Si, aquests som nosaltres, i que millor que presentar una nova secció del blog, que posant-nos com a exemple. Fa uns mesos, l’Enric i la Cèlia de Quaderns de Bitàcola ens demanaven fer una entrevista viatgera, i en base a les seves preguntes, una llumeta es va encendre al nostre cervell viatger.

Explicàvem coses de nosaltres, d’una de les nostre grans passions, el viatjar. I entre els dos, conversant al voltant de les preguntes, ho vam veure clar. Ens venia de gust trobar un punt idíl·lic, allà on els viatges i el vi es trobessin. Ens vam posar en marxa, elucubrant què i com fer-ho, i finalment un resultat, transformat en aquesta secció que avui iniciem.

En ella, intentarem que tant gent del món del vi, com dels viatges, expliquin els cinc vins que els fan viatjar. La pregunta és oberta, i subjecta a moltes interpretacions a gust del consumidor, així que esperem resultats variats i enriquidors. De moment, les respostes a les nostres propostes són realment espectaculars, així que poc a poc les anirem publicant, i d’aquesta manera convertir aquest raconet, en un espai on conèixer persones amb moltes coses per explicar. Viatges i vi, mitjançant ulls, sensacions, records, i paladar dels nostres amics de la xarxa. No cal saber-ne massa, ni d’un tema, ni de l’altre. Busquem històries, recomanacions on descobrir viatges i vins a tastar, que al darrere hi hagi quelcom més que un nom, o una etiqueta, quan fem el primer glop de la copa del vi comprat, després de llegir el per què fa viatjar a algun dels nostres protagonistes.

Català o castellà, i és que tant el vi com el viatge no entén de llengües. Anglès, francès, italià o xinès encara no els maneguem amb la fluïdesa necessària, així que de moment no els tocarem. No descartem res, potser per més endavant. ☺

I toca començar camí. Amb un primer pas, el nostre. Nosaltres parlarem amb l’alter ego del blog. No són els vins preferits de l’Eva i del Mario, però en alguns casos s’hi poden assemblar. Com a equip, i dins d’aquest petit somni que seguim vivint ens ha semblat adient presentar els vins descoberts en ruta. Així que amb aquesta presentació, i emplaçant-vos als propers posts que portaran cos, aroma i gust de les millors anyades us deixem amb…

Els 5 vins que fan viatjar als Viatge a Ítaca:

1.- Els vins de Chateau Hansen, a Inner Mongolia (Xina). Els vins no ens van apassionar, però respon plenament a la qüestió estricta i literal del vi que més ens ha fet viatjar. Vam saber que hi havia un celler a Xina, que plantava vinyes al desert, així que després de creuar la frontera xinesa per terra en un jeep esgavellat, i que al trajecte s’afegís un noi romanès que vam conèixer a la frontera, vam fer més de 20 hores d’autobusos i trens diversos, per plantar-nos a la població gens turística de Wuhai, on a més de fotografiar-nos contínuament com si fóssim estrelles de cinema, vam poder veure les instal·lacions del celler. La visita no va ser fàcil idiomàticament parlant, però amb bona voluntat i paciència, vam poder tastar els seus vins en una sala preciosa per fer-ho, veure les vinyes enterrades en sorra, i comprovar que la maquinària està engegada per començar a millorar el producte que actualment produeixen.

2.- Cabernet Sauvignon de York Winery a Nashik, Índia. Seguint l’ordre cronològic, arribem a un vinet de la gran Índia. Dues zones vinícoles importants. Per nosaltres l’arribada a Nashik va ser un petit oasi de luxe i tranquil·litat descobrint uns vins sorprenentment bons. El Cabernet Sauvignon de York Winery ens va robar el cor, amb un lleuger toc a pebre que ens va convidar a comprar una ampolla per degustar a la nostra habitació. Deliciós el recordem. Més que gustos, sensacions, perquè allà i després d’uns mesos de compartir habitació, trajectes i guesthouses més o menys dignes, vam regar amb aquest vi la celebració dels nostres aniversaris, on el petit capritx de dutxes separades del lavabo, llits tous i llençols blancs ens va saber a glòria. L’hotel Ibis, Nashik, i aquest vi són un dels “Golden moments” del viatge, i recordar-ho és tornar a aquells dies… ☺

3.- Red Mountain a Myanmar. La companyia aporta sabor, i l’entorn s’encarrega de fixar records vinícoles d’emmarcar. El llac Inle, un capvespre. El Gonzalo i l’Isis, una parella de Madrid de les més entranyables que hem conegut, i allà compartint amb ells, amb el Ahmid i el Daniel, una parella d’israelians, una tarda sobre des del turó on hi ha el celler. El sol caient, el llac ho omple tot, i entre converses i riures l’Eva explica a la concurrència alguna cosa sobre com tastar el vi. El vins, decents. El moment, màgic. Encara hi som quan ho recordem. Viu, nítid com si fos ahir.

4.- Un Syrah, de Fox Creek a Mclaren Vale, Austràlia. Arribàvem a terra de bon vi, ho estàvem desitjant. I sense dubte, aquest gran país va superar les expectatives. Difícil quedar-se amb només un vi, molt difícil. De zones vinícoles, McLaren Vale, ens va impressionar per la qualitat dels seus vins, i sobretot pels seus Cellars Doors. La part visible de la bodega, on pots tastar vi quasi sempre de manera gratuïta, i comprar-ne si t’ha agradat, en un espai fet amb gust, com a reclam i imatge del celler. Res de visites, anem al gra, sembla dir l’eslògan que ens agrada i molt. Els vins d’aquest petit celler, són de per si impressionants, però pensant en els syrahs que vam tastar, i el que vam comprar, encara salivem només recordant-los. Després a la furgoneta, tastant una copa més aturats en un petit racó de carretera. Al fons, un cangur. Quins records, quins moments, i Austràlia com a marca d’aigua de tot. la gran i impactant Austràlia.

5.- Le Phant Blanc d’Elephant Hill a Hastings, Illa Nord de Nova Zelanda. Un cupatge de Viognier, Pinot Gris i Gewutztraminer ens va sobtar i encantar a parts iguals. Vinyes a tocar de mar, i vent, que doten als vins blancs d’aquest celler d’una potència aromàtica molt gran. El celler és per quedar-s’hi a viure. Modern, elegant i funcional, té un restaurant amb unes vistes privilegiades. Només pensar-hi ens hi transportem, recordem com apropàvem la primera copa al nas, i com ens miràvem sorpresos i còmplices d’allò que ens agradava i que volíem tastar. Ara pensar-hi ens transporta a un dia de sol, al mar, al paisatge verd de Nova Zelanda. I sobretot al viatjar en una furgoneta cinc estrelles per una terra que té de tot el que puguis demanar. Aixxx, que se’ns cau la llagrimeta per la nostàlgia d’allà on tornaríem ara mateix… 😉