26 i 27 d’agost

Hi havíem de passar més dies, però el busseig per la illa de Koh Tao ens va alterar els plans. Ja teníem els bitllets d’avió cap aquí, i canviar rumb no era opció, així que aprofitant que si estàs menys de 48 hores a Sri Lanka, no has de pagar visat d’entrada, hem fet un dia i mig a Negombo, que ens ha servit per fer una primera presa de contacte amb el país, i ratificar-nos en la idea que per aquí hi tornarem.

Aviat ens llevem a Kuala Lumpur, fem l’últim esmorzar de torrades i cafè de sobre 3 en 1, al qual poc a poc li hem anat agafant el gust, i acomiadant-nos del personal del Suzzie’s, sortim al carrer. Una sensació estranya a comiat, ens apareix mentre caminem cap a la parada de l’autobús. Avui no tenim bitllets comprats, però es poden adquirir allà mateix. Ritual i comoditat coneguda d’altres ocasions, i ja estem trepitjant l’aeroport. Anem amb temps, ens agrada fer-ho així, i de pas fer un cafetonet al Starbucks de l’aeroport, mentre esperem a facturar la motxilla.

Tràmits fets amb comoditat, embarquem amb lentitud (avui no anem amb Air Asia i es nota), i acomiadem Kuala Lumpur i Malàisia des del cel, i en unes quatre hores i mitja ja estem a l’aeroport internacional de Colombo, Sri Lanka. Un trajecte en el que una nena d’uns cinc anys, s’ha passat tot el vol plorant, amb una pataleta que s’ha acabat només baixar de l’avió. Si les mirades matessin, crec que la mare hagués mort dos-cents o tres-centes vegades… Passem immigració sense problemes, i abans de recollir motxilla, ens sorprèn la quantitat de botigues d’electrodomèstics que hi ha, a dins de la terminal!!!! Qui no ha volgut mai comprar una rentadora només baixar de l’avió?? ☺

L’aeroport es troba fora de la ciutat, de fet, el tens més a prop de la ciutat de Negombo. Allà ens dirigim, a la zona de platja, on farem nit al Patrick Guesthouse. Un taxi pre-pagat, que aquí també es pot negociar, i en una mitja hora ja hi som. El Patrick ens somriu i ens ensenya l’habitació. Àmplia, bany separat, i un ambient molt acollidor. Això si, és temporada humida, i hem d’escurar el poc repel·lent de mosquits que ens queda, que si no el dia i mig per aquí promet bany de sang i picades.

Anem a passejar per la platja, la tenim a cinc minuts caminant. Uns catamarans rudimentaris ens són oferts per fer un passeig. No hi ha massa turista, així que entre algun ressort que hi ha, nosaltres som l’atracció i l’objectiu. No són massa pesats, i amb bon sentit del humor, derivem l’oferiment fins a passar a conversa futbolera. Barcelona i Messi, és una parella que sempre dona bons resultats.

Aquí els corrents són forts, i la platja no està precisament neta. No ve de gust banyar-se tot i la calor, però passejar vorejant el mar dona imatges de postal.

Al final veiem un punt ple de colors i vida. Allà una multitud juga amb l’aigua, mentre d’altres fan volar estels. Ens hi estem una estona, intentant barrejar-nos amb l’entorn, però som els únics occidentals i se’ns nota ☺. Aquesta és una zona turística, però en aquesta època no hi ha massa moviment.

Ha passat l’hora de dinar, i tenim una mica de gana. L’oferta de restauració sembla molt i molt orientada al turista. Els preus inflats, tot i que ja ens havien avisat que aquest país és més car del que podíem pensar. Finalment, entrem en un Indi, on el menjar no acaba de ser el que esperàvem, i el preu és com a la resta de locals que veiem, molt car.

El capvespre ha de ser bonic, el sol caurà sobre el mar, però un núvols inoportuns sembla que no deixaran contemplar l’espectacle. Decidim tornar cap a l’allotjament. Hem comprat algunes coses a un supermercat que ens serviran per sopar. Al mateix establiment, souvenirs relacionats amb el te, que són preciosos. Potser la propera vegada…

Estem cansats, així que no hem de negociar massa la son. Caiem rendits quan arriba l’hora de dormir, i ens llevem a una hora prudent. Paguem 400 rúpies per un bon esmorzar, i el gaudim tranquil·lament encara amb el pijama posat… ☺

Avui passarem tot el dia per aquí. El nostre avió no surt fins a la matinada, així que parlem amb el Patrick, i ens hi portarà en tuk-tuk cap a les nou de la nit. Mentrestant, farem una mica de feina amb el bloc. Passejarem per la platja, i buscarem un lloc més barat que el d’ahir, on dinar. Nosaltres som a la zona de platja de Negombo, la ciutat està a uns deu quilometres, i suposem que hi ha molta més opció. Avaluem si apropar-nos-hi a fer-hi una volta, i fer un gelat de pinya recomanat per els Mosamperdut, però finalment decidim recórrer el quatre carrerons tocant a platja, descobrint un parell de llocs autòctons. D’aquells sense menú, on es menja amb les mans, i on els preus no estan inflats pel turista.

En un, de tres taules i mitja, ens asseiem, i un home gran ens demana que volem. Li diem amb senyes que el que ell vulgui, una mica per tastar de tot, i ens respon que perfecte. Torna amb un plat amb una mena de pastissos de carn. Son tres, de diferents tipus, piquen bastant, però estan força bons. El lloc és ple de mosquits, i ens estan posant les cames com un colador, així que acabem i toquem el dos pagant el compte, que aquest si que és molt econòmic.

Passem pel supermercat altre cop, i comprem alguna cosa que ens serveixi per sopar, i un refresc anomenat EGB. És una mena de Ginger Beer, que els Quaderns de Bitàcola havien comentat, i ens l’enduem per beure mentre fem temps a una de les taules de la guesthouse.

El Patrick ens ajuda a fer un petit vídeo per felicitar al nostre amic Mikelin, que avui és el seu aniversari. De fet, em deixa conduir el seu tuk-tuk per fer-lo. No tinc massa èxit, se’m cala un parell de vegades fent marxa enrere. Si, si, aquests trastos tenen marxa enrere també… ☺

Passem l’estona al porxo, esperant que siguin les nou. Un quart abans, decidim vestir-nos amb pantaló llarg per combatre l’aire condicionat de l’aeroport i de l’avió, i ja preparats ens porten cap a la zona de sortides de la terminal internacional. Arribem força abans de l’hora, però no hi ha problema per entrar. Esperem una estona veient algun capítol d’alguna sèrie al portàtil, i quan obren facturació, anem a deixar la motxilla grossa, que anirà directe a Amman. Nosaltres farem escala d’unes hores a Dubai.

El tema facturació és etern. No hi tenim més de tres grups de persones al davant, però no s’acaba. La parsimònia és acollonant. Donen ganes de repartir cafès a dojo a veure si espavilen. A més, es combina amb que el primer grup, està format per un home, el seu fill, i un pilot de dones amb burka. L’home està facturant, mentre elles han anat a fer una volta. El nen les ha d’anar a buscar quan la noia de facturació ha de comprovar les fotos dels passaports per poder donar-los els bitllets…

No ens havíem adonat, però ara ens hem fixat que a tots els mostradors de facturació, hi ha almenys una dona atenent. És l’encarregada de comprovar si la dona que s’amaga darrer el burka és la mateixa de la foto del passaport…

I esperant, arribem a l’hora d’embarcar. Son les tres del matí, i tot i que l’avió fa una hora que hi és, sortim tard… Esperem dormir una mica, no tenim massa temps així que ho intentarem fer ràpid, perquè Dubai ens espera, i volem estar mínimament descansat per veure alguna cosa, en les poques hores que hi passarem…

Informació pràctica:

– Després de negociar bastant el taxi de l’aeroport a la platja de Negombo ens costa 1200 rúpies

– Per entrar a Sri Lanka s’ha de pagar un visat que val 30$ però si només fas trànsit de màxim dos dies és gratuït, els tràmits s’han de fer online.

– L’habitació a Patrick Holiday Resort ens ha costat 2340 rúpies, si a més vols esmorzar molt complert val 400 rúpies per persona.

– Us recomanem fer una ullada al post de resum de Sri Lanka dels Mosamperdut, ja que hi teniu molta informació pràctica del país: http://mosamperdut.com/sri-lanka-4/

– El tuk tuk de Negombo al aeroport ens ha costat 800 rúpies