Viatge a Ítaca


6 comentaris

Dia 360: Gelada solitud als Mavora Lakes

3 de juny

De vegades el camí que agafes, passa a tocar de la ratlla de la inconsciència. Però al final les decisions preses, moltes vegades no les podem definir com a bones o dolentes, fins que els resultats immediats de les mateixes, i les seves possibles seqüeles han deixat pas a una simple anècdota que explicar amb un somriure als llavis… ☺ I esperem això poder-ho fer demà, quan tornem a terra habitada, perquè de moment estem a un lloc preciós, això ho té, anomenat Mavora Lakes, on no hi ha ni mussols passejant, i ara que ja és fosc encara que siguin les sis de la tarda, estem intentant allargar el anar cap a dins del sac, entre sopes calentes i algun te, on l’únic important és la temperatura del mateix, perquè el fred aquest vespre és un enemic temible… ☺ Continua llegint!