Ahir al vespre vem fer una excursió de nit que anava a una de les valls on es practiquen esports de neu.

Per començar la nit, ens vem posar raquetes de neu per començar a caminar per sobre la neu que hi havia per tota la esplanada que quedava davant de l’hosteria a on ens havia deixat el land rover que ens va venir a buscar.

Al final de la caminata vem arribar a una cabanya que simulava les que tenien els antics yamanas i on a dins hi havia un foc que escalfava totalment l’ambient i no semblava que s’estigués gairebé a la intempèrie. Un cop a la cabana, ens van anar donant de sopar, primer unes broxetes(que al ser de nit no vem esbrinar de quina carn era) acompanyades d’un vi calent (fet amb canyella, clau d’olor, sucre i pell de taronja), a continuació ens van donar un guiso fueguino que era més o menys com un “potaje” de llenties i per postre ens van donar pomes al vi. Després vem estar una bona estona escoltant com un dels nois tocava la guitarra i vem acabar la nit amb un cafè hachero.

Per tornar a l’hosteria ho vem fer en uns trineus tirats per huskies, la veritat és que va ser molt divertit, tot i que quan paràvem perquè no feien cas o perquè s’havien liat una mica, alguns es posaven a plorar perquè volien continuar corrent.

Aquest matí hem fet la visita al Parc Nacional de Tierra del Fuego i dins d’ell hem agafat el Tren del Fin del Mundo (que era el tren que feien servir els presos per anar a tallar arbres per construir el presidi i també la Ushuaia incipient).

Tot i que no és tan espectacular com pot ser el Perito Moreno o les torres del Paine, si que hi han uns paisatges impressionants i com a més va canviant la llum i van apareient nuvols i van marxant, doncs es poden veure unes imatges maquíssimes.

Quan hem baixat del tren, ja teniem al guia esperant-nos i hem anat seguint la ruta 3 passant pel lago Roca i finalment hem anat a parar a la Bahia Lapataia i ens ha explicat coses dels indigenes de la zona (que en 100 anys des que va arribar l’home blanc van ser exterminats).

Si, avui ens hem despertat a El Calafate, però per anar cap a la fi del mon. O més exactament cap a Ushuaia. Avui el tema avions ha anat perfectament, en hora i han arribat les maletes.

Les cabanyes que tenim aquí són maquíssimes Patagonia Villa, i la noia que les porta encantadora i ens ha ajudat a organitzar-nos tots el dies i contractar totes les excursions.

Com que encara ens quedava tarda per endavant, hem anat a visitar el Museu Marítim d’Ushuaia que es troba en l’antic presidi que va estar actiu del 1902 al 1947. Allà hem enganxat una visita guiada on ens han explicat com era la vida allà i també les històries dels seus presos més famosos. Realment allò era una tortura a part del fet que si escapaven igualment no tenien a on anar ja que això està apartat de tot.

Ahir vem fer l’excursió de tot un dia a Torres del Paine (Xile). Tot i sortir que encara era de nit, va estar molt bé perquè vem veure com es feia de dia quan passàvem per les mesetes totes nevades (uns colors impressionants).

Després de forces hores de viatge vem haver de passar les dues fronteres (l’Argentina i la Xilena) perquè ens posessin els respectius segells de sortida i entrada.

Poc després de passar a Xile ja vem començar a veure el massís de Torres del Paine i és realment impressionant, i durant tot el dia vem anar veient per tots els costats i no hi ha banda que no sigui maca, tant les Torres com el Cuernos del Paine com el Paine són una passada.

Potser el que més ens va sobtar és que tot i ser unes muntanyes impressionats no estan envoltades de vegetació com passaria a Europa sinó que estan al mig de l’estepa patagònica i sense res de vegetació i a part com és una de les últimes estribacions dels Andes doncs no està enganxat a d’altres muntanyes sinó que estan apartades de tot.

Tot i no estar gaire fina (havia passat la nit del lloro amb vomiteres i diarrea) vem anar a fer l’excursió dels glaciars on es va a veure el glaciar Spegazzini (dos vegades més alt que el Moreno), el glaciar seco, el glaciar Upsala (el més llarg) i diversos glaciars a la Bahia Onelli. El dia era espectacular, però tot i això feia força fred i anavem d’allò més abrigats perquè al sortir a fora del vaixell feia molt de vent.

Per arribar a la Bahia Onelli vem haver de fer una petita excursioneta per un petit bosc i així arribar a un llac tot congelat i amb tot de trossos de icebergs que es desprenen dels glaciars, allà vem estar una bona estona i vem dinar tot passant un munt de fred.

Tot el recorregut vem poder veure un munt de icebergs, la majoria provinents del glaciar Upsala, cada un amb formes diferents i també amb diferents tonalitats de blaus (depenent del grau de compactació del glaciar).

Si, si, avui hem anat a veure el Perito Moreno i la veritat és que és molt difícil expressar en paraules el que hem vist, quan veus aquestes coses, és quan un pensa que els humans realment no som res de res, la natura ho pot tot.

Tot i que ens ha plogut tot el dia, la vista era impressionat i el glaciar es veia d’una barreja de blaus maquíssims (pel que sembla només es veu en aquests colors quan fa mal temps i no quan fa sol), a part els sorolls que es senten quan es va trencant el gel són espectaculars i veure caure un tros de gel et deixa sense paraules.

Evidentment també hem agafat el vaixell que t’apropa al glaciar, on tot i passar molt fred no podia no estar a dalt observant el glaciar i pensar el la cosa tant petita que som.

Ahir a primera hora del matí vem anar a Ezeiza a buscar la meva motxilla que va arribar perfectament bé i a l’hora que tocava, es veu que estava bé a Barcelona i no volia venir 🙂 Des de l’aeroport ens vem assabentar que el nostre vol a El Calafate l’havien reprogramat i en comptes de sortir a les 13:40 sortia a les 15:00. Així que després de voltar per Buenos Aires vem anar més tard a Aeroparque, però al arribar allà ens van dir que el vol tenia retràs i sortiria a les 16:30, així que vem fer mooooltes hores d’aeroport. Però per la nit vem arribar a El calafate i a les cabanyetes, que són super xules Santa Monica Aparts

Ya hem començat el viatge per Argentina i hem arribat a l’hora que tocava a Buenos Aires, llàstima que la meva motxilla no ha arribat, per sort ja està localizada i es veu que no ha sortit de Barcelona i vindrà amb el següent vol, pel que demà al matí anirem un altre cop al aeroport per poder recuperar-la. Quan ja la tinguem (espero) tornarem a l’hotel perquè després ja anem cap El Calafate. Així que com veieu hem tingut un començament una mica mogut. Espero que a partir d’ara tot vagi molt millor. Avui ja hem sopat espectacularment a l’Arturito.

Si, si, d’aquí a una setmana començo les vacances i aquest cop torno cap a L’Argentina, l’any passat ja hi vaig estar i a part de Buenos Aires vem visitar Bariloche, Puerto Madryn i Iguazú.

Aquest cop el que pensem visitar és el Perito Moreno a El Calafate i Ushuaia (la ciutat més austral del món). Si voleu una mica d’informació sobre el país podeu anar a: Lonelyplanet – Argentina