Després d’un bon esmorzar al nostre lloc preferit de Bodhnath (si, si un tros de pastís de xocolata i nous!!!) hem anat a veure les coses que ens faltaven per aquí Kathmandú.

Hem agafat un taxi (el mateix tio que ens va portar a Bakhtapur) i hem anat cap a Patan, però no se que passava avui a Kathmandú que hi havia un trànsit horrorós, el pobre taxista ho ha intentat per diferents bandes i al final doncs en un embús esperant.

Finalment hem arribat a Patan i hem anat directes a la plaça Durbar de la ciutat, jo diria que de les tres que hem vist és la que té més temples i la més espectacular (tot i que la més tranquil·la i agradable és la de Bakhtapur). Ens hem fet una bona passejada i després el taxista ens ha portat al temple dels mil budes, que està tot amagat (sort que ens hi ha portat ell, ja que sino segur que no hi haguéssim anat), és molt maco i efectivament té un munt de budes (no m’he entretingut a contar-los, així que em crec que en té 1000).

De Patan hem anat a l’estupa de Swayabunath (aquest nom no hi ha manera que me l’aprengui), no és tant gran com la de Bodhnath però està a dalt d’un turonet i té unes vistes molt maques de Kathmandú (que per cert és enorme però amb la sensació tota l’estona de que és un poble). A més diuen que es l’estupa dels monos, si que n’hem vist uns quants però poquets i gens agressius, no com els de l’altre dia 😉

D’aquí ja hem anat al barri de Thamel (el dels motxileros) i hi hem estat passejant i comprant (m’he començat a tornar una mica loca amb les compres) i després de pendre alguna coseta i que comences a ploure (s’està portant molt bé la pluja, ja que ens ho deixa fer tot i veiem força el sol, que deu ni do lo que pica) hem anat a l’agencia per buscar els bitllets de tornada de Lhasa i els nostres passaports amb la visa.

Per acabar el dia, dutxeta i un bon soparet al nostre restaurant per poder escriure la crònica.

No sé si els propers dies trobaré fàcilment llocs on conectar-me, però a la que pugui escric!!!

Avui ha tocat dia de trasllat, tot i així ens han fet llevar a les 6 del matí per esmorzar i anar a veure el poblat Tharu que estava al costat del poble, per tant hem començat el dia amb una caminadeta que ja està bé, però suant com porcs que ja no està tant bé, la veritat és que la calor que fa a Chitwan és fora insuportable, et passaries el dia a la dutxa!!!!

El reste del dia, de les 9 del matí a quarts de 4 de la tarda, l’hem passat al bus tot anant de Chitwan a Kathmandú.

Un cop a Kathmandú hem anat directes al barri tibetà, a la mateixa guest house que ja havíem reservat i després d’una bona dutxa, ja que estàvem plens de pols!!! a donar alguna volta a l’estupa i a fer un bon menjar al nostre cafè preferit.

I tal com diu el Sergio, tanco la crònica des de Kathmandú, Eva Martínez, TV3, Kathmandú 😉

Avui ha sigut un dia d’allo mes complet, hem començat ben d’hora, amb un safari en elefant, hem estat unes dues hores passejant per la jungla muntats en un elefant i veient animalets, el mes soprenent han sigut un parell de rinoceronts que estaven en una “charca”, a part tambe hem vist cervols, porcs senglars i algun mico.

La segona activitat del dia ha sigut banyar un elefant, l’Alfonso no ha volgut pero jo…. ja direu, la primera banyant-lo, muntant-m’hi a sobre… m’ho he passat pipa!!!!

Per descansar una mica abans de dinar hem fet un super banyet a la piscina i despres un bon dinar i una bona migdiada que a la tarda encara ens quedava moooolt per fer!!!

Per la tarda hem comensat amb un passeig en canoa pel riu i alli hem pogut veure un cocodril i unes cries (jo casi no les he vist), a part des de la canoa tambe hem vist diferents tipus d’ocells i tota una familia de micos. De la canoa hem passat a fer una excursioneta per la zona, tot seguint veient animals, “termiteros”… i suant moooooolt, allo semblava una sauna, d’aquesta m’aprimo segur!!!

Per acabar el dia, dutxeta, sopar i internet i dema…. mes!!!!! que encara falta molt!!!

Si, si, tal com llegiu, avui que podria haver sigut un dia avorrit tot anant de Pokhara a Chitwan, ha sigut un dels més emocionants.

Hem sortit de Pokhara en bus a les 7:30 del matí i després d’unes tres hores, ens han avisat als que anàvem a fer rafting que baixéssim. En mig de la carretera ens hem preparat i cap al riu!!! Ens han fet quatre indicacions i hem pujat a la barca (érem nosaltres dos, dos francesos, un pakistaní i els tres responsables). Així que amb les indicacions hem començat a baixar el riu Trisuli. El riu al estar en época de monzons està bastant ple però no és dels perillosos, per tant ens ha anat molt bé ja que per ser la nostra primera vegada ha estat genial però de manera pausada 🙂 A més els paisatges que hem anat veient eren una passada.

Després d’un parell d’hores, hem parat en una platja del riu per dinar una miqueta, la veritat és que era bastant idílica. El dinar ha estat força bé i després… sant tornem-hi!! Durant una horeta més o menys hem continuat fent rafting.

Quan hem arribat al lloc on s’acabava, ens hem canviat i ens han parat un bus per anar cap a Chitwan, com que anava molt ple, ens han dit d’anar al sostre i nosaltres… pos val!!! així que ja ens veieu als dos dalt d’un bus anant cap a Chitwan amb unes gallines i uns nens de companyia 😉

Quan hem arribat a Sauraha ja ens esperaven del hotel i directes cap allà tot passant per uns camps d’arròs preciosos, no sé si és perquè és monzó però els camps estan preciosos, amb una barreja de verds… bufff com m’agraden!!!

A l’hotel encara hem pogut fer un banyet a la piscina (siii en tenim!!) i després d’una bona dutxa a sopar que estava boníssim amb uns mangos… bufff que bons i dolços!!!

Avui teoricament haviem d’anar a veure la sortida de sol a Sarangkot pero ens hem llevat a les 4:10 del mati i estava caient una… que com vem entendre que si plovia res de res doncs…. ens hem anat a fer nones un altre cop i llavors a les 7 ens han picat a la porta que estava el xofer esperant. Ens hem vestit en un plis i hem sortit i ens ha dit que portava esperant des de les 4:30, total un mal entes.

Ens ha dit que com que feia molt nuvol que millor venia a buscar-nos a les 10 i ja aniriem a veure el que tocava avui, aixi que hem pogut esmorzar tranquil.lament i fins i tot esta llegint una estoneta amb vistes al llac, una passada (m’encanta el lloc on esta aquest hotelet).

Al final el xofer ha vingut a quarts de deu i hem anat cap al Begnas Lake, un llac molt tranquilet a les afores de Pokhara, hem estat passejant pels voltants pero feia una soleiaaaaaa que ens hem tornat i hem anat cap a Sarangkot.

Saragkot es un poblet que esta en una muntanyeta a uns 1500 metres i que te unes vistes impressionants, de fet ara que hi ha monzo les vistes ja son maques i mira que no es veia l’himalaia, aixi que imagineu en plena temporada amb les vistes dels annapurnes, ha de ser una passada.

Mentre estavem alla reposant i mirant les vistes hem vist uns que feia parapente, la veritat es que m’han entrat unes ganes….. pero nooo, pero a catalunya n’he de fer eh???? Algu s’apunta???

Despres ja hem tornat cap al poble a dinar una miqueta, quan sortim d’aqui anirem al hotel a fer el vago veient les vistes que dema comencem amb bastanta activitat, pero no us dire que farem….

Avui ens hem llevat amb pluja 😦 tot i que hem esmorzat a l’hotel amb unes vistes impressionants.

Hem anat a l’agencia i com encara plovia una miqueta, hem decidit comencar per totes les visites i deixar l’excursioneta a la Pagoda de la Pau Mundial per mes tard.

El primer que hem anat a veure ha sigut el temple de Bindabasini, on hi ha la deesa principal i despres petits temples de Krishna, Ganesh i Shiva.

D’aqui hem anar al congost del riu Seti, on realment es nota que estem al monzo ja que l’aigua baixava….

A continuacio hem anat al museu Regional, que tenint en compte que estem una mica al cul del mon no estava gens malament, era una mica d’historia del Nepal, amb les diferents etnies i una mica de cultura general d’aqui. Forca be la veritat.

La seguent parada ha sigut a un camp de refugiats tibetans on fa alfombres, em sembla que en aquest viatge ens estem empapant molt de Tibet no?? i encara no hi hem anat 🙂

Les ultimes visites han sigut a la Cova de Gupteshor, una cova natural on hi han posat un deu i hi van a resar i despres la Cascada de Devis que tambe anava ben plena d’aigua i era forca maca.

A partir d’aqui ja hem anat a fer l’excursioneta. El cotxe ens ha deixat on comencava un cami i apa xino xano anar pujant, no cansava molt pero feia mooooolta humitat aixi que us podeu imaginar el que hem suat no??? Abans del “repechon” final hem parat a fer una aigua per rehidratar-nos i despres ja per escales (sessio d’steps) ja hem arribat a la pagoda que es forca maca, pero el que mes impressiona son les vistes que es veuen de Pokhara, el llac i les muntanyes, llastima dels nuvols que no ens han deixat veure els Annapurnes 😦 no es pot tenir tot oi??

La baixada (que l’hem feta per on hauriem d’haver pujat si haguessim comencat per aqui) ha sigut dureta perque eren tot esglaons fets amb pedra pel que havies d’anar vigilant. Pero be hem arribat a baix de tot i hem agafat una barqueta per anar a un temple que esta al mig del llac (Temple de Barahi) i per despres anar ja al poble de Pokhara on hem anat a dinar un plat tipic nepales, no se molt be com es diu pero be a ser com el Thali indi, em sembla que m’han dit que es diu Taal.

Ara quan acabem aqui anirem cap a l’hotel a fotre’ns una bona dutxa i a reposar tot llegint veient les vistes del llac.