6 d’agost

En la llengua dels Sasak, els primers pobladors de Lombok, “gili” vol dir illa. Així que no és d’estranyar si al voltant de la “gran” Lombok, hi pots trobar petites illets anomenades “gili” seguit del seu nom respectiu. Suposo que buscant simplificar de cara a l’occidental, quan parlem de illes Gili, tot i que no diem res de res (illes illa), ens ve al cap les tres petites illetes paradisíaques al nord-oest de Lombok. I no us preocupeu pel títol del post, que en aquesta història la única que no te final feliç, és la titulada… ☺

Nosaltres hem escollit Trawangan, la més turística de les tres Gili Islands. Però tot i això no patiu, aquí no hi ha cotxes, ni motos, l’únic transport son les bicicletes i uns carros de cavall que en hora punta són una mica perillosos. Toquen una botzina i cap endavant, i ja s’apartarà qui pugui. Hi ha un camí circular que recorre la illa, i en dues hores a peu no arriba el fas. Així que ja us podeu imaginar que no hi ha massa cosa a fer, més que gaudir del mar, i de les comoditats que ha portat el turisme fins a aquestes illes, només descobertes els darrers trenta anys, per aquest menesters.

Aquí l’aigua potable la porten tota de Lombok. No hi ha policia, diuen que no els hi cal. El Satgas és una associació comunal que s’encarrega del assumptes de la illa, i l’encapçala la figura del Kepala Desa, el cap del poble que emana justícia divina i que tothom respecta. Diferent model de societat… Esperàvem aigües turquesa i platges paradisíaques. Les primers hi són, les segones s’intueixen. Però entre ressorts, vaixells, i restes de corall mort herència de la pesca amb dinamita de no fa massa, i de tot el trànsit turístic actual, fan que posar-se a l’aigua sigui una tasca gairebé desagradable si busques remullar-te més enllà dels genolls.

Per sort, sempre hi ha qui pot trobar algun petit raconet, on jeure una bona estona, mentre l’escull et protegeix de les onades. Aigües cristal·lines amb jocs de blaus que hipnotitzen.

Una de les coses que més ens agrada d’Indonesia és que en la majoria d’allotjament hi tens inclòs l’esmorzar. Aquí dormim al Pondok Hadi Homestay, i els esmorzars són deliciosos, a més de fer un suc de taronja mig granissat que em té boig. La llàstima, el preu per nit, que en aquesta època i a aquesta illa, aprofiten i disparen els preus d’una manera bestial.

Després d’esmorzar, de la platja, i d’una dutxa, toca canviar-se per fer el que farà tot visitant de l’illa. Apropar-se a veure el capvespre a la zona assenyalada com a “sunset point”. La marea ha baixat, i els núvols que hi ha, finalment deixen veure alguns colors espectaculars, tot i que amenaçaven de tapar-ho tot.

Un bon lloc, música reggae de fons, que surt dels altaveus d’un bar proper, i a deixar passar la estona. Poc a poc, el taronja passa a violeta fins a convertir-se en foscor total. S’hi veu amb la llum de la lluna que els últims dies va creixent a poc a poc, però cal engegar el frontal no sigui cas que un forat, o una tifa de cavall ben trepitjada ens animin la nit. No n’hi masses, de fet, tot està prou net, però alguna de tant en tant s’escapa i millor prevenir… ☺

Hora de sopar, s’encenen els fanals dels restaurants, i tot sembla més bonic que a la llum del dia. N’hi ha un que ja el teníem vist i senyalat. En especial l’Oscar. No és l’únic amb una paradeta de peix i carn, on esculls el que vols a pes, i després t’ho passen per la barbacoa, però aquest té una pinta espectacular, i sempre hi ha cua al davant. Els preus no són econòmics, però un dia és un dia, i amb la ajuda inestimable de l’Oscar que vol gaudir, i que gaudim, compartim entre els tres una barracuda que arriba al quilo, i que ens cruspirem acompanyada d’un pinxo de carn, unes patates al caliu, i tota la amanida i pasta que vulguem del buffet que inclouen al demanar la barbacoa, sigui quina sigui l’especialitat.

Mmmmm està deliciosa. I pensar que a l’Eva això de les espines no li agradaven… 😛

Tot deliciós, estem fent un àpat com feia dies i dies que no fèiem. No per la quantitat, que mengem i bé (no us preocupeu família), si no per la qualitat que és espectacular.

Avui és dia de festa, no només per nosaltres. A l’illa, dilluns, dimecres i divendres alguns bars la fan grossa. Nosaltres no hi participarem en excés, però si que hi ha un lloc que ens va cridar l’atenció ahir al passar-hi per davant. Coixins a terra, música una mica alta, cervesa i una sisha, i tot i que costa mantenir una conversa sense deixar-t’hi la gola, hi estem força a gust, fins que sorprenentment i abans de la mitja nit, diuen que tanquen.

De tornada, veiem algun turista que ens recorda a la nostre veïna Salou, mentre seguim amb la mirada el seu zigsagueig. Un parell o tres de locals amb música alta i gent ballant, però nosaltres passem de llarg. Estem cansats, i una de les poques avantatges dels allotjaments més barats, és que no es troben a tocar de platja, així que mentre ens apropem cap a l’habitació anem recuperant la tranquil·litat que transmet el silenci i la foscor dels carrerons.

I ara a dormir, que demà qui sap el que ens portarà el destí. Igual fem el mateix que avui, o igual no. Ja us ho explicarem… ☺