L’ultim dia a Udaipur pensavem que seria light i ens dedicariem nomes a fer compres pero al final ha sigut una mica mes mogut de l’esperat. El dia per agafar forces l’hem comencat amb una crepe de xocolata i platan mmmmmmm vamos per xupar-se els dits.

Amb les motxilles fetes ja hem anat a voltar per Udaipur i fer compres (som lo pitjor de lo pitjor, no tenim contencio) fins que ja casi no ens quedaven diners, aixi que hem decidit tornar a l’hotel i llavors…. una senyora se’ns ha presentat i ens ha ofert fer clases de cuina i…. hem aceptat, aixi que al cap d’una hora ja ens veieu a la cuina d’aquesta dona tots tres.

La dona ens ha ensenyat a fer: Aloo Palak, Dal Fry, Kashmiri Pulao, Mix Vegetable Pakora i diferents tipus de pans (chapati, doble chapati, puri i paratha). La veritat es que son plats molt sencills de fer si es tenen els polvos magics, que evidentment hem comprat, a veure si practiquem quan arribem a Barcelona.

Tot aixo que ens ha ensenyat, ho ha cuinat i claroooo qui s’ho ha menjat???? NOSALTRES!!! Estava realment bonissim i hem acabat amb les panxes ben plenes.

D’aqui si que ja hem anat cap a l’estacio de tren on hem averiguat que no hi havien trens de Delhi a Agra (tots estaven plens per l’endema), per tant tocara bus. A les 18:30 ha comencat el nostre periplo fins a Delhi.

Un cop fet un bon esmorzar (torrades amb truita el Guillem i jo, i crepe de xocolata el Xavi), hem agafat un cotxe amb conductor per anar primerament a Kumbhalgarh que es una fortalesa que esta ubicada a dalt de tot de una muntanya, les muralles fan solament 36 km (tranquils!!!! que no les hem fet caminant), pero si que hem pujat a dalt de tot de la fortalesa i evidentment ens ha tocat pujar algunes escales (ja les comencavem a trobar a faltar).

Les vistes eren realment impressionants i dintre del recinte que forma la muralla es trobaven esparcits moolts temples jainistes (segons la guia 300 tot i que em sembla que sempre exagera).

Despres de pendre alguna coseta per refer forces hem tornat a agafar el cotxe per anar cap a Ranakpur. La carretera millor no us explico com era no??? Una carretera de muntanya pero estil indio (traduccio: amb vaques, monos, persones, gossos, bufals i altres essers vius en mig dee la carretera que s’havien d’esquivar). Quan faltava poc per arribar el xofer ha decidit que haviem de dinar, pero nosaltres no teniem gana, aixi que mentre ell dinava, nosaltres hem pres una aigua.

Finalment hem arribat a Ranakpur i en comptes de pagar entrada nosaltres ho han fet les nostres camares i com el Guillem i el Xavi son uns descarats i anaven ensenyant cuixa els hi han fet posar uns pantalons llargs (jo avui m’he portat be que anava vestida estil indi).

El temple principal es impressionant, tant per fora, com sobretot per dins on hi ha un bosc de columnes (segons la guia 1444 pero tornem a discrepar, NO EN PODEN HAVER TANTES) totes elles profundament tallades i amb escultures per tot arreu, ara si, amb uns vigilants que et deien a on podies fer fotos i a on no (de fet el que no es podia fotografiar era el mes lleig de tot).

La tornada per una mena d'”autopista” ha sigut tot un rally on hem menjat unna quantitat de pols impressionant, pero hem arribat sans i estalvis a Udaipur i encara hem pogut anar a berenar pastissos a una german bakery.

Avui ens portarem millor i ara soparem per anar a dormir aviadet que dema torna a tocar tren, aixi que segur que dema no escrivim.

Despres d’una nit d’infern on hem hagut de sofrir per una banda tifons gelats i per una altra un indio que no parava d’anar al lavabo, hem arribat a Udaipur a les 7:30 del mati. Directament hem agafat un rickshaw i hem demanat que ens portes a Lal Ghat. El Rickshaw podriem dir que no tirava gaire i patia bastant amb les pujadeds, tenint en compte que anavem el conductor, nosaltres (que precisament petitets no som) i les nostres motxilles. Anant amb el rickshaw he vist l’hotel on voliem anar i l’he fet parar.

Com hem arribat massa d’hora no tenien llestes les habitacions, aixi que hem anat a esmorzar a la terrasseta…. UN CREPE DE XOCOLATA amb unes vistes fantastiques al llac Pichola i a Udaipur en general. Cap a les 10 ens han deixat veure una habitacio i ens ha semblat genial, la veritat es que te molt encant. Evidentment el primer que hem fet ha sigut fer una dutxa que ja tocava.

Despres de la dutxa ja ens hem anat a veure la ciutat, comencant pel palau, realment es una pasada com vivien aquests majarajas, a part que sabien molt be com evitar la calor que fa per aquestes contrades, ja que dins el palau s’estava genial, ara quan hem sortit…. queia una soleiada…. que ens hem anat directament a pendre una cocacola i hem aprofitat per dinar i veure si disminuia una mica el sol i la calor.

En vistes que quan hem sortit seguia fent calor hem anat al hotel a fer les nostres necessitats pero…. el Xavi i jo ens hem quedat totalment dormits (pero somiant i tot eh???) fins que el Guillem s’ha cansat i ens ha despertat dient-nos que haviem de veure moltes coses i no ens quedava temps abans de la posta de sol. Aixi, que ja ens veieu al Xavi i a mi cual zombis anant a visitar un temple que tenim davant de l’hotel.

Una mica mes desperts hem voltejat el llac per veure les vistes del palau des de l’altre banda (realment impressionants) i ja hem anat a la terrassa del hotel a veure la posta de sol.

Per finalitzar el dia hem donat una mica de voltes per veure si compravem alguna cosa i despres a sopar i ara anirem a caure morts als nostres llits.

Ahir va ser un dia dedicat al tren , nomes aixecar-nos ja vem anar cap a l’estacio i vam preguntar quins seients ens tocaven i de pas vam comprar els bitllets de Udaipur a Delhi pel dia 19. Nomes quedaven en tercera clase, aixi que ho haurem de probar.

Un cop al tren ja vam tenir el primer percance, resulta que teniem bitllets de primera pero en aquest tren no existia la primera classe, aixi que ens van seure en segona classe. Evidentment vam reclamar al revisor que ens tornessin la diferencia, ell ens va fer un paper per a que quan arribessim a Ahmedabad ho reclamessim.

Despres de 10 hores de tren vem arribar a Ahmedabad i evidenment vam anar directes a reclamar els nostres diners, pero…. tot i discutir-nos amb tothom nomes vam aconseguir que ells ens enviessin per carta a bombai la reclamacio dels diners ja que el bitllet l’haviem pagat amb tarjeta de credit.

Un cop passada l’emprenyada vam buscar un restaurant per sopar alguna cosa (un thali, menu indu consistent en arros, dhal, chapati i dos plats mes de verduretes) abans dee tornar-nos a ficar al tren per anar a Udaipur.

Despres de dormir forca hores tot i tenir un concert de gossos de 2 a 4:30 de la matinada (pero…. haviem anat a dormir a les 8) i que el Xavi patís el segon tifon del viatge (el guillem i jo ni l’hem notat) ens hem despertat a les 5:30, perque ens venien a buscar a les 6:30.

L’home que no tenia cotxe, ens ha buscat un altre que ens fes l’excursio i tambe hem negociat que ens portes a Jalgaon. Hem comencat pel Petit Taj o Taj del pobre, que tot i no ser el Taj ens ha semblat molt maco i que feia patxoca (potser necessitaria una mica de restauracio). D’aqui ja hem anat a les coves d’Ellora, on hem comencat per la mes impressionant, que es la numero 16 o Kailasa.

Diriem que es un temple de dimensions descomunals, excavat dins d’una muntanya des de dalt cap a baix i ornementat fins a l’ultim detall. Casi tot son estatues de Shiva, ja que el temple es dedicat a ell i a part tambe es troben escenes de la vida cotidiana i si igual que a Kahurajo hi han escenes del Kama Sutra.

Despres hem vist un seguit de coves hinduistes i tambe budistes i hem sigut el centre d’atencio de les coves, ja que primerament una familia s’ha volgut fer fotos amb nosaltres, despres una altra ens donava la ma, una dona ha volgut que toques a la seva filla petita i uns macarrilles tambe s’han fet fotos amb nosaltres.

Amb el cotxe hem anat a les coves jainistes, que tot i ser mes modestes tambe eren impactants.

Quan hem acabat amb les coves hem anat a esmorzar o dinar o jo que se, vamos a menjar que encara no ho haviem fet.

D’aqui ja hem anat cap Jalgaon amb cotxe, i un cop trobat l’hotel (que ens ha costat una mica) ens hem aposentat i durant una horeta hem estat consultant la guia per veure si trobavem crepes de xocolata pel que ens queda de ruta (ja us dire si ho aconseguim). Ara estem en un cyber i igual anem a comprar roba i despres a sopar i a dormir com bons nens que dema ens espera una llargaaaaa jornada de trens.

Despres de passar una nit horrible en el tren amb el tifo i un indi pesat que es pensava que estava sol en el compartiment, ens vam aixecar a les 3:45 ja que el tren arribava a les 4 a Aurangabad.

Al baixar del tren un home va venir directe a nosaltres (sera que es nota que som guiris???) per oferir-nos un hotel o…. mes be varios. Ens va portar a veure’n un i com que ens va semblar correcte, despres de regatejar ens hi vem quedar (aquest cop vaig haver de regatejar fins i tot l’hora del check out). Mentre el Guillem i el Xavi estavem posant dades del passaport jo vaig passar a negociar excursions amb l’home, aixi que ja vem aparaular l’excursio d’Ajanta per aquell dia i a Ellora pel dia seguent.

Vam dormir una horeta i vam fer una bona dutxa (no ho haviem fet des de Barcelona, una mica cochinets estavem) i a les 8 ja estavem preparats per anar a Ajanta i l’home ens va portar a esmorzar una Dosa (traduccio: una mega crepe cruixent) i un te.

Quan casi arribavem a Ajanta l’home ens va preguntar si voliem entrar per les taquilles com tothom o…. si voliem entrar pel view point tot i que hi havia una excursioneta. Adiveneu quin vam triar….. Siiiii l’excursio!!!!

Realment la primera impressio ha sigut increible ja que des d’aquell punt es podien veure totes les coves, peroooo aqui va comencar el descens en picat per escales (que despres…. HAURIEM DE PUJAR!!!). Primer vam anar a parar a un segon view point, on a part de les coves tambe es veia una cascada molt maca. Seguint baixant escales vam anar a parar a un pont que ja creuava cap a les coves. Perooo hi havia un senyor que controlava els tickets que nosaltres evidentment no teniem (perque haviem baixat per la muntanya), aixi que aquest senyor, primer es va descolocar una mica, i despres ens va portar a les taquilles (MES ESCALES).

Amb l’entrada a la ma, vam decidir que necessitavem AIGUA i endivineu, siiiii mes escales avall per poder comprar-la, amb la consequent pujada d’escales per poder entrar a les coves.

Aqui vam comencar a descubrir tot un mon de chatyas i viharas, la diferencia….. ho hem sabut avui (unes son monestirs (chatya) i les altres temples (viharas), visualment no us explicare haureu d’esperar al millo de fotos). Podeu imaginar que cada una de les coves portava asociades…. ESCALESSSS, si compteu que hi havia 28 coves…. hasta aqui puedo leer. Ahhhh no recordava totes questes escales anavaen asociades a un sol descomunal…… i haviem d’anar racionant l’aigua com si estiguessim al desert si voliem arribar vius a dalt del cim.

Fora conyes, les coves son impressionants sobretot si es te en compte quan es van fer i que estan escavades a la roca. Hi han moltes pintures pero es veuen molt poc perque hi ha molt poca iluminacio.

Millor no us explico la pujada, la podeu imaginar. Al arribar a dalt li vam demanar al xofer que ens portes directament a beure una coca-cola.

La tornada semblava que seria sencilla, pero…. NOOOO, quan no portavem ni mig cami, es va espatllar el cotxe, aixi que l’home, el va aparcar i vam esperar a que passes el bus i cap a dalt ven apretadets amb una multitud d’indis. Al arribar a Aurangabad tampoc vam anar directes a l’estacio de tren, sino que vam haver d’agafar un rickshaw per quatre, pel que el Guillem anava a sobre del Xavi i meu.

Com podeu imaginar, tenint en compte que des de Barcelona no haviem fet una bona dormida, estavem rebentats aixi que a les 6 ja voliem sopar, pero vam haver d’esperar a que obrissin els restaurants. I com bons nens a sopar i dormir.

Abans d’ahir vem arribar a Bombai despres de passar la nit a l’avio (entretinguts almenys ja que teniem pantalleta propia i podiem triar pelicula, tan el Guillem com jo vem veure Pirates del Caribe la tercera part pero en versio panchito).

Tranquilament un cop a l’aeroport vem anar al lavabo i despres vem passar immigracio i vem estar una bona estona esperant les maletes (quan ja comencavem a patir van arribar!!!!). El primer que vem fer va ser canviar diners i despres ja vem anar a contractar un taxi prepagat per anar a l’estacio Victoria (el primer lloc que vem preguntar ja ens volien timar).

Per arribar-hi hi vem estar ben be mes d’una hora passant pels suburbis mes pobres de Bombai (realment impressionant, sort que no ens hi hem de quedar). L’estacio Victoria es nota totalment que es colonial perque destaca sobre el reste i es molt maca. Facilment vem trobar una consigna per deixar-hi les motxilles mentre visitavem Bombai. Un cop deixades vem fer una coca-cola per refer l’anim, ja que ens estavem morint de calor.

Amb un taxi vem anar cap a la Porta de la India i gairebe sense veure-la ens van pujar a un vaixell per anar a les coves d’Elefanta. El vaixell va durar més d’una horeta i per arribar a les coves vem haver de pujar unes quantes escales (bastantes, plenes de paradetes i d’indis dient que compressim), al arribar a dalt ben suats vem haver de pagar l’entrada (evidentment a preu guiri). Ara a la cova principal ens esperava la trimurti, realment impressionant, jo particularment no me l’esperava tan gran tot i haver vist fotos.

La tornada va ser molt maca ja que s’estava ponent el sol sobre Bombai i vem veure el pas del groc, al taronja i finalment al vermell.

Al arribar al port ja vem poder veure amb tranquilitat la Porta de la India i despres vem entrar al hotel Taj (on hi dormien tots els aristocretes que arribaven a la India). Nosaltres sencillament l’hem visitat i hem anat a sopar a un lloc tipic indi prop de l’hotel.

D’aqui ja vam anar a l’estacio a esperar el tren perseguits per un nen pesat que volia que li donessim unes rupies (cosa que no vam fer cap dels tres). Un cop en el tren, un home ens va liar i ens va dir que anessim a primera, pero quan va arribar el reviso i ja estavem totalment apalancats ens va tornar a enviar a segona.

Bonesss,

sii, ja torno a ser aquí i el divendres marxo cap a la India per tercer cop. Però evidentment aniré a veure coses que encara no he vist (crec que la India hi podria tornar mil cops i encara em quedarien coses per veure).

Aquest cop començarem per Bombai per poder anar a veure les coves d’Ajanta i Ellora, per després tornar cap al Rajastán i veure Udaipur (que diuen que és la ciutat més romàntica de la India) i Ranakpur, a continuació anirem a Agra (si, si això ho repetiré) però desde allà farem una escapadeta a Faterpur Sikri (la ciutat fantasma) i acabarem el viatge a Delhi (intentarem veure coses que no havia vist la primera vegada).

Espero poder anar explicant-vos-ho tot estant allà i al tornar ja posaré les fotos.

Fins aviat….