12 i 13 d’agost

Pluja i més pluja que dura unes hores. Estació humida a la Malàisia més occidental, però de moment ens respecta força. Només algun dia gris que ens posa xops només sortir a descobert, i trepitjar asfalt. Som a Kuala Lumpur un altre cop, ja ens descomptem de quantes vegades hem passat per aquesta ciutat que per alguns no té un encant especial, i que altres troben en ella el seu raconet de confort en ple sud est asiàtic. Nosaltres som dels últims, dels que en aquesta metròpolis que evoluciona ràpidament trobem les estones de tranquil·litat que porten a la reflexió de les línies que segueixen…

Hi ha molts tipus de viatges, tants com viatgers que els fan a la seva mida. Canvia el temps, la intensitat, i mil variables que cadascú adapta segons els seus gustos. Potser quan fem vacances estivals de curta durada, visitant racons de món també ho busquem, però ara i després de passar uns dies amb l’Oscar, ens ha fet pensar, veient-ho tot més clar. Érem a Lombok, i buscava les que diuen són les cinc millors platges, i entre elles, l’última a veure sempre era la millor. El gran colofó, la cirereta del pastís. Passa amb els restaurants, passa amb els grans temples, passa amb moltes coses, on regeix la necessitat humana de sempre cercar el millor, segons un barems no gaire definits, o si ho estan, ho són majoritàriament en termes molts subjectius.

Vam tenir el plaer i el privilegi de conèixer un parella viatgera que ens ha servit d’exemple i inspiració. El Ferran i la Mireia de rodaalmon, ens van donar quatre consells a Mongòlia sobre la nostre imminent arribada a Xina, i en el poc temps que vam poder coincidir pels carrers de Ulan Bataar ens van fer calar una reflexió que s’aplica inexorablement en tot llarg viatge. Deien, que quan veus el primer desert et meravelles. Sorpresa i goig d’allò tant diferent, que té l’espectacularitat del nores. El segon que trepitges, encara t’agrada, que bonica és la nit sota les estrelles. Amb el tercer, encara penses que allò és una meravella. El quart, ja comença a semblar-te simplement bonic. El cinquè és més del mateix. I en el sisè estàs cansat de que la sorra t’entri per tot arreu, i de que allà no hi hagi res més que pols i dunes… ☺

Nosaltres ens n’adonem, sabem com funciona aquesta màquina que anomenem cervell, i tot i que les seves motivacions són un misteri, si que hem trobat un petit antídot per aconseguir gaudir quasi plenament de tot, i aquest es troba en la teoria dels contrastos barrejada amb una dosi de paciència. Diu aquesta màxima, que després d’un desert, toca selva. Animals i plantes que ja vistos, et portin a l’asfalt d’una bonica ciutat. Dormir tres nits en un cuchitril serveixen perquè un hotel Ibis et sembli el paradís, el millor hotel del món que a qualsevol ciutat europea estaria dins de la normalitat. L’acomodació al nivell més baix, perquè l’alt sigui l’excepció. I si de moment no es pot fer, doncs aquí es fa servir la dosi de paciència per esperar el moment adient.

El canvi de menjar és bàsic per no avorrir un país cultural i gastronòmicament parlant. Arrossos i pinxos a Xina són una bona combinació per variar. Pad Thai només de tant en tant, no cal acabar les existències del mateix a tota Tailàndia. Un parell de dies de Nasi Goreng, entre Sates Ayam, i si pots posar una amanida, pasta o hamburguesa entre ells, el cos t’ho agrairà. I sushi al Japó que combinar amb…. res!!!!! i és que el sushi potser és una excepció a la teoria dels contrastos, perquè en podria estar menjant cada dia sense cansar-me’n… ☺

Aprendre a apreciar les petites diferències, perquè en elles hi ha la diversitat. En el canvis de moneda. La gran i la petita, on quan jugues amb el bitllets de canvis infinitesimals, i aprens a conèixer el diferent valor de les coses adaptades a la moneda petita, veus el valor allà on abans ni t’hauries plantejat la diferència. I és que moltes vegades, fixant-te i aprenent de les petites coses, en pots arribar a aprendre molt de les grans.

I tot això que té a veure amb la millor ciutat? Doncs res i tot a parts iguals. Diríem que ara i després de tant de temps, no necessitem la millor platja, n’hem vist moltes. Ens agrada el que representa, i el nivell que mesura quina és millor o pitjor, no és per a nosaltres ja important. L’escala de valors que importa és la nostra, aquella que es resumeix en que sigui un petit racó ple de sorra on toqui el mar, espurnes de sol, i on sobretot ens hi sentim a gust. No necessitem res més. Aleshores a la pregunta del títol del post, que cadascú li tregui la seva pròpia resposta.

I amb aquesta filosofia arribem a Kuala Lumpur. No sabem si és la millor ciutat. Potser no té la espectacularitat de moltes altres que hem anat trepitjant fent camí, però és la que escollim per passar-hi dies, per descansar i trobar un raconet on sentir-nos a gust. Carregar una mica les bateries de la il·lusió, per seguir gaudint d’un viatge que com més temps passa, els diners disminueixen i els moure’s cercant allò que on eres no podies trobar, costa més energia i esforç a cada passa que fas.

Kuala Lumpur ens acull al seu barri xinès, i als seus carrers que s’omplen de parades de menjar a preus assequibles. Ens agrada, no cal dir res més. Només que quan veiem el temple hindú, o ens barregem amb el autòctons en un dels restaurant atapeïts ens sentim be. Ens sentim a gust, i aquestes sensacions contribueixen a que aquest viatge duri el que duri, sigui com sigui, serà gaudit de principi a fi, perquè serà el nostre, el que hem adaptat a les nostres voluntats, possibilitat i necessitats de cada moment. Com ara, que dos dies de ciutat sense massa a explicar, donaran pas a una setmana de busseig a Koh Tao que ens fa molta, moltíssima il·lusió. Hem esperat el moment, la dosi de paciència, i ara toca gaudir. ☺

Així que no sabem quina serà la millor ciutat, segurament que per molt i molt que voltem, ja en teníem una de preferida en la Itaca somiada. Allà on esperem tornar, la ciutat d’arrels i promeses que esperen, però ja nosaltres retornats plens d’aventures i de coneixences. Més savis que quan vam marxar perquè a la nostra Itaca, ja no li demanarem tot el que no hem pogut trobar en les altres… ☺