21 d’agost

Buuuuuu!!! Buuuuu!! Sirena de vaixell, que convalida el despertador de caire més tradicional. Les llums s’encenen, les agulles del rellotge de l’Eva marquen que uns minuts passen de les cinc. Tothom comença a llevar-se, estem arribant a port. Els amics de la Gina, han dormit d’allò més be, els hem tingut al costat tota la nit, i tots com en un grup ben compenetrat, decidim que en aquest vaixell es dorm de conya. Que fins i tot no ens importaria que s’hagués allargat un parell o tres d’hores més el trajecte…

Desembarcament massiu al port de Surat Thani. Turistes i motxilles que busquen el cartell de la companyia de transports que els ha de portar a la següent destinació. Nosaltres ja coneixem el mecanisme, vam fer aquest trasllat en una altra ocasió. En aquella continuava amb quasi vint hores d’autobús fins a Kuala Lumpur. Avui, l’avió reduirà el trajecte, però unes quantes hores d’espera encara ens queden.

Pugem la tribu de catalans a un taxi-camioneta dels que es porten per aquí, que ens condueix al punt cero. Un local de la companyia UdomRat, la nostra, i allà ens posen una de les típiques enganxines que indica cap a on anirem. N’hi ha de tots els colors, i és que no importa on vulguis anar, que a Tailàndia sempre és possible.

En un moment s’omple tot el local, on es pot esmorzar a preu assequible. Nosaltres prou feina tenim amb separar les pestanyes, i no ensopegar al caminar. Ens deixen pel final, però arriba el nostre torn quan un petit mini bus s’atura al davant, i l’amable senyora encarregada de la logística entra a crits d’airport, airpooooort….

No arriba a quaranta minuts el trajecte. Al volant, el conductor fitipaldi. Ens acomiadem dels catalans de Manresa. Els nostres camins es separen aquí. Ells marxen en un tres i nores, nosaltres hem d’esperar encara una bona estona. Aprofitem un dels locals, on tenen unes butaques molt còmodes, on gastant els pocs baths que ens queden, podem passar les cinc hores connectats a la wifi, bevent tres cafès força decents. Només tres a repartir, no hi ha baths per res més…

Hores d’espera que s’apropen al seu final, ja estem preparats per embarcar. L’avió puntual, i Air Asia respon com gairebé sempre, de manera espectacular. En menys de dues hores ja estem sobrevolant els voltants de Kuala Lumpur. Encara no veiem les Petronas però ja ens sentim a casa. Sabem per on hem d’anar al Klia2, que hem de fer. Així que comprem els bitllets cap al centre de la ciutat pels deu Ringits habituals, i no hem d’esperar ni cinc minuts que el nostre autobús arrenca.

Una hora més i ja veiem les Petronas, mentre seguint els carrers sempre atapeïts d’aquesta ciutat, arribem a la zona de Putrajaya on té final de trajecte. Apa, que això no ha sigut res, motxilles a l’esquena i a fer feina.

L’Eva és una crack, ja ho sabeu qui ens llegiu, però en matèria de xarxes i concursos és la millor, i ahir guanyava dues entrades per assistir al Fantasia by Escribà a Singapur. La famosa pastisseria de Barcelona farà un espectacle on presentarà algunes de les creacions com a manera de donar a conèixer la botiga que obrirà per aquestes terres. I casualment, Singapur es troba molt a prop d’on ens trobem, així que passem per l’Starbucks a robar una mica de wifi, per veure si hem tingut un parell de respostes a les preguntes que vam fer al guanyar les entrades, i si tot és correcte, el nostre destí serà la gran ciutat-estat.

No fem cafè, des de fora el local obtenim les respostes que esperàvem, i d’aquesta manera dirigim els nostres passos cap a l’estació d’autobusos, on preguntar al voltant de preus pel trajecte cap a Singapur. Apa, dos bitllets al sarró per passat demà, serà una panxada de quilometres els que portarem fets en una setmana, però un esdeveniment on es barreja la pastisseria Escribà i els Comediants, mereix fer tots els quilometres que toquin.

Ja ha passat l’hora de dinar. Estem cansat i tenim gana, així que els nostre amics d’una paradeta en ple Chinatown, ens somriuen mentre serveixen un noddles que no sabem exactament que hi posen, però ens encanta el sabor, i a més l’acompanyem d’un deliciós ice lemon tea. I lo millor, el preu, i és que per menys de 4 euros hem menjat els dos. Hem tornat a Kuala Lumpur i el nostre pressupost ho agraeix!!!!!!

Chinatown, gent, paradetes, i souvenirs de tot tipus que inunden els carrers. Ja hi hem passat força vegades, però encara hi ha coses que ens segueixen sorprenent, i és que el nivell de frikisme de la imaginació humana, té un límit que per molt que sembli insuperable, sempre ho acaben aconseguint… ☺

Temple xinès, temple hindú. Cultures i religions una a tocar de l’altre en aquesta localització.

I finalment arribem. Com resa el cartell, “et fan sentir com a casa”, en podem donar fe.

I ja està, descalçar-nos, pujar les escales que porten al Suzzie’s, i allà una cara coneguda que ens està esperant amb la clau de l’habitació entre els dits. Ens pregunta per aquests dies, per com ha anat tot, i després de cinc minuts de xerradeta ens acomodem en el nostre petit cubicle, on unes lliteres i una tauleta son l’únic mobiliari. No ens cal més.

Un altre trasllat acabat, ja ens descomptem dels que portem. Però li hem agafat el gust, perquè demà passat en toca un altre, completant quatre dies que seran de passar més estona en moviment que aturats en un lloc, però l’esdeveniment s’ho val, i en tenim moltes ganes, així que a fer nones aviat, que tot i que al vaixell vam dormir d’allò més be, la sirena d’arribada a port va trencar massa aviat el nostre son més profund.

Informació pràctica:

– Al aeroport de Surat Thani teniu wifi gratuïta, tan de l’aeroport (que quan hi vam arribar funcionava però avui no), com del cafè on hi hem estat una bona estona.

– L’autobús del klia2 a Putrajaya val 10 RMB per persona

– En el Suzie Guesthouse paguem 60RMB per nit en habitació doble amb bany compartit i esmorzar.