Viatge a Ítaca

Category Archives: Estats Units


by 2 comentaris

13 dia : Passejant per Yellowstone

Avui hem començat el dia no havent dormit massa bé. El fred i la humitat ens ha fet una mica la guitza i no estem preparats, hem vingut de campo y playa i això és com acampar al cim més alt del Pirineu…

Després d’entrar una miqueta en calor, vestits, amb la tenda plegada i empaquetada, ens posem rumb a Yellowstone, acomiadant-nos del Grand Teton amb una molt grata sensació, un parc no massa gran per fer en cotxe però d’una bellesa paisatjísitca espectacular, i amb un munt de possibilitats de fer excursions a peu per zones no tan plagades de gent com a Yellowstone.

Arribem al mega-camping que haviem reservat a Yellowstone cap a les 10:30 i ens diuen que encara no podem plantar tenda, que està el camping a tope i que haurem de venir més tard. Cap problema, farem la visita i tornarem a útima hora a plantar, ara que ja ho tenim per la mà…

Yellowstone és un parc enorme, realment no et fas a la idea fins que no hi ets a dins, a més hi ha molta gent, el que passa és que com és tant gran la sensació d’aglomeració queda dil·luida excepte en llocs puntuals. El parc té una forma de vuit, i avui intentarem fer la part de dalt.

De camí cap a la zona de Mammoth Hot Springs que és on ens hem dirigit avui, hem fet algunes paradetes:

Al llac Yellowstone que és enorme…

Fent carretera, hem trobat molt cotxes aturats, i quan això passa és sinònim de bestioles a tocar de la carretera, en aquest cas eren aquests animalons molt tranquilets, però que dieun que no t’hi apropis massa que a vegades tenen males pusses…

Hem parat a diferents “falls”. El riu Yellowstone va formant el seu propi camí i de pas un canó bastant important per aquests barrancs esgarrifosos, i en alguns moments té caigudes d’aigua espectaculars …

Hi ha unes vistes panoràmiques esplèndides des de la zona nord, en alguns punts pots tocar les últimes reserves de neu que es resisteixen a fer-se aigua…

I com no, un altre animaló, uns dels reis del parc i que té més seguidors. Un ós negres, aquest millor no tenir-lo massa aprop…

I per fi hem arribat a Mammoth Hot springs, unes piscines naturals d’aigues sulfuroses, que van fent camí per la roca i van formant terrasses amb diferents colors i tonalitats. No sé si ha estat perquè no hi hem vist massa aigua, però aquesta zona no ens ha agradat tant com esperavem…

Seguidament hem anat baixant, fent parades varies, perquè t’empapes de natura i vols parar a captar-la ade més aprop…I com no al veure un riuet, i amb la caloreta que feia, doncs a remullar-se els peus s’ha dit. Relax total a Yellowstone….

I per últim, una zona de piscines naturals anomenada “Grand Prismatic Spring”, una de les piscines més grans, i que ens ha agradat més. Pots contemplar aquest colors, mentre els vapors et colpeigen la cara i t’omplen del característic olor del sofre…

Per cert abans d’arribar al camping, hem trobat un altre animalet, aquest més díficil de veure però que ha creat una espectació tremenda. Un alce estiradet a terra, intentant que ningú el molesti…

I després a plantar tenda, a sopar, i a dormir intentant que el fred ens deixi dormir una miqueta…


by 1 comentari

12e dia: Grand Teton i comencem amb Yellowstone

Després d’una nit amb llamps, trons, pluja i molt de fred, ens hem llevat quan ja feia una mica de solet, ens hem vestit i hem anat cap a la zona comuna de Colter Bay, on hem comprat gel, llet i hem fet un petit esmorzar. Amb la panxa una mica plena, hem decidit a fer una excursioneta pels voltants, així que li hem preguntat a la Ranger del Visitor Center, i molt amable ens ha donat un mapet de les excursions que es poden fer per aquesta zona.

Així que hem escollit una sencilleta que és com un doble loop que va seguint el llac. Hem estat una horeta caminant, molt tranquils i sols, veient unes vistes espectaculars i fins i tot algun que altre cervol. Llàstima que hi havia una manada de mosquits per la zona, però l’excursió ha valgut molt la pena.

Un cop feta l’excursioneta, hem posat marxa cap a Yellowstone, a veure si avui ja podíem veure alguna coseta. Hem decidit començar per Old Faithful i el recorregut des de Grand Teton (a on ens allotgem) han sigut unes dues horetes.

Hem aparcat en un parking enorme i hem anat a veure si trobàvem un cafè pel Mario, l’hem trobat en un edifici enorme i allà mateix hem vist que el geyser Old Faithfl que faria erupció en més o menys una horeta, així que hem decidit fer-nos uns bocates al cotxe (de pas l’hem apropat) i esperar a veure’l.

Però quan teníem els bocates fets hem vist que encara ens sobrava força temps, així que hem decidit fer una petita excursioneta al voltant de l’Old Faithful, i d’aquesta forma hem començat a veure fenòmens geològics termals, manantials d’aigua calenta, geysers i fumaroles. Era només una petita entrada a tot el que veuríem.

Amb aquesta petita volta ja se’ns ha fet l’hora de veure l’Old Faithful i la veritat és que és força impressionant i el millor és la seva regularitat, cada hora i poc més.

Havent vist la majestuossitat de l’Old Faithful ens hem disposat a fer una excursioneta una mica més llarga per veure que ens mostrava aquella zona. Ara, a la primera sombreta que hem trobat hem fet una paradeta per poder menjar els entrepans que ens havíem fet.

Amb la panxa una mica més plena ja hem començat a caminar per les pasareles que hi ha per anar visitant tots els geysers, piscines d’aigua calenta… Realment aquests americans ho tenen molt ben muntat per poder fer la visita a tot. Hem anat caminant fins a la Morning Glory Pool que està al final del recorregut i hem tornat, al final hem estat d’excursioneta unes 2 hores, no està malament oi??

Amb el cotxe encara hem anat a fer un parell de visites més abans de tornar. Primer hem anat a Biscuit Basin i després a Black Sand Basin, les dues parades han sigut per veure més piscines i geysers, però en aquell moment els veus tots diferents i impressionants.

Amb unes impressions genials de Yellowstone, ens hem tornat cap a Grand Teton, i en comptes d’anar directament al camping, hem anat a la Laundry i a les dutxes, així que hem fet una neteja general, de roba i de nosaltres mateixos. I de pas ens hem pogut conectar a internet i carregar la càmara de fer fotos.

Un cop fet tot això, ara si, cap al camping a sopar una miqueta, i a dormir a veure si passem menys fred aquesta nit….


by 1 comentari

11e dia: Gran Teton i Jacksonhole

Ens hem aixecat contents i relaxats, això de dormir en un llit còmode i amb dutxa a l’habitació senta bé de tant en quan.. A més necessitavem un canvi de paissatge i sembla que ara el tindrem.
Cap a les 8 hem esmorzat al motel (inclòs en el preu), i hem recollit els trastos tornant a carregar el cotxe. Hem començat a fer camí per carreteres entremig de montanyes nevades i zones verdes, amb granjes de tipus “rancho” i amb algun que altre vaquer conduïnt bestiar pel costat de la carretera. Canvi de paisatge total al que veníem acostumats fins al dia d’avui. Entrem més endavant a Afton un poblet on tot fa olor a Far West, els motels, restaurants, botiguetes, realment encantador… Seguim conduïnt entre els estats de Wyoming i en algun moment Idaho, i això és territori 100% cowboy.

Després d’unes 5 horetes més o menys arribem a Jackson Hole, el poble-ciutat que està abans d’entar als parcs on ens dirigim. Avui quatre de Juliol tenen muntada alguna que altre barbacoa amb banderets per tot arreu…
Seguim endavant i entrem a Grand Teton, busquem camping i en trobem un que per 20$ podem plantar tenda. Com tots els d’aquestes contrades, amb plaça per aparcar cotxe, lloc ampli per la tenda, taula per menjar i una barbacoa, aquest a més es troba tocant a muntanyes i per tot arreu hi ha consells de com evitar els atacs del ossos. Això sembla que va de debò amb el Yogui i companyia, això si el fet que diguin que molt ocasionalment ataquen les tendes mentre dorms et deixa molt més trànquil… Així que amb la tranquilitat per bandera fem un entrepa amb les viandes que portem.

Amb lloc per dormir agafat, tornem cap a Jackson Hole per fer-hi una ullada, però passant per alguna carretera secundària del parc on podem podem veure el nostre primer ós, búfals i algun cèrvol que ens dona un ensurt al creuar-se per davant del cotxe. Fem alguna paradeta per degustar la vista del llac amb les muntanyes nevades a la rereguarda i després d’haver arribat al nostre tope diari de bellesa paisaitjistica, tirem endavant que volem veure Jackson Hole…

Ai quina desilusió aquest poblet…Moltes i moltes botigues…molts i molts allotjament…però poca cosa a fer…No ens ha agradat massa Jackson Hole però trobem alguna botigueta que està bastant bé i ens juguem l’última bala a una recomanació de la guia. El Bubbas BBQ on diuen fan unes “spare ribs” espectaculars. Fem una miqueta de cua i la taula és nostre, demanem el plat típic i la veritat és que la fama és merescuda, amb una salsa tipus barbacoa espectacular ens posem les botes amb les spare ribs i un barbacue chicken per compartir…

Som dues boletes plenes de salsa barbacoa, així que rodant tornem cap al parc, on després de llegir una miqueta comencem a intentar dormir, encara que comença a olorar a pluja, de fet se sent com cau, i l’acompanya uns llampecs i trons que espanten una miqueta. Ai aquesta nit entre pluja, llampecs, trons i algun que altre ós que ens pugui visitar, no sé qui podrà dormir…


by Deixa un comentari

10e dia: Arches, Dead Horse Point i camí a Grand Teton

Avui ens hem despertat amb una mica de fred, aixxxx quan estiguem a Grand Teton o Yellowstone… haurem de fer servir el polar???
Amb tot recollit ens hem posat en marxa cap a Moab, per carreteres totalment solitàries, tant que hem parat a fer unes fotos, però hem hagut de tornar corrent al cotxe ja que hi havia una manada de mosquits i petites mosques que ens han atacat.

Sense cap parada més hem arribat a Arches cap a les 10, allí hem decidit que faríem alguna caminata (avui si mare, avui si), i la que hem escollit (sencilla clar) estava al final del recorregut en cotxe, així que cap allà que hem anat.
Hem deixat el cotxe, ens hem posat crema solar i… en marxa!! Tot i que només eren les 10:30 ja feia una calor important i un sol del que no hi havia forma d’amagar-se. Però nosaltres hem tirat endavant, amb un parell d’aigües que portàvem.

Hem caminat una horeta i hem pogut veure el Tunnel Arch, el Pine Arch i el Landscape Arch, la veritat és que l’excursioneta està molt bé, es força planera, però… feia una calor… un sol…

De tornada al corxe primer ens hem refrescat una miqueta en una font i després ja hem anat tornat i hem fet la següent parada a on hi ha el Delicate Arch, on tens tres possibilitats, una força dura de 4,5km que ja hem decidit que no feiem ja que la calor era insoportable i no volíem que em passes el mateix que el dia de Horseshoe Bend. La segona opció era anar a veure una vista panoràmica una mica lluny i la tercera apropant-se una mica més (no molt més) i amb excursió de pujada de propina, hem triat aquesta opció i…. buffff aquesta ha sigut més dureta, ja que la calor apretava encara més si és possible i a sobre en pujada, i la veritat la recompensa… pos tampoc és molt bona…

Finalitzada aquesta segona excursioneta del dia, ja hem anat tornant fent algunes parades de fotos, però cada vegada menys, ja que tot i que el parc ens ha agradat molt, suposo que en portem tants d’aquest tipus que igual ja no ens sorpren tant com els primers. Degut això hem decidit que avui ja només aniríem a Dead Horse Point i el Canyonlands no el faríem (el deixem per a un altre viatge).

Així que cap a Dead Horse Point que hem anat ja que estava força aprop, i allí realment tot i ser molt petitet si que ens ha agradat molt ja que és una vista panoràmica estil Gran Canyon però amb les vistes més clares del Riu Colorado, realment impressionant.

Hem aprofitat que hi havia unes taules de picnic per menjar alguna coseta amb la mirada atenta de diferents esquirols a veure si podien agafar alguna cosa de menjar.
I ara ja si…. “carretera i manta” que volem avançar milles per demà haver-ne de fer menys. Direcció Salt Lake City per anar cap a Grand Teton.
Finalment hem avançat força i hem arribat fins al poble de Evanston on avui en comptes de camping dormirem en un Motel Super8 ja que a les 8 del vespre ha sigut el primer que hem trobat, surt més car que el camping però… per un dia no passa res.
Amb la coses al motel, hem anat a un super per comprar coses que ens faltaven i al pizza hut per sopar. I ben cansadets a dormir tot sentint els focs artificials que demà… és 4 de juliol!!! diada d’Estats Units.


by 1 comentari

9e dia: Carreteres espectaculars i Bryce canyon

Matí de matinada i sona el despertador, dutxa, recollida i en camí que avui tenim tema per estona…
Sortim de Page i ens encaminem cap al Bryce Canyon, el parc que visitarem avui. Deixem el territori àrid Navajo amb la cabellera intacta i entrem a Utah, on de seguida observem un canvi substancial. Deixem de banda les paradetes artesanals i comencem a trobar infinat d’establiments amb temàtica del Far West, i a quin més curiós…Des de motels a restaurants la oferta és aclaparadora i si el nostre pressupost fos més elevat avui dormiem en un d’aquest motels temàtics…
Fent carreteres espectaculars, i coordinant l’hora amb l’arribada al parc, avui hem fet un esmorzar-dinar cap a les 11:30, a Hatch, on he pogut combinar unes delicies autòctones com café de carretera, hamburguesa Rodeo (amb salsa barbacoa a tope i patates fregides) i una miqueta de coca-cola per acompanyar. Si l’estómac avui no diu res podem estar tranquils la resta del viatge. L’Eva ha estat més mesurada i ha acompanyat la seva hamburguesa amb ceba,pebrot,xampinyons i formatge, amb una amanideta i una coca-cola…

Ara ja teniem les reserves energètiques més que fetes, així que cap al parc s’ha dit. Abans d’entrar-hi hem passat per una scenic view (carreteres amb vistes panòramiques espectaculars), que ens ha portat serpentejant pel Red Canyon, que com el seu nom indica son unes formacions rocoses de color vermellós…

Arribats al Bryce, aquesta vegada no paguem perquè aquest parc l’engloba el National Pass que ja vam adquirir, així que encara més contents si és possible ens disposem a visitar-lo. L’Eva ha tingut la fantàstica idea d’arribar fins el final del parc i anar baixant per carretera parant a tots els miradors senyalitzats fins arribar a l’últim on hi havia unes caminadetes interessants. Des del primer ja hem vist que seria espectacular…

Aquest parc ofereix unes formacions rocoses amb colors diferents que han estat modelades per la pluja. Realment és un parc no massa gran i altament recomanable.

Hem arribat al final dels miradors i quan ens disposavem a realitzar la caminata, el nostre seny avui ha estat present, i sense que serveixi de precedent, ens ha dita cau d’orella que a les dues del migdia, amb un sol i calor asfixiants, i tenint en compte l’experiència de l’excursió d’ahir, potser era millor deixar l’excursió per un altre dia…
Ho sento Glòria, haurem de recuperar-ho en segona convocatòria…

Avui, a més tocava dia de carretera, i que millor que fer-la per un altre scenic view, així que sortint del parc hem agafat la carretera 12 direcció Est i hem començat a passar el temps mentre al nostre voltant evolucionava el paissatge d’una manera quasi màgica.
Hem passat de carreteres sinuoses entre montanyes escarpades i desèrtiques, en les que en algun tros hem fet camí per l’única part hortizontal de la muntanya, ha sigut com passejat per sobre el llom d’una serp amb precipicis a banda i banda.

Si us agrada conduir aquesta és la vostre carretera, com m’he enrecordat amb enyorança de la meva moto, o millor encara i per fer païs somiant, cavalcant a sobre d’una de les moltíssimes Harleys que es poden veure per la carretera…
I en unes poques milles passant per muntanyes de frondós bosc plenes de campings i algun que altre parc natural, i per últim arribant a un paissatge intermig on es troba el poble de Torrey, on hem trobat un camping fantàstic, com tots els d’aquí, el qual es diu Thousand Lakes, i on per uns 20 $ hem pogut plantar tenda. Així que avui a sopar amb cerveseta, avui si que ja tocava….i a dormir aviat que hi ha molts mosquits i entre les seves picades, i les de la mosca de la son que ja comença a rondar per aquí avui serem dels primers a agafar el son. Bona Nit!!!!


by Deixa un comentari

8e dia: Veient Canons i formacions rocoses de Monument Valley a Page

Hem començat el dia fora d’hora ja que volíem veure moltes coses, així que amb tot recollit hem anat cap al Valley of Gods, una zona com el Monument Valley en petit. Per arribar-hi hem hagut d’anar en direcció Mexican Hat i passar-ho fins arribar a un desviament cap a Goosneck state park, i passades 6 milles comença la carretera que t’hi porta. És una carretera de terra, però molt millor que la de Monument Valley, durant unes 17 milles et va portant per uns paisatges preciosos i que a més hem pogut disfrutar nosaltres solets, realment genial, ens ha encantat tant pels paisatges com per la tranquil·litat que s’hi respirava.

El Mario escoltant a veure si venen els indis…

Un cop hem acabat la carretera ja hem tornat en direcció Monument Valley i hem passat pel tros de carretera que surt a la pel·lícula Forrest Gump. Un cop a Kayenta hem parat a esmorzar una miqueta a un local molt autèntic (Golden Sand Café) on hem pogut provar l’autèntic cafè americà (bufff que us he de dir) i un parell de plats molt bons.

Amb la panxa plena, també hem plenat la panxa del cotxe i així ja hem pogut anar direcció Page. Poc abans d’arribar-hi ja hem trobat el nostre destí, el Upper Antelope Canyon, on després de pagar l’entrada al parc (6$ per persona) i pagar l’excursió (25$ per persona, no es pot fer d’una altra manera). hem esperat uns 20 minuts i ja hi hem anat.

l’Antelope Canyon són unes excletxes a la Roca Arenisca que amb la llum del sol (el millor és anar-hi entre les 11 i les 12 que el sol està a dalt de tot) permet fer unes fotos impressionants. S’hi ha d’anar amb guia sempre, ja que si plou molt, allò s’inunda i t’han d’avisar que has de sortir corrents. Ens ha tocat un guia Navajo molt autèntic que ens anava indicant els millors llocs on fer les fotos, i a vegades ell mateix et feia unes fotos molt originals. Tot i la calor que feia, dins el Canó s’hi estava d’allò més bé. La visita ha durat més d’una hora i després ja hem tornat.

El següent destí ha sigut Horseshoe Bend, un meandre en el riu enorme que pots veure des de dalt. Ara, per arribar-hi has de fer una petita excursioneta i potser no l’hem fet a la millor hora (eren les 2 del migdia i queia una solana…) ja que sobretot a la tornada que feia pujada, entre l’esforç i la calor m’he marejat una mica, sort que al arribar al cotxe teníem beguda fresqueta (només ens havíem endut una ampolla d’aigua) i amb una coca cola m’he refet una mica.

Per poder descansar hem anat a un restaurant a dinar alguna coseta al poblet de Paige, i hem triat un de la guia que la veritat és que ha estat molt bé, es diu Ranch House Grilled i la cambrera que ens ha tocat era un encant. Elecció totalment encertada tot i que al principi ens ha costat una mica trobar-ho.

Un cop descansats i amb la panxa plena hem anat a buscar un camping ja que per l’hora que era hem decidit quedar-nos aquí i no fer-nos la panxada fins a Zion, un altre cop serà no??

N’hem trobat un estupendo(Paige Lake Powell campground) que per 18$ tenim una parceleta perfecte amb taula, barbacoa, i endolls d’electricitat. Així com el camping té piscina, jacuzzi i wifi. Un cop hem reservat una parcela, en comptes de muntar la tenda (feia massa calor) hem anat a veure unes vistes genials del Lake Powell i hem anat a comprar algunes coses que ens faltaven i llavors si, hem tornat al camping per muntar la tenda i relaxar-nos a la piscina i al jacuzzi, i després a posar-nos al dia amb el blog i les fotos. Per finalment sopar i anar a dormir sota un munt d’estrelles.


by 2 comentaris

7e dia: De Gran Canyon a Monument Valley

Avui era el dia que havíem d’acomplir les promeses que veniem carregant a les nostres motxilles des de les llunyanes terres catalanes, així que cap a les 6:30 un cop desperts i ben dutxats, ens hem enfundat les nostres respectives elàstiques blaugranes i ens hem posat en marxa.
Avui tocava provar si podiem volar en helicopter, el temps semblava haver millorat una mica, encara que el fort vent seguia bufant. Hem saludat a l’amable noia que amb uniforme d’aviadora ens ha indicat que en una mitja hora avisarien per pujar-hi. Ens han passat un video de seguretat que et tranquilitza enormement…i cap a dins que fem tard. Ens enlairem amb música de “Don’t worry be happy” posada als auriculars, i posem rumb cap a la gran escletxa. Des de l’aire veiem que tot el voltant sembla un gran bosc, i de sobte canvia la música a “2001 una odisea a l’espai” i ens trobem cara a cara amb el Gran Canyon, ESPECTACULAR!!! aquesta sensació… Durant uns 35 minuts pots contemplar aquesta maravella natural a vista d’ocell, mentre escoltes les explicacions en “spanish”…

Un cop aterrats en perfecte estat físic, però amb la psique una mica alterada per l’emoció, hem tornat cap al Lodge per fer el Check-out i iniciar la “Desert View” , una carretera panoràmica amb diferents miradors on poder fer una última i aclaparadora vista del Sr. Canó. Als diferents miradors i amb la samarreta blaugrana posada, una barbaritat de gent se’ns ha acostat a parlar-nos, no se si es que avui fem cara de simpàtics o és aquesta samarreta màgica… Per cert durant el viatge hem vist 5 persones amb la samarreta blaugrana i 0 del Real Madrid. Si algú es pregunta per què?, potser és pels arbitres, el calendaris o la UEFA, però segurament deu ser perquè d’això de jugar a futbol som els millors i a la gent sembla que això li agrada…

Adeu Grand canyon ens tornarem a veure, que ens hem deixat alguna coseta per fer!!!!

Per cert l’Eva ja ha complert la seva promesa de posar-se la samarreta del Barça al Grand Canyon com a conseqüència de la victòria del Barça a la final de la champions, ara només falto jo…
El destí ajudat pel nostre Ford Escape, ens havia de portar cap a Monument Valley, passant per Kayenta un poblet on hem fet un dinar per uns 30$ a l’Amigo Café, un lloc com la majoria d’aquestes contrades on el mejar mexicà era una part important a la carta. Espectacular la Chimichanga que s’ha menjat l’Eva.

Després del copiós dinar, busquem allotjament a un camping (Goldings Campground) proper a Monument Valley per plantar la tenda, i en n’hem trobat un molt apropet i que estava realment bé per uns 27$. Un cop feta la feina amb un vent fort bastant incòmode per la tasca, les pel·licules de John Ford ens esperaven. Tota aquesta zona és territori Navajo (igual que Grand Canyon), i a més d’haver-hi paradetes a la carretera on venen productes artesanals, també tenen la facultat de gestionar aquest parc nacional entre d’altres. L’entrada a aquest val 5$, com la carretera és de sorra i en algun moment agraeixes de veritat portar un tot-terreny, a més pots fer un tour amb els guies Navajos que aprofiten per fer negoci de tot el que olor a diners…
Un cop a dins, hi ha un Lodge amb unes vistes tant espectaculars, com alts els seus preus, tot regentat pels indis, i al costat una zona amb unes panoràmica esplèndida de la zona…

El recorregut en cotxe, dura entre dues i tres hores, segons l’estona que vulguis parar a fer fotos. Hi ha un total d’onze parades senyalitzades, i on destaca especialment la número 4, “John’s Ford Point”, que es veu que era el lloc preferit d’aquest director, la veritat és que les vistes son de pel·licula i mai millor dit…

Seguim la ruta pels diferents sectors on pares a fer fotos a quasi tots, i després te’n dones compte que son totes molt semblants…quin gran invent les màquines digitals on pots esborrar les fotos repetides…
Després d’una parell d’horetes i mitja, sortim del parc, tornant a passar per la panòramica entrada i després de fer una divertida foto que ens ha costa el seu temps…

Tornem cap al camping, fem una “laundry” demanada per la nostra roba amb insistencia i una bona dutxa, que amb tanta sorra… ja tocava. Per acabar el dia a sopar i dormir sota un mar d’estrelles. Això si,aquesta nit no hi ha cerveseta que estem a l’estat de Utah i a l’estat dels Mormons no en trobem ni sota les pedres…


by 2 comentaris

6e dia: Cap al Grand Canyon per la Ruta 66

Avui hem tornat a matinar, i un cop fet el check out amb pena del Venetian i d’aconseguir trobar el parking, hem anat cap a la senyal de Welcome to Las Vegas que encara no havíem tingut l’ocasió de fotografiar. Per allà hi havia una noia que ha intentat fer-nos la foto i cobrar-nos, però.. el nostre esperit rata ha sortit i no ho hem fet, una foto a cada un per separat està perfecte oi?

Aprofitant que la gasolina està molt barata aquí a Las Vegas hem aprofitat per omplir el dipòsit, però…. no m’he acabat d’entendre amb la de la gasolinera ja que al dir-li full m’ha dit que havia de dir un import i que després ho arreglaríem, però ja m’ha cobrat el que m’ha dit i m’ha donat ticket, així que hem posat el que hem pagat (bueno.. un cèntim més) i quan he tornat per dir que ja estàvem m’ha dit, que ja estava, però no m’ha donat un nou ticket, no sé… però no m’ha agradat gens aquesta forma de funcionar.
Amb el dipòsit més o menys ple ja ens hem posat en camí. Després d’una estona de conduir hem parat a la presa Hoover (ara entenem d’on treuen l’aigua i la llum per poder mantenir Las Vegas, em sembla que el indis i els mexicans estan molt contents…), però únicament l’hem vista per fora, ja que només el parking ja valia 7$, així que hem pogut veure les vistes de la peli de superman, però no ha aparegut eh???

D’aquí ja hem fet una bona estona de carretera fins a Kingman que és on hi ha un tros de la ruta 66 que hem decidit que faríem. Ara abans de començar-la hem parat a menjar una miqueta al restaurant Mr D’z que ens ha agradat moolt, molt autèntic la veritat.

Per la ruta 66 gairebé anàvem sols i ha valgut molt la pena, cap al final del tros que hi ha per aquí a Seligman hem parat per comprar una samarreta pel Mario que li ha agradat molt.

Un cop fet aquest trocet de la ruta 66 ja ens hem incorporat a una interestatal fins a Williams on ja ens hem incorporat a la carretera que ens portaria al Grand Canyon, tot i que abans hem fet una parada a una gasolinera super autèntica per omplir el dipòsit, ara… feia un vent… impressionant.
Abans d’entrar al Grand Canyon hem vist la zona de l’aeroport i on estan totes les empreses d’helicopters, així que… cap allà que hem anat i hem preguntat a tots, però tots valien el mateix (199$ per persona), així que ens hem decidit per un que tenia uns helicopters panoràmics i que tenien plaça per al cap d’un quart d’hora. Hem estat esperant però ningú no ens deia res, finalment, ens han dit que hauríem d’esperar un quart d’hora més per culpa del temps, i passat el quart d’hora… ohhh tots els vols cancelats per aquesta tarda, així que… avui no ha pogut ser!! a veure si demà a les 8 del matí ho aconseguim no??

Amb la reserva feta ja hem anat cap al Parc Grand Canyon i primer de tot hem comprat alguna coseta per sopar en el super que hi ha que és enorme. I després ja hem pogut fer el check in a la nostra cabanyeta!!! És chulíssima!!! I val totalment la pena. Aquí si que ens hem sentit totalment dins el parc.

Hem deixat totes les coses i hem sortit a veure el Grand Canyon, primer a tocar de la cabanya que està just en el Rim, i després hem anat a agafar el shuttle de la red route que ens ha anat portant a diferents miradors a quin millor. Entre els miradors es pot anar amb el shuttle o a peu, així que nosaltres hem fet una combinació.

Com s’apropava l’hora de la posta de sol, hem decidit anar amb el shuttle al mirador més llunyà i així poder-la veure. Ha sigut super maco, tot i que al final com som super feliços hem agafat una mica de fred (no havíem agafat les jaquetes).

Com ja es feia de nit, hem tornat en el shuttle que anava a tope i un cop a la cabanyeta hem sopat una mica i a fer nones.


by Deixa un comentari

5e dia: We Love Las Vegas!!!

Gràcies a tots pels comentaris, no els podem contestar individualment, el blogger no deixa, però ens agrada molt llegir-los. Ja us farem els comentaris personalment a la tornada…
Avui, el nostre planning inicial era fer una escapadeta a Death Valley, un parc on fa molta calor i s’ha d’anar molt aviat. Com ahir, la nit se’ns va allargar més del compte, el llit de l’hotel és increible (per dormir…), i com encara ens faltava força coses per veure a Las Vegas, doncs li hem donat festa al despertador i ens quedarem passejant pels Casinos quan ens llevem.
Cap a les 11:30 creuavem les portes del Venetia i tornavem a saludar l’intens calor que ens ve a rebre cada cop que sortim d’un casino. Hem fet l’esmorzar a Fashion Show, unes galeries on hem pogut esmorzar una mica més baratet de lo habitual. Amb la gana feta contenta per una estoneta, hem comprat un bitllet d’autobús vàlid 24 hores, que val uns 7$ per persona, i gaudint-lo hem arribat a la zona coneguda com a “Outlet Las Vegas”, un gran centre comercial on hi pots trobar botigues de quasi bé tot a preus bastant econòmics. Hem fet una mica de desgast de la tarjeta, però no massa perquè les despeses del pressupost se’ns estan disparant i toquen retallades…

Amb les compres sota el braç, hem tornat cap al Strip a seguir veient hotels-casinos. El primer que hem entrat va ser el Mandalay, de decoració estil illes de la Polinèsia. Després de fer una volta per dins, el vici ens ha cridat i ens hem abocat al joc. L’atzar aquesta vegada ha estat de la nostre part, i ha portat cap a les nostres butxaques l’esgarrifosa quantitat de 2’5 $, que més endavant ja pensarem com gastar…

D’aquí i amb una especie de funicular que enruta el Mandalay, Excalibur i Luxor, dediquem una estoneta a visitar cada un dels hotels i inspeccionar els casinos per intentar esbrinar on era el punt feble i seguir engreixant la nostre bossa…

També visitem el New York, que a banda dels referents típics, té una muntanya russa per dins de l’hotel.

Una mica cansats de guanyar, tornem cap al Venetian a descarregar bosses, i mentre l’Eva se’n va a fer un banyet a la piscina i jacuzzi per intentar refrescar els 40 graus de temperatura que ens acompanyen dia i nit, jo me’n vaig al casino a jugar-m’ho tot…I com no, perdre els 2,5 euros… entre cambreres despitregades que t’ofereixen begudes un no es pot concentrar…
Una mica més descansats, decidim anar cap a la zona de Freemon street, agafem el bus i anem cap al centre de Las Vegas,aquí és on antigament es tallava el bacallà a la ciutat. Actualment sembla que la volen tornar a fer revifar, després d’un periode una mica decadent. Des del primer moment ens impacta, it’s impressive com diuen per aquí, és un carrer no massa llarg on pots veure de tot i on l’espectacle és al carrer. L’Strip és com un parc d’atraccions on l’espectacle el fa cada Casino individualment, on prima l’edifici i instal·lacions, a Freemon street, en canvi, l’espectacle està al carrer. L’ambient una mica més canalla, ofereix actuacions musicals en viu, una coberta audiovisual espectacular on posen imatges i música, gran varietat d’artistes de carrer, i reclams als diferents casinos perquè els visitis. Tot una mica més barat que a l’Strip i amb un ambient que engantxa, totalment recomanable per la tarda-nit i els dies que hi ha actuacions.

Ja cap a les 21 hores, tornem cap a l’Strip per veure el Bellagio, on fan un espectacle de fonts d’aigua gratuït i molt interessant.
Sopem alguna coseta de menjar ràpid de tornada cap a l’hotel, perquè estem destroçats i demà ens toca matinar…
Potser ens deixarem alguna cosa per explicar, i no sigueu curiosos, perquè ja se sap, el que passa a las Vegas es queda a Las Vegas!!!!


by 1 comentari

4t dia: Seguim amb moooolts contrastos

Avui tot i que posarem fotos de tots els lloc que hem estat, ja us avisem que no n’hauríem de posar ja que les fotos no aconsegueixen captar tot el que hem vist i sentit, però ho intentarem no???
Ens hem llevat a les 6 enmig de la natura i veient com un cèrvol menjava els restos que trobava al costat d’una tenda, sense cap por dels humans. A les 7 ja ho havíem recollit tot (mare començo a recordar tot de quan anàvem de camping, avui he notat a faltar el drap al recollir la tenda 😉 ) i ens posavem en marxa per visitar el parc.

Hem anat pujant per una carretera amb força corves, però amb unes vistes espectacular fins que hem arribat a un lloc en obres. Allà hem hagut d’esperar una mitja horeta per poder passar, ara, aquests americans estan super ben organitzats. Com que no es podia passar en dos carrils evidentment hi havia un home (en aquest cas un jovenet) amb una senyal d’stop per a que no passesis, però quan et deixava passar no anaves sol, sinó que hi havia un cotxe que anava primer de la fila i l’havies de seguir.
Quan hem acabat el tram d’obres, que era una bona estona, ja hem continuat sols fins a entrar a la Giant Forest (una zona plena de Sequoies que són dels arbres més grans del mon), hem seguit fins arribar a on hi ha el General Sherman, que és l’arbre més voluminós del món. Allà hem fet una excursioneta d’una hora més o menys per veure la zona i l’arbre ben vist.

Per acabar la visita al parc i que no se’ns fer tard per seguir en ruta, hem anat a la Giant Forest on a part de veure moltes més sequoies també hem pogut entrar al museu de les Sequoies on hem après algunes altres coses sobre elles.

D’aquí ja hem decidit marxar ja que ens esperaven moooltes hores de cotxe, i després de tornar a passar el bosc ple de sequoies i inclus algunes al mig de la carretera, hem hagut d’estar esperant més de mitja hora a la zona d’obres… però finalment hem pogut passar i cap a les 12 sortíem del parc en direcció…. Las Vegas!!!

Hem fet hores i hores de cotxe fins passat Bakerfield que hem decidit parar a posar benzina i també fer un mos que ja tocava, eren les tres del migdia!! i després… a seguir en cotxe tot anant veient els paisatges desèrtics que hi ha per aquí i que tenien unes rectes interminables on no es veu ni el final.

Per la carretera que ens porta a Las Vegas, hem parat a Calico, una ciutat fantasma de l’oeste del temps de la búsqueda de l’or, quan hem arribat hem vist que s’han de pagar 6$ però que tancaven a les 5 que és l’hora que hem arribat, com no hi havia cap tanca hem passat sense pagar i així ens hem pogut donar una volteta pel poble. Està molt enfocat al turisme, però realment el que han fet ha sigut arreglar el que ja hi havia al 1881, així que no ha estat malament l’experiència de passejar per un poble de l’oest americà sota un sol de justicia a uns 40 graus (104 graus fahrenheit, que tela eh???).

Sortint d’aquí si que ja hem anat directes a Las Vegas on hem trigat un parell d’horetes més…
Quan estàvem arribant ja hem començat a veure els casinos des de lluny, la sortida de l’autovia ja ens ha portat directament a l’strip que estava pleníssim, però ràpidament hem arribat al nostre hotel…. el Venetian!!!, hem anat a aparcar nosaltres solets el cotxe, tot i que després per trobar el lloc on es fa el check inn no ens ha sigut gens fàcil.
El check in ens l’ha fet una noia molt simpàtica que ens ha dit que habitacions no smoking no els hi quedava amb un llit king però si amb dos queens, que de fet l’habitació era més gran, així que nosaltres… doncs cap problema, finalment ens ha indicat com arribar a l’habitació, que tampoc ha sigut fàcil, només us dic que hem hagut d’agafar dos ascensors…
Però al arribar a l’habitació…. quina passada!!! realment és el capritxo del viatge, però… de tant en tant toca no???

Com al camping no ens havíem pogut dutxar, el primer que hem fet ha sigut passar per aquesta fabulosa dutxa i un cop ben vestidets… sortim cap al Strip!!!
Primer hem mirat la piscineta que té l’hotel amb els seus jacuzis, i.. els haurem de provar no??

Després hem estat passejant per dins l’hotel amb els seus canals inclosos… quina passada, és realment impressionant!!!

I ara ja si, hem sortit cap al Strip i hem començat pel Caesars amb totes les botigues i fonts com si fossis a Roma. Del Caesars hem anat al Paris i hem buscat un lloc per sopar davant del Bellagio, en un mexicà que està al hotel planet hollywood, i hem demanat un variat d’entrants i un burrito i un parell de cerveses autoctones i ens han fet una clavada… cada cervesa 9$!!! Però bueno de tot s’apren oi??
Per acabar el dia hem tornat al nostre hotel i hem gastat 1$ en les màquines “tragaperres” i… no ens ha tocat res.