dues hores que ens porten fins a les immediacions de Kuta. Allà, seguint cap a la costa, anem cap a la primera platja del dia. Carretera preciosa, amb alguna panoràmica per emmarcar.

S’ha de pagar perquè et guardin la moto. Filosofia i paciència amb aquestes coses, i cap a la sorra blanca que amb la calor que fa, un bany a les aigües turquesa ve molt de gust.

Molta gent a la platja, sobretot població local, que suposem aprofiten el dissabte. Guitarres, vestits de colors, i sobretot moltes criatures que s’ho passen pipa, sense endinsar-se més enllà d’on arriben les onades que la corrent és molt forta.

Nosaltres ja assecats i llestos per seguir endavant, cap a la següent platja. Aquesta és idíl·lica tot i que ara no toca el sol sobre la fantàstica badia. Surfistes que aprofiten les fortes onades serveixen per entretenir-te, mentre prens una cervesa sota les quatres fustes i les fulles de palma, que fan de xiringuito d’aquells de passar-hi la vida.

El sol decideix contribuir i apareix per dir la seva. No hi hem fet bany aquí, s’està massa bé gaudint d’una Bintang sota l’ombra escarransida del sostre fet de pedaços de fulles.

I ja queda l’última, diu l’Oscar que la millor. Com li agraden aquestes coses!!! Però ens encanta viatjar amb ell perquè ens transmet energia i en aquest viatge tant llarg que fem, ens convalida el fet d’haver de triar el que anar a veure, a més de que amb el seu inseparable GPS no ens perdem mai, tot i que de vegades fem més voltes del compte… ☺ Maui és el nom d’aquesta platja, i és preciosa. No sabem si la que més. El criteri de la comparació entre coses totes boniques el tenim oxidat.

Ara si que toca estirar-se a la sorra, i anar a fer un bany. S’ha de vigilar amb els surfistes, que aquí són principiants, i els porta més la taula allà on vol que al inrevés. Indonesia és un bon lloc per fer surf, de fet hi venen molts australians a fer-ne, i aquí a Lombok i en especial en aquesta platja, hem vist que aprendre’n és el que es porta. I si a més hi ha una escola que es diu Eva, no sé com ningun dels integrants de l’expedició catalana no ens hem llençat a cavalcar onades…

Potser pel temps que se’ns fa tard, o potser per un “en altre ocasió que avui no em ve de gust”, camuflant un “no ho veig clar”. Una passejada per la platja, el sol va caient poc a poc i la llum està posant el panorama bonic de veritat. Un partit de futbol improvisat, ens fa dentetes a l’Oscar i a mi. Però entre que ja comencem a estar grans, i correm risc de que si el fem l’Eva ens hagi de carregar als dos de tornada, i que no volem fer les dues hores que tenim fins a Senggigi a les fosques, decidim que ha arribat l’hora de dir adéu a aquest racó idíl·lic.

Carretera i més carretera. Imatges de camps d’arròs que llueixen més sota el capvespre. Ens quedaríem amb la boca oberta, si no fos perquè al primer intent empasso un seguit de mosquits de sabor força desagradable. Al menys, aquests no em picaran, espero… Passem per Mataram la ciutat més gran de l’illa, intentant esquivar l’intens tràfic que hi ha. Ja és fosc quan arribem a Senggigi, però el dia no ha acabat. Toca anar a sopar alguna cosa, i per fer-ho decidim un chill-out a cinc minuts en moto del centre de la població.

Llums de colors, sofàs a la platja i un ambient per quedar-s’hi una bona estona. La pizza que mengem no està malament. Ni de les millors que hem tastat, ni de les desastroses. Els preus són més cars del que paguem habitualment, però tampoc excessius, i l’ocasió de poder compartir aquest raconet amb l’Oscar ben be s’ho mereix.

Una cervesa després de sopar, ja estirats sobre els pufs. Un altre cervesa senyoreta, que la primera estava foradada. Potser si l’economia anés d’un altre manera, la d’avui hauria sigut una nit de les llargues, però amb la segona cervesa toca tancar caixa, que avui ja ens hem passat.

Un dia bonic, d’aquells que recordarem, sobretot perquè l’hem pogut compartir, i aquests moments són els millors. Potser després de passar per Senggigi, hi ha coses que canviaríem, però amb els records com aquest, i el dia passat en bona companyia, no ho faríem per res del món…

Informació pràctica:

– Senggigi queda a més d’hora i mitja de Kuta en moto.

– A Senggigi a la part del sud es troba el restaurant chill-out La Chill on val la pena anar a fer una cervesa i relaxar-se prenent una cervesa.

-A les tres platges on hem anat, hem hagut de pagar entre 5.000 i 10.000 rúpies. En algun cas perquè et guardin la moto, i en altres perquè et deixin passar sota una barrera que hi ha en el camí que t’hi porta.

– De benzineres n’hi ha alguna, però per tot arreu venen benzina que tenen guardada en ampolles de vidre, especialment de licor. No és molt car el litre, al voltant dels 7.000, així que no cal patir per quedar-se’n sense.