11 d’agost

Deixarem Ubud, ja s’acaba Indonesia. Sabem que hi tornarem unes quantes vegades, perquè ens encanta, i té una mica de tot, no t’avorreixes gens ni mica. I si a més t’agrada això del busseig, doncs és un país que no te l’acabes. Ara toca Kuala Lumpur, el nostre petit racó, al qual arribem per fer un curt parèntesi abans de fer uns dies a Koh Tao, i tornar a trobar-nos amb la calidesa de la gent que tant bé ens van tractar la primera vegada.

Un trasllat sempre fa mandra, però quan vas d’un lloc que t’agrada, a un altre que també, i que els coneixes, la cosa no es fa gens pesada. Ens queda tot el matí per Ubud, així que després de degustar per darrere vegada el deliciós esmorzar que ens preparen, deixem l’habitació, donem la motxilla perquè ens la guardin, i anem a fer una volta per aquests carrers que sempre et donen bones oportunitats de fotografia.

Un carreró paral·lel a Hanuman, disposa d’una bona col·lecció de restaurants autòctons ideals per a backpackers de baix pressupost. Un d’ells ens convens amb uns preus molt assequibles per tastar el que serà el nostre últim satay de pollastre, i la seva fantàstica salsa de cacauet.

Acabem de dinar, i sembla que contràriament al que fem habitualment, ens hem repenjat i molt, amb el tema del trasllat a l’aeroport. Des d’Ubud, hi trigues més d’una hora, i busquem la possibilitat de l’autobús o la furgoneta que ofereixen per tota arreu. Els únics autobusos que trobem amb places, surten als cinc minuts de preguntar-ho i no tenim temps d’anar a per la motxilla i tornar a temps, així que optarem per la via taxi. Tornem al Bale Bali homestay, i pactem el preu amb el Koning, el propietari, que tot i que no rebaixa ni una rúpia ho fa amb un somriure que no ens sap greu. Abans ja ens havia pagat la meitat del preu del neumàtic de la moto que ahir vam haver de canviar, sense haver-li de demanar…

Encara queden un parell d’horetes fins a l’hora convinguda, així que sortim a fer una volta. Les nostra brúixola cafetera ens porta casualment a les portes del Starbucks. Situat en un lloc magnífic, a tocar del Lotus cafè, no ens podem resistir a entrar-hi i fer passar la estona còmodament a un dels seus racons.

Arriba l’hora de marxar, toca acomiadar-se de la família amb somriures i abraçades. Són un encant aquesta tropa, i la mestressa cuinera ens té robat el cor.

Uns nens corretegen amb una pilota, que no triga massa a arribar als meus peus, així que improvisem una petita final de champions de cinc minuts, entre regats, passades i xuts a porteries imaginaries.

Quasi he de demanar el canvi, de tant que m’han fet córrer aquesta canalla… però el cotxe ha de marxar que tot i que anem amb temps, es preveu tràfic del intens a aquestes hores, i és que a aquesta illa a qualsevol hora que no sigui la matinada sembla que hi ha gent, cotxes i motos per tot arreu.

El trajecte passa de les dues hores, amb algun embús que amb paciència podem sortejar. Converses d’última hora, i agafant una mena d’autopista de peatge que creua un pont, estem arribant al aeroport. La terminal és petita, però molt bonica. La coneixem, hi hem dormit un parell de vegades matant hores estirats a terra, buscant endolls aquí i allà, i gaudint de la bona wifi gratuïta de que disposa.

Hem d’esperar, però no massa. L’avió surt puntual, i nosaltres a dins ens relaxem en les tres hores del trajecte. Arribem al Klia2, l’aeroport de Kuala Lumpur, on aterren els vols d’Air Asia. Motxilla en un tres i nores, la immigració mes ràpida del mon, i cap visat d’entrada, ni omplir paperots inútils amb les mateixes dades que ja tenen al passaport. Ens encanta aquesta país!!!!

Són dos quarts d’una de la matinada, i hi ha autobusos que et porten fins a la ciutat. Compres els bitllets a la finestreta, i per dos euros i mig el trajecte, estem arribant cap a les dues del matí a la gran ciutat, on ens saluden les torres Petronas elegantment il·luminades. Ja sabem on anar, Putre Jaya és la estació d’autobusos a tocar de Chinatown, i allà acaba el nostre bus. Deu minuts de caminar, i estem entrant per la porta del Suzzie’s Guesthouse. Aquesta vegada vam enviar mail, avisant que arribaríem tard, i que ens guardessin habitació, encara que ja ens coneixen i no creiem que hi hagués hagut cap problema sense haver de fer-ho, però més val no arriscar.

No fem soroll, ja sabem la contrasenya de la porta d’entrada, però el noi de recepció està despert. El saludem, ens somriu i ens dona l’habitació. Li agraïm, paguem el que toca, i li desitgem bona nit, que entre una cosa i l’altre son quasi les tres. Tenen l’aire condicionat posat, i quasi sembla que faci fred a l’interior. Avui canviarem les tornes, i l’Eva dormirà al llit de sota, i jo aniré cap a dalt. Aprofitem wifi una estona i a dormir contents, que tot i que agrada això d’anar d’aquí cap allà, sempre va be això de tornar a casa de tant en tant… ☺

Informació pràctica:

– El taxi des d’Ubud al aeroport ens costa 250000IDR i triga entre hora i mitja i dues hores.

– Per sortir d’Indonèsia s’han de pagar 200000IDR per persona.

– El bus del klia2 a Putrajaya (Chinatown) costa 10RM

– En el Suzie Guesthouse paguem 60RM la nit per una habitació doble (amb lliteres) amb bany compartit i esmorzar.