Viatge a Ítaca

Category Archives: Estats Units


by Deixa un comentari

3r dia: Glamour i natura

Ja ens estem fent nostre aquest país, del jet lag ni ens enrecordem, el trànsit ja el tenim dominat, el nostre tot terreny el dominem com un utilitari i el nostre anglès, que direm del nostre anglès…
Avui per acabar amb el jet-lag ens hem aixecat a les 6, hem recollit les coses de l’habitació del Motel al que començavem a agafar carinyo, i hem anat cap a Los Angeles, on volíem visitar diferents coses i on el transport públic és força limitat, i a més el trànsit és una bogeria, LA és una ciutat enorme amb una estructura no massa definida.

Hem entrat a L.A. molt aviat i no hem trobat quasi bé trànsit. La primera parada era el Stapples Center, la pista on juguen els Lakers, i ens ha semblat que més que un pabelló esportiu semblen uns grans magatzems. Després de fer-hi una ullada hem anat cap a Hollywood, on hem aparcat el cotxe i hem pogut fer un trocet del passeig caminant per sobre de les estrelles fins arribar al Kodak Teathre.

Al Kodak Teathre hi ha una placa amb el nom de la pel·licula guanyadora de l’Oscar des de la primera cerimònia. Després de donar una volta hem anat a les gal·leries que hi ha al costat on hem pogut fer un bon esmorzar americà…

D’aquí i amb la gana amagada sota una truita de tres ous, hem anat cap a l’observatori Griffith, des d’on hi ha una vista panoràmica de la ciutat espectacular. En aquesta ubicació es van rodar moltes escenes de “Rebeldes sin causa”, i com no haviem de fer un petit homenatge…

L’observatori està situat dins del parc del mateix nom i és una extensió enorme on poder fer excursions. En la part que toca a ciutat hi ha unes cases que poc tenen a envejar a les de Beverly Hills.
D’aquí hem anat cap a Rodeo Drive on voliem gastar quatre durets que ens sobraven, llàstima que al ser diumenge les botigues estaven tancades i no ens han pogut fer la pilota com a la Julia Roberts…

Abans de sortir de L.A. hem passat per Beverly Hills a fer una ullada. No ens ha acabat de convencer cap casa, així que no us preocupeu que tornarem a BCN.
Desprès d’una operació sortida de L.A. una mica complicada, hem anat cap a Venice, on hem caminat una estoneta pel passeig marítim quedant-nos bocavadats amb el personal que hi havia. Una barreja de noies patinadores, corredors sense samarreta, passejants de races diverses, skaters amb les seves rampes, artesans de mil i un tipus, i un ventall de personatges molt curiosos que ens han meravellat. És com un passeig per les Rambles barcelonines elevat a l’enèssima potència, però amb l’aventatge de no anar patint que et robin la cartera…

Encara amb la boca oberta de Venice Beach, ens hem arribat a Marina del Rey, a la escola d’arts marcials de Dan Inosanto, però al ser diumenge i estar tancada no hem pogut fer una ullada.

Des d’aquí hem anat allunyant-nos dels Ferraris i el glamour, per després de passar unes quatre horetes entre intens trànsit, camps petrolífers i molta calor, arribar al Secuoya National Park, on després de pagar l’entrada per tots els parcs nacionals que val uns 80$, hem plantat tenda al camping “Buckeye Flat”, on per uns 18$ tens una parcel·la on pots deixar cotxe, plantar tenda, barbacoa, taula de picnic i un exèrcit de mosquits esperant-nos…

Amb les labors d’intendència fetes sota la estricta batuta de l’Eva, hem comprat un parell d’entrepans i una cerveseta a un super que hem trobat sortint del parc. Després d’haver sopat a la fresca, i guardat el menjar restant en compartiments estancs perquè algun os negre despistat no ens faci una visita nocturna, decidim anar a dormir i que si ens venen a veure els ossos o pumes ens trobin descansats…

Si no escribim més posts podeu donar les gràcies o reclamar-nos, depenent si sou familia o amics, a algun graci-ós…


by 6 comentaris

2n dia: San Diego… i cap a Los Angeles

A les 5:30 ha fet acte de presència el jet lag i ens hem despertat, però com estàvem a casa l’Alex no podíem fer res, així que després de trastejar amb l’iphone i l’ordinador, a les 8 hem aconseguit dormir una estoneta més.

Quan ja s’ha despertat l’Alex i la Kyoko, ens hem dutxat i ens han portat a esmorzar a un lloc típic americà, ens ha encantat l’ambient i evidentment el que hem menjat, una hamburguesa el mario i jo un sandwich de pollastre amb guacamole,que està per xupar-se els dits i clar, hem acabat ben plens.

Amb la panxa ben plena hem anat cap al Downtown de La Jolla, on hem deixat el cotxe i hem fet una bona passejada per la costa. Hem anat resseguint el passeig pel costat del mar i hem pogut veure surfistes, trossos de platjeta on venia de gust quedar-se tot i que no feia gaire bona mar, gent fent culte al cos corrent, foques, lleons marins, alguna que altre barbacoes… Vamos tot un mon al voltant de la platja.

De fet hi ha una platja que a vegades l’obren per a banyistes i a vegades és exclusiva per a les foques, com avui està oberta a banyistes, hi havia uns activistes protestant a favor de les foques.

Tot passejant hem tornat cap al cotxe i d’aquí a casa l’Alex a recollir les nostres coses, però abans de despedir-nos d’ells, hem anat a fer un cafè com deu mana aprop d’allà, la veritat és que el nostres anfitrions se les saben totes…

Una mica més desperts els hem deixat a casa seva,ens hem acomiadat i hem acordat que la propera serà a Barcelona, i que haurem de tornar a San Diego perquè aquesta visita se’ns ha fet molt i molt curta…

I d’aquí endavant solets per Amèrica, i començant la nostra ruta, que avui, ens havia de portar fins a Los Angeles.

Hem anat tot recte (aquí no hi ha ni una corva) fins a Encinitas, on com al Mario li agrada molt el nom, hem fet una volta amb el cotxe. D’Encinitas hem anat fins a Oceanside on hem trobat un Walmart (botiga enormeeeeeeee que té de tot), on hem pogut comprar tot el que necessitàvem per poder anar de camping a partir de la pròxima nit.

Amb el cotxe carregat ja hem anat direcció Los Angeles, al entrar-hi hem començat a patir embusos i per tant hem decidit anar directe cap a la zona de Santa Monica per veure si hi trobàvem algun lloc per dormir. Després de força voltes i negatives o preus molt cars, hem trobat un motel que no estava molt lluny i de preu correcte. Ara si, una mica antic, totalment de pelicula, aquí no us se dir si de peli americana, o de peli “Gracita Morales”.

Hem deixat les coses a l’habitació i hem anat xino xano cap a Santa Monica Pier, on hem pogut passejar una mica per la platja i per tant ja començar a veure les casetes dels Vigilantes de la Playa, i també anar al Pier on hi ha un mini parc d’atraccions i una Noria molt fotogènica. Quanta gent ha estat a punt de morir en les series de ficció americanes sota aquest “embarcadero”,lligats per a les columnes de fusta per uns dolents molt dolents, i ofegats per la pujada del mar…

Un cop hem fet una bona passejada pel Pier, hem decidit buscar un lloc per sopar i sembla que avui tot ens costa bastant, així que finalment tot tornant cap al Motel hem trobat un Denny’s on hem sopat una amanida amb pollastre i un sandwich de pollastre.


by 1 comentari

1r dia: De Barcelona a San Diego

Avui han començat les nostres vacances, aixecant-nos a les 6:30, i us podem assegurar que no ho hem fet amb el mateix ànim que quan anem a treballar…
Les motxilles ja preparades, feia dies que ens demanaven per sortir a fer un volt, així que les carreguem a l’esquena i cap a l’aeroport que falta gent.

La primera parada i fonda del vaitge serà a San Diego, on l’Alex segur que ens estarà esperant amb els braços oberts. El vol és amb escala a Londres, així que anem per feina i cap a les 11:20 ja estem aixecant els peus de terra i encaminant-nos cap al Big Ben. Arribem a Heathrow i al·lucinem, és com una mini-ciutat, per fer el canvi de terminals ens porten en autobús, i després de fer un mos i després que aparegui la porta d’embarcament al tauler, hem d’agafar un especie de tranvia subterrani per fer el canvi de porta…

L’últim pas, nou control de passaports i bosses, i sembla que quasi ho tenim, però encara l’Eva haurà de passar un “random security control”, que deu ser el quart que “al·leatoriament” fan passar en els seus viatges a l’Eva… Ens preguntem si el “Gran Hermano” l’ha assenyalat “aleatòriament” per les seves múltiples visites a la Índia.
Ja a l’avió que ens portarà a San Diego, passem les 11 i pico hores de vol, llegint, veient pel·licules, dormint, fent petar la xerrada, i contemplant el paissatge. Espectaculars les vistes al passar per sobre de Islàndia i Groenlandia, crec que les hem marcat amb una X a la columna de “falten i això no pot ser”…
Arribem cap a les 18:15 hora local a San Diego, a Barcelona deuen ser les 3 del matí, i l’últim tràmit d’entrada es fa una mica llarg. Hem escollit la fila dels lents i pràcticament som els últims on un inspector tot ben uniformat i armat ens fa unes quantes preguntes, i demés tràmits de rigor.

El cotxe l’hem llogat amb la companyia “Dollar”, i hi ha un mini-bus que ens hi porta des de l’aeroport. No sé que esperavem però el cotxe que hem llogat és un tot-terreny enorme quasi bé nou. Crec que em tremolen les cames pensant que l’hauré de treure del parking…. per sort super-Alex arriba en aquest punt al nostre rescat i després de presentar-nos a la seva xicota, la Kioko, ens explica una miqueta com funciona la bèstia que ens han donat i ens fa de xofer fins el lloc triat per sopar.
Fem un soparet ben bò en un lloc (Café Cleo), que podriem trobar perfectament al Born barceloní, i ens posem al dia de les nostres respectives vides en una molt agradable vetllada, on catàla, castella i anglès es disputen el paper d’eina principal de comunicació…
Encara que el Jet Lag apreta, decidim fer una volteta i prendre alguna coseta que això de retrobar-nos a San Diego no passa molt sovint. Fem una volteta passejant pels carrers del Down-Town, i la zona de marxa de la ciutat, on trobem un seguit de bars i discoteques on conviuen noies amb mini-vestits tretes de videoclips de la MTV, amb nois de tots tipus i races, cotxes enormes, alguna que altre moto cridanera…
Observem un petit enrenou en un bar,i l’Alex ens explica que aquí està permès portar armes, encara que pel que ens diu la majoria de gent no en porta…crec que això ens tranquilitza una mica…
Fem un assortiment de cerveses autòctones al “Neighibourhood”, un bar del centre on tenen múltiples cerveses de diferent gust, textura i olor. Al sortir del bar, l’Alex ens mostra una sorpresa. Ens encamina cap als lavabos, i ens diu que empenyem un barrils de cervesa apoyats a la paret, ho fem incrèduls i els movem obrint-nos pas cap a un altre local molt fashion on només pots entrar si has reservat prèviament. Espectacular la decoració i l’ambient, però no ens hi podem quedar així que destrossats pel viatge, anem en els respectius cotxes cap a “La Jolla” que és on viu l’Alex i on ens ha convidat a passar la nit, per poder reposar d’un dia de 32 hores que esgota una barbaritat….


by Deixa un comentari

En dos dies…. Estats Units!!!!!

Doncs… si… tornem a marxar i evidentment toca el viatget de l’estiu, així que aquest any anem cap a Estats Units a fer un recorregut en cotxe pels parcs nacionals de l’Oest, em sembla que la ruta la tenim una mica apretadeta però no us avanço res, ja ens anireu seguint i veureu per on anem…
De moment us avanço que aterrarem a San Diego i….. ahhh ja us ho explicarem quan estiguem per allà.
Us deixo un mapa dels Estats Units per a que ens aneu situant una miqueta


by 1 comentari

i, per acabar…. Santa Monica

Si, avui ja es l’ultim dia que estic pels Estats Units, dema ja comenca la odisea de tornar cap a casa.

Avui, tot i que quan m’he llevat feia un dia horroros (ple de nuvols negres), he decidit anar a la platja de Santa Monica (si, la de los vigilantes de la playa), per fer-ho he agafat un bus que va desde el Downtown fins a la mateixa platja, ara, m’he recorregut tot Los Angeles, i he trigat mes d’una hora de trajecte. Ara, al arribar he estat recompensada en que els nuvols han marxat i ha aparegut el sol.

He comencat pel Santa Monica Pier (surt a varies pelis i especificament a Los Vigilantes) i d’alla he passejat pel costat de la platja (no no, en patins nooo, a peu) fins a la zona de Venice (una bona patejada si mireu un mapa), que es on hi han una serie de canals (van voler fer una Venecia a Los Angeles aquests gringos) i surt al principi de la peli The Doors quan en Jim Morrison coneix a la que sera la seva novia. La veritat es que ha estat molt maco perque la platja estava buida (nomes algun vigilante) i estava tot molt tranquil pero amb molt bon temps.

Ha estat be per acabar el viatge. En resum aquest viatge et dona una sensacio total de Deja vu, ja que tot el que he vist surt a moltes pelicules i per tant et dona la sensacio que ja hi has estat, pero ha estat un viatge que val la pena.

Aixi que ara ja us deixo i ens tornarem a veure en el proper!!!!


by 1 comentari

Downtown de Los Angeles

Ahir va ser un dia mes aviat tranquilet, em vaig dedicar pel mati a recorrer el Downtown de Los Angeles que esta relativament aprop del hotel. En el Downtown hi ha el Financial District on hi han totes les oficines en rascacels estil Nova York, pero al igual que a San Francisco estan tots concentrats en una zona, no com a Nova York que son tots rascacels.

Passat el Financial District he arribat al Musical Center que es on hi ha per una banda el Walt Disney Hall que es un edifici on fa concerts i es estil el Guggenheim de bilbao. I, al costat, hi ha el Dorothy Chandler Pavillon (si, si, on es fan els Oscars).

D’aqui ja he anat cap al carrer de Broadway que es on hi han els teatres i tambe el Grand Market, que suposo que era un antic mercat i ara s’ha convertit en un mercat de tots els llatins que hi han a la ciutat (que en son mooooolts), i a part de parades de fruites i especies, tambe hi ha moltes parades de menjar, moltes d’elles mexicanes.


by 1 comentari

Universal Studios

Ahir va ser dia de parc d’atraccions, vaig estar tot el dia a Universal Studios, esta guai veure com fan les pelicules, els platos, els efectes especials…. Diguem que mes que un parc d’atraccions (no n’hi han casi), es un parc tematic que et mostra com s’han fet les pelicules i a on s’han rodat.

El mes interessant, es un circuit que es fa pels platos i exteriors, on et van explicant quines pelicules s’hi han fet i com es redecoren platos. De fet aquest tour l’he fet dues vegades, la primera en angles i a ultima hora de la tarda en castella (o millor dit en venezola). Durant el tour es veuen exteriors com els de Parque Jurasico, Psicosis (si, si la casa i el motel del Norman Bates), Tiburon, i exteriors que es fan servir per representar ciutats com ara Nova York, Boston.. o fins i tot ciutats europees. Tambe es veuen exteriors de diferents series, de fet hem passat per l’exterior on s’estava rodant Mujeres Desesperadas.

La resta del parc es basa en veure efectes especials a base d’atraccions, com la del regreso al futuro on sembla que estiguis en una montanya rusa perseguint un dolent, quan en canvi no et mous del lloc, o la de la Momia que estas en una montanya rusa interior. Tambe he anat a la de Llamaradas que t’expliquen com feien els efectes de la mateixa pelicula. O tambe una que t’expliquen els efectes especials com es fan. Una altra que he anat es la Shreck que es en 3 dimensions i a mes tambe es van movent les butaques.
La veritat es que ha estat interessant i sobretot durant tot el dia tens la sensacio d’un Deja vu perque tot representa pelicules que s’han vist.

Ahh, que me n’oblidava d’explicar com funciona el transport public aqui Los Angeles, aqui no hi ha t10, i el que pots fer en comptes de pagar cada vegada que pujes al metro o bus, es agafar un ticket que val 3 dolars i que et serveix tot el dia, esta forca be comparat amb San Francisco o Las Vegas.


by 1 comentari

Primer dia per Los Angeles

Decididament es perque soc giri, ahir a l’aeroport de Las Vegas em va tornar a tocar l’special security, i un altre cop passar per lo de l’aire i regirar-m’ho tot, com l’ultim dia em torni a tocar…. i ahir no anava precisament sobrada de temps eh??? Vamos que ja em se molt be com ho miren tot 🙂

Vaig arribar massa d’hora al hotel aixi que vaig deixar les maletes i primer em vaig dirigir al downtown, pero al arribar alli vaig decidir que aquest barri (que es el que tinc mes proper de l’hotel) ja el visitaria un altre dia, i per tant, vaig agafar el metro cap a Hollywood, vaig baixar a la primera estacio de la Walk of Fame (el carrer on estan totes les estrelles al terra) i la veritat es que el primer tros excepte per les estrelles es tot una mica decadent i sembla mes aviat un barri bastant pobre.

Ara si, quan s’arriba al Mann’s Theatre Chinesse on estan totes les mans i peus d’actors ja es pot dir que un ha estat a Hollywood, potser es el mes maco, perque les estrelles la veritat es que no son res de l’altre mon. En aquest teatre es fan tots els estrenos de pelicules excepte les de Disney que es fan en el teatre que esta davant i es diu Captain (ara mateix estaven fent Mary Poppins (la deuen haver remasteritzat) i al febrer faran Peter Pan. Al costat del teatre xines hi ha el Kodak Theatre que es on es feien les entregues dels oscars abans i hi ha una relacio de totes les pelicules que han guanyat oscars desde el principi, i tambe esta preparat per els propers anys.

Un cop aqui, que havia de fer? doncs la mes gran de les turistades, agafar un minibus per fer la ruta de les cases dels famosos oi? doncs si, ho he fet, nomes s’esta una vegada a Los Angeles i per tant s’ha de fer. Hem comencat passant per una casa on es va rodar l’ultima escena de Pretty Woman, i despres hem passat per l’esglesia on es va rodar Sister Act. D’aqui ja hem anat a Mullholland Drive, el carrer on viuen un munt d’estrelles i on hi han unes vistes impressionants de la ciutat de Los Angeles, hem parat per fer fotos de la ciutat, i com no, de la senyal de Hollywood, tambe des d’alla es veia l’observatori on es va rodar Rebeldes sin causa.

Seguint per Mulholland hem anat a parar a la casa que s’han comprat els Beckam (noticia totalment d’actualitat eh?) que era l’antiga casa de la Jenifer Lopez. A part d’aquesta casa tambe hem vist la de la Julia Roberts, Meg Ryan, John Travolta, Angelica Houston, Frank Sinatra, Humphrey Bogart…. I aixi hem anat a parar primerament a Beverly Hills (es veien uns cotxes…. i unes cases…) i despres a Bel Air (barri encara mes car que Beverly Hills). Les ultimes parades de l’excursio han sigut primerament Rodeo Drive (quines botigues…..) i finalment Sunset Boulevard.


by 3 comentaris

Grand Canyon

Avui, per fi, he anat a veure el Grand Canyon ha sigut una excursio que ha valgut totalment la pena.

A primera hora del mati m’han vingut a buscar a l’hotel i hem anat a un aeroport a les afores de Las Vegas (no l’aeroport internacional), on hem pujat a una avioneta petita (nomes hi anavem 17 persones), aquesta avioneta ja ha anat sobrevolant el Grand Canyon fins arribar a l’interior del parc on ha aterrat.

Alla ens han vingut a buscar amb un autocar i ens han dut per dins del parc fent dues parades on ens hem pogut passejar i admirar les vistes de la part sur del Gran Canyon. Aixo ja ha sigut genial, realment es imprssionant com la naturalesa pot fer aquestes coses oi?

Despres de dinar ha vingut el moment algid del dia… he pujat en un helicopter per sobrevolar el Grand Canyon, aixo si que ha sigut realment FANTASTIC, l’helicopter si que s’ha posat a dins del Canyon i he pogut veure tot de manera genial, ha sigut una experiencia inolvidable, que recomano a tothom que pugui fer-la.

La curiositat del dia es que estic escrivint aquesta nota del dia des d’una tele i un teclat inalambric.


by 1 comentari

Anada a Las Vegas

Be, ahir vem tenir odisea d’aeroports un altre cop, aquest cop vaig ser una de les afortunades, que que vull dir? doncs molt sencill que no nomes em vaig haver de descalcar, sino que tambe em van fer passar per una mena de cuartet on sortia aire i verificaven que no portessis substancies quimiques perilloses (jo que aquest cop no porto a sobre res de res de liquids), a part tambe em van regirar tot l’equipatge de ma i m’hi passaven un paperet que posaven en una maquina per veure que tampoc contenia substancies quimiques perilloses, ho van fer fins i tot a les meves pobres kickers (sabates). Perque em va tocar??? doncs no ho se, o be perque soc giri o be perque vaig anar amb molt de temps a l’aeroport (m’inclino per la segona opcio). Ahhhh, per cert si portes el portatil (no es el meu cas), te’l fan treure de la bossa per verificar-lo millor pels raigos x.

Despres de la odisea de l’aeroport i una mica (bastanta) d’espera, ja he anat cap a Las Vegas, IMPRESSIONANT l’arribada, nomes sortir del finger ja et trobes maquines tragaperres per si tens el mono, i no cal dir que per tot l’aeroport ja es respira ambient de Las Vegas, on es recullen les maletes (per cert molta seguretat en unes coses i en canvi on es recullen les maletes es totalment accesible des de l’exterior) tambe esta ple de maquines per gastar els cales. Vamos, que nomes arribar ja t’ho posen perfecte perque et gastis els diners (per aquesta rao es un dels estats que millor estan del pais).

Amb un shuttle he anat cap al hotel i com que ja era mitja tarda he agafat el monorrail que anava al principi del Strip (carrer principal de Las Vegas), per aixi poder veure tots els hotels casinos principals. La veritat es que no tinc paraules per descriure el que vaig veure ahir, es una pasada, cada un dels hotels es com una petita ciutat, amb restaurants, botigues, i evidentment casinos, sense deixar de banda teatres on es fan espectacles impressionants (ara mateix en diferents casinos hi han produccions del Circ du soleil, o tambe en un altre es fa el muscial mamma mia, o en un altre esta actuant diariament la Celine Dion).

A part de ser petites ciutats, aquests gringos s’han fet aqui un petit mon, passant per Egipte, l’epoca medieval amb un castell del rei artur, new york, paris, montecarlo, venecia, sahara…. Vamos impressionant, el hotel Venetia te a dins un gran canal i tot per on hi naveguen gondoles!!!

En resum, jo creia que venia a Las Vegas nomes per veure el Grand Canyon i NO!!! realemnt val la pena visitarla una mica mes traquilament que no ho he fet jo, perque es tot un espectacle, suposo que per aixo l’Elvis deia… VIVA LAS VEGAS.