Viatge a Ítaca

Dia 432: Bonica rebuda en el camí a Koh Tao

6 comentaris

14 d’agost

Avui toca trasllat, anem cap a la fantàstica illa tortuga, que és com es coneix a Koh Tao. Ens esperen uns dies de retrobament i de busseig, així que el canviar els plans que teníem fets per aquests dies a Sri Lanka, i apropar-nos a terres tailandeses per gaudir d’allò que agrada, ens fa moltíssima il·lusió.

El Toni i la Gina són dos catalans de Koh Tao, que treballen a Ihasia fent d’instructors de busseig. Ja us n’havíem parlat en l’altre ocasió que vam trepitjar l’illa, però aprofitant que encara estan a la petita Koh Tao, ens han servit com a excusa per escapar-nos una setmaneta a la recerca de peixos tropicals, amistat, i bones platges. Aquesta vegada res de trasllats faraònics, aquesta vegada toca anar com senyorets, i és que aprofitant la qualitat i les tarifes d’Air Asia, hem tret vols fins a la localitat de Surat Thani, a territori tailandès, i a tocar de mar, des d’on un vaixell ens aproparà a destí.

No sabem molt bé com ni quan hi arribarem, però creiem que ja serà demà. Pensem agafar un ferri nocturn, però anirem fent sobre la marxa. De moment, un cop esmorzats i preparats, toca anar cap a l’aeroport en un bus del qual ahir ja vam comprar els bitllets.

KualaLumpur

KualaLumpur2

L’aeroport és el Klia2 seu i base d’Air Asia, i allà un cafetonet serveix per fer passar l’estona fins que s’enlairi l’avió. Decoració futurista, i una terminal moderna i funcional que acompanyada de wifi gratuïta, fa que no ens importi passar-hi l’estona.

KualaLumpur4

KualaLumpur5

Sortim amb retràs, però el capità imaginem que ha pitjat l’accelerador, perquè arribem puntuals al petit aeroport de Surat Thani. Allà no hem de recollir equipatge, i passem ràpidament immigració. Un segell més, i cap a fora, a veure quines opcions de transport tenim. Vaixells ràpids i lents, i autobusos que et porten allà on vulguis perquè els agafis. Finalment ens decidim per agafar un vaixell ràpid, encara som a temps, que ens porti avui a Koh Tao. Comencen els gomets de colors, hem arribat a Tailàndia!!!!

KualaLumpur3

KohTao

Un autobús ens porta fins al port dels vaixells ràpids. Sembla que està més allunyat que el port central, però fa un solet d’allò més bo, i mentre caminem cap al vaixell uns simpàtics animalons neden a toca de terra. Un segur que és un dofí fent cabrioles.

SuratThani

SuratThani2

SuratThani3

L’altre no ho acabem de tenir clar. Un de blanc immaculat que no es correspon amb la idea prefixada que tenim dels dofins. Tampoc el veiem massa bé. Haurem d’investigar amb l’ajuda del nostre col·laborador per aquests i altre temes, l’Albert… ☺

SuratThani4

SuratThani5

Obren portes, i posen passarel·la. És el senyal, i tots els que esperàvem fent cua, ens apinyen per creuar-la. Ordre si us plau, i sent dels primers seiem a unes butaques quasi al darrere del tot, que creiem que si hi ha mala mar, s’aixecarà menys amb els salts. Ja són gairebé les quatre, i encara segueix arribant gent. Sembla que no hi ha més lloc, però a la part de dalt hi ha més seients on acaben d’encabir a tothom.

Treuen passarel·la, lleven ancles, i apa que fem tard. Bona mar, gràcies Posidó, i fem cap al primer pas a l’illa de Koh Samui, la més gran de les tres, que properes són destí de molts i molts visitants. Aquí baixen molts dels ocupants del vaixell i en pugen alguns. Els color del gomet marca el teu destí. Els blaus baixen, els rosses i taronges continuen.

Enganxada es troba Koh Panghan, la illa on es fa la mitificada festa de la lluna plena. Diuen que és un despiporre on es barregen els elements que combinant-se condueixen a una festa boja. No ho sabem, no hi passarem aquesta vegada, però ara sembla que no toca lluna plena, i la cosa està més calmada.

La propera és la nostra, però aquesta és la més llunyana. El dia es va acabant, i en la última aturada el capvespre és ple, oferint-nos una fantàstica imatge d’una petita illa amb el sol ataronjat de fons.

KohSamui

KohSamui2

Ja foscos seguim el trajecte, no es veu res, espero que el capità sàpiga per on va, perquè triguem una bona estona, i si no ho sap podem aparèixer qui sap a on. Unes llums anuncien que som a tocar de terra. Hem trigat una bona estona, és fosc, i tenim molta gana. Havíem escrit al Brujo amb el canvi de plans, i a veure si hi havia lloc per nosaltres avui a Ihasia. Però no hi ha sort, mentre sopem un fabulós Pad Thai ens conectem a la wifi, i la resposta és que està tot fins a dalt de gent. Ens diu que el truquem, però cap problema. Ara ens posarem a buscar, tot i que sent temporada alta, la cosa estarà complicada.

Anem preguntat, no hi ha res, o el poc que hi ha és a preus massa elevats. Una habitació compartida, on els llits valen més de deu euros… Al final, una noia te una habitació, amb aire condicionat se’n va als trenta euros, però només amb ventilador, fent cara de pena, i explicant-li que si no se li quedarà buida l’habitació, i que si dormim serà un bon negoci per les dues parts, aconseguim un preu assequible per una habitació que està força bé.

KohTao2

Ubicats, i contents sabent on dormirem, aprofitem per demanar-li a la simpàtica mestressa que si abans de tancar la paradeta ens deixa trucar. Parlem amb el Brujo, i quedem que demà ens passa a recollir, tot perfecte!!!

L’Eva ja es posa el pijama, símptoma inequívoc de que no vol sortir al carrer… ☺ Jo decideixo anar a fer un volt, i comprar alguna cosa per picar, per després menjar-nos-ho a l’habitació. Estem cansats però contents de tornar a estar a Koh Tao. Demà tocarà Ihasia, i tornar a veure aquelles cares conegudes de la Gina, el Toni, el Beltran, el Brujo… a les quals tenim moltes ganes de veure, ens fa molta il·lusió, que l’altre vegada ens van tractar tant bé, que repetim. Trobarem a faltar la Montse, el Jose i el Jordi. Vam gaudir molt amb ells fent una pinya entorn del curs i els dies ens van passar volant. Però tot i que són irreemplaçables, segur que quan d’aquí una setmana marxem, més i més gent coneixerem, perquè a Koh Tao, i especialment a Ihasia, et trobes molta bona gent amb la que val molt la pena compartir moments.

Informació pràctica:

– El bus al aeroport des de Putrajaya val 12RM per persona i en passen cada mitja hora.

– El trajecte de l’aeroport a Koh Tao, consistent en bus més vaixell ràpid val 900Bahts i dura unes 5 hores.

– Hem dormit al port de Koh Tao a Au Aon Homestay per 850Bahts una habitació amb ventilador que estava molt bé. El lloc a més té piscina.

Anuncis

6 thoughts on “Dia 432: Bonica rebuda en el camí a Koh Tao

  1. Doncs aquest dofí blanc no sé, a la foto no es veu gaire. Si fóssiu a l’àrtic us diria que és una Beluga, però evidentment no és el cas. D’espècies de dofins n’hi ha moltes i alguns són quasi blancs o amb poc color. Segons la wiki, n’hi ha un de blanc rosat a les costes de la Xina però n’hi ha molt pocs. La propera vegada dieu-li al dofí que es posi millor a la foto, i de pas que us digui el nom o us doni una mica de sang o saliva per veure-li el DNA 😉

  2. Novament preparats per tornar a fer busseig, que desfruiteu força junt amb els vostres amics i que el mar sigui bo. Molts petons.Albert,(Avi).

  3. És clar, com que ara teniu amics a tot arreu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s