9 d’agost

Voleu dir que això no és el cel? Costa desitjar un dia més agradable. Ja tenim una edat, de fet, som quasi ex-joves, i alguna de les costums adquirides durant anys, segueixen arrelades dins del nostre backpackerisme actual. Ens agrada viure bé, ho confessem, només el petit detall de no tenir les butxaques més plenes ens impedeix fer-ho més sovint. Però aquí hem fet parèntesis a les restriccions, i dins d’un pressupost baix, hem transformat Ubud en el raconet de la bona vida.

A Ubud, si tens la Visa platejada amb límit suficient, hi tens moltes coses a fer, però si no, no et preocupis. Hi ha altres opcions que poden convalidar sensacions de luxe, i més quan portes dies i dies on prioritza lo econòmic en les teves decisions, per sobre de qualsevol altre aspecte. Per començar a gaudir del luxe a bon preu, i potser com a part més important, tenim el tema allotjament. L’oferta és àmplia, hi ha molt varietat a disposició del consumidor, i el booking és una bona eina per triar. Sense cap mena de dubte, tenim un preferit, i si recomanem el Bale Bali House, no és només per l’esmorzar…

Només tres habitacions, i un negoci familiar que transmet confiança i bones vibracions. Esmorzar inclòs, habitació amplia i de llit còmode. Aire condicionat, i wifi més que decent. Bona ubicació, cursos de cuina, i la possibilitat de gaudir de la piscina d’un allotjament proper, tot i que nosaltres no ho hem pogut fer perquè just avui havien tingut un petit problema que estaven arreglant, i que prolongava indeterminadament l’hora d’apertura. El preu per nit, unes 245.000 rúpies. Al canvi actual uns 16 euros, més que ben gastats.

Així que amb la nit feta, i el matí a la piscina, toca tarda de cuidar-se. Opcions infinites i variades en preu, però en els massatges hi ha una de les millors en seguretat d’èxit. Després de voltar i recopilar informació decidim repetir a Sehati . No té les instal·lacions d’altres del tipus spa, ni tractament complicats de bellesa. Però per 60.000 rúpies, et pots fer una hora de massatge d’esquena. O per 70.000 rúpies, un massatge tradicional balinès de la mateixa durada. Al canvi, i sumats no arriben tots dos als 10 euros. És la segona vegada que venim. Repetim, així que podeu imaginar que no ens ha agradat gens ni mica… 😛

Hi ha altres opcions, de fet a cada tres passes tens un centre de massatge o zona d’aigues i tractaments diversos més elaborats, però tot i que no són cars, no són tant econòmics, així que els deixarem per una altra vegada. I ara, cuidat el cos, i passejant entre els carrerons, si vols pots fer compres. Si no, contemplant els detalls d’artesania ja et pots donar per satisfet, com nosaltres.

I una vegada fet tot això, toca posar el punt final al dia, gastronòmicament parlant. Restaurants autòctons n’hi ha, no tant com a altres llocs, però en pots trobar en alguns dels seus carrers i a bons preus. Dels de cuina forànea, ara ja en tenim dos de preferits, no sabem si són els millors, però a nosaltres ens han encantat.

De cuina italiana, i especialment pel que fa a matèria pizzera, ahir ja comentàvem que el Cafe Marzano s’enduu sempre els nostres calers quan som a la ciutat. Lloc tranquil, tracte agradable, i delicioses pizzes a uns preus que volten entre les 60 i les 80 mil rúpies. Uns cinc euros al canvi actual.

I si no, i seguin la drecera asiàtica, però aquella que es basa en el peix poc cuinat, tenim una recomanació que ens va fer l’Oscar. I que no podem deixar perdre, ja que tenia un mono a sobre, que només de pensar-hi ja salivava.

Es diu Toro sushi cafè, hi ha dos restaurants amb el mateix nom, i al que vam anar nosaltres té molt poquetes taules i uns fanalets a la entrada. Cuina japonesa ens estat pur, i amb un peix de qualitat. En aquests lloc, l’import del compte va directament relacionat amb la gana que tinguis, i sobretot amb el que demanis, però nosaltres vam poder sopar per unes 250.000 rúpies. Una mica més del que paguem habitualment per satisfer la gana… De fet bastant més, però si no tens unes restriccions pressupostàries massa elevades, menjar bon peix per menys de 17 euros, no és una barbaritat. Per a nosaltres ha estat un petit luxe d’allò més satisfactori.

I amb això tens el dia fet. Dormir, passar el dia, massatge, i sopar tot per uns 20 euros per persona no està gens malament, i demostra que en aquesta ciutat també hi ha lloc per al turisme de luxe a bon preu. Així que no us ho penseu. Vinga cap a Ubud!!!! que tot i que això de viatjar pot arribar a ser esgotador,encara que no ho sembli… sortosament, sempre hi ha llocs on recuperar cos i esperit… ☺

Informació pràctica:

– El Toro Sushi Cafè es troba a un dels carrers que creuen el Hanuman, el menjar està molt bo i el preu està força bé, nosaltres hem omplert la panxa per 266000IDR.

– El massatge ens l’hem fet a Sehati, un local que es troba al carrer que va des de Hanuman al Monkey Forest. Massatge tradicional d’una hora a 70000IDR i d’esquena una hora 60000IDR.