3 de setembre
Una última crida a resar. Jo no m’aixeco, no perquè encara no em trobi massa bé, ni perquè no hi cregui… si no per rebel·lia. Això no deu ser bo, de que engeguin això de la fe tant aviat. Insistència en la crida a l’oració, i més cants que s’allarguen mentre proves de seguir dormint una estona més. S’escolta a tot el poble, tenim difícil escapatòria….
Avui deixarem Petra per apropar-nos al Mar Roig. Encara no em trobo del tot bé, així que deixem aventures per més endavant, i farem uns dies de descans en una guesthouse a tocar de platja. De moment ens acomiadem del personal del Peace Way Hotel amb la mateixa indiferència que ho fan ells. El lloc està força bé, però el personal no ens ha acabat d’agradar. Potser tenien un mal dia…
El cotxe jau aparcat on el vam deixar, i el carreguem amb l’equipatge, els nostres cossos, i cap al petit golf d’Aqaba, on trobarem la petita zona de mar, reconeguda mundialment com a paradís dels bussejadors. Una estona de carretera secundària, i un altre vegada a la omnipresent autopista que de nord a sud recorre el país, entre controls de policia, bonys que fan reduir la velocitat, i els camions que buits circulen a grans velocitats.
A mesura que ens apropem, la temperatura comença a pujar. Passem control de passaports just abans d’arribar a Aqaba sense problemes, i amb somriures sempre que la paraula Barcelona i Messi surten a escena, quan veuen la nostre procedència. Ja som a Aqaba. Aquí la calor t’esclafa, sembla que t’escanyi poc a poc. Només trenta quilometres de costa jordana, i a tocar de les fronteres terrestres d’Arabia Saudí i Israel, i creuant la petita extensió de mar, hi tens Egipte. Total, que aquesta petita Benidorm està rodejada de calma tensa per tot arreu. Això si, el turista ni se n’adona.
Ens costa trobar el nostre allotjament, està a les afores de la ciutat, en direcció a la frontera amb Arabia Saudí. Vorejant el mar, i ja preguntant-nos si el trobarem, de sobte apareix el Bedouin Garden Village, a l’altre banda de la carretera. Aparquem al costat, i només baixar, el sol ens recorda que segueix allà. L’aire condicionat ens havia fet oblidar-lo per una estona. Ja ens ho havien comentat alguns amics, però només trepitjar el nostre allotjament, creiem que l’hem encertat de ple. Tranquil·litat, piscina, a tocar de platja, i un noi molt simpàtic que ens rep i ens dona la benvinguda.
Habitació triple, gran i espaiosa, amb aire condicionat i televisió a dins de les quatre parets. Una mena de casetes baixes, i haimes al voltant de la piscina, i el mar a prop, és el que ens envolta a l’exterior. L’Eva i la Glòria busquen biquinis i tovalloles, que l’aigua les crida amb insistència. Jo necessito estirar-me una estona que el maleit mal de cap, i una mica de febre no em deixen tranquil.
L’estona passa. Per mi, al llit. Per les nenes, a la piscina. Primer contacte amb l’aigua i el relax, i sembla que estan encantades. Les surto a buscar, el sol s’està posant, i és que hi ha un petit mirador des d’on creiem que tindrem una bonica vista del capvespre. Pugem unes escales, i sobre uns coixins seiem a esperar el moment. Al costat, un gat d’una mida considerable ens fa companyia.
Boniques vistes, tot i que la carretera i les faroles la embruten una mica. Passem una bona estona xerrant i gaudint del moment. Estem a Jordània, a tocar del Mar Roig, i cal gaudir-ho.
La gana comença a demanar atenció, i després de vestir-nos ens apropem al bar de la guesthouse. El lloc no està malament, però ens sembla més car del compte, i la cuina no ens apassiona, així que demà agafarem el cotxe i buscarem altres opcions. Bufa el vent, i fa calor, però ara s’està força bé. Deixem passar l’estona amb tranquil·litat, això hem vingut a fer. Deixem que el temps se’ns escorri entre els dits notant el plaer de que s’escapi, i no ens sàpiga greu. La companyia és grata, però la son arriba i toca anar a dormir. L’habitació i el llit ens espera avui, per demà el Mar Roig.
Informació pràctica
– A Aqaba ens hem allotjat al Bedouin Garden Village
– Tenen habitacions dobles i triples a diferents preus
– Hi ha centre de busseig tant a la guesthouse com a la zona
– La platja està al costat, es pot arribar caminant
– L’allotjament està a uns 10 quilometres de la ciutat. És convenient tenir cotxe si t’allotges en aquesta zona.
– L ’allotjament te restaurant però ens ha semblat cara pel que ofereix.
19 febrer 2015 a les 0:18
Quants dies de tot això, però està bé recordar-ho, encara que sembla que faci un segle.
21 Juny 2015 a les 12:03
Si que fa un segle si…. La vida gira tant ràpid de vegades i d’altres tant lenta….
19 febrer 2015 a les 9:12
Quina cara de calor que féieu ! i el pobret Mario de malalt !!
Curiòs aquest lloc, envoltat de països “calentets” en tots els sentits-
21 Juny 2015 a les 12:04
Si que feia calor si. Gairebé tanta com ara per terres catalanes… 🙂