Són les 7:30 del matí i decidim que ja toca aixecar-se de les cadires, que ja no sé si son amb forma de cul o els culs amb forma de cadira. Sortim de l’estació, amb les motxilles, que notem molt pesades, a l’esquena, i anem a creuar el riu Angarà, que separa la ciutat en les seves dues vores per uns 580 metres.

Aquesta és una ciutat que té al voltant de mig milió d’habitants, i es tracta d’una de les ciutats més grans de Sibèria. La separa de Moscou uns 5.185 kilòmetres, i és una parada molt habitual del transsiberià degut a la seva proximitat amb el llac Baikal, on anirem en els propers dies.

El Hostel que hem escollit, i d’on vam trobar bones referències a la Lonely i a Internet, es diu Admiral Hostel, i està a una mitja horeta a peu de l’estació de trens principal d’Irkutsk.

Ens havien dit que si arribàvem entre les 5 i les 8 ens cobraven la meitat del preu de la nit, així que a les 8:01 estem trucant a la porta per si hi ha sort, podem deixar les motxilles, i fer servir el llit una estoneta, que aquesta nit no l’hem tastat. El noi que ens obre la porta amb cara de adormit, és rus però parla força bé l’anglès, així que ens ensenya les dependències, i la llitera que podem començar a gaudir. L’habitació compartida és de 7 llits, però de moment només tenim un company. A la cuina, pots fer tes i prendre les galetes que vulguis, així que abans d’agafar el llit amb ganes, fem un te mentre comentem la jugada. Ens agrada el lloc i crec que farem 2 nits, perquè està be això de no haver de fer res…..

Un descans de 5 horetes i com a nous, ara només falta la anhelada dutxa…..que fem i refem fins que ens sentim ben nets. Posem una rentadora per 200 rubles, i mentre s’acaba i estenem, ens posem al dia de les tasques relacionades amb les noves tecnologies. Quan estem llestos, sortim a passejar, i buscar algun lloc on fer un mos, que hem perdut una mica la rutina d’àpats, i en necessitem un de normalet perquè les forces reapareguin. Avui toca caprici, i fem l’àpat en un lloc on podem menjar un parell de peces de sushi, i maki de caviar, combinat amb un parell de plats de fideus acompanyats de cervesa i coca-cola. Per menys de 20 euros tot….

Fem un passeig per la plaça Kirov, i anem a veure les esglésies que hi ha al seu costat, que demà ja visitarem amb més calma, i resseguim un passeig molt arreglat, amb unes vistes precioses del riu, des d’on tornem cap al hostel passant pel monument al soldat desconegut.

Abans d’anar a dormir, un te i conversa amb el personal que ha anat arribant al hostel que ara ja és ple, amb les dues habitacions compartides i la privada. 4 noies franceses, un noi de Taiwan, un de Canadà,…tots els turistes que no havíem vist en aquest dies, ens els trobem per aquí i tots seguim recorreguts similars, en un o altre sentit.

Al llit, cap a mitjanit, però entre l’error d’haver pres el maleit te, el jetlag de tren, o el que sigui que ens passa, i uns maleits mosquits que no paren d’emprenyar, que ens toquen les 5 del matí amb els ulls com a plats. Per sort, podem dormir finalment, i descansar amb calma que no tenim res planificat pel 15è dia….

Amb el matí ja ben tocat, sortim a fer deures i després a veure Irkutsk. Primer de tot, cap a la estació, on intentar treure els bitllets físics, cap a Ulan Ude per d’aquí a 4 dies (els vam reservar ahir via Internet ,amb el magnífic post fet per l’Eva, perquè ens és més fàcil entendre’ns amb les màquines en ciríl·lic, que amb el rus parlat). Anem a taquilles, i ens atén una dona una mica desagradable, però per sort, abans de discutir seguim buscant, i en trobem en un altre lloc a un altre que ens indica per on anar. Segona planta, i una noia encantadora que ens atén de meravella i podem concloure amb èxit la missió dels bitllets ràpidament (parlant després amb companys de hostel, ens comenten tot el temps que han passat a la estació per poder treure els bitllets).

I ara a fer turisme….Tornem cap a la plaça Kirov, i anem a veure la primera església catòlica que trobem per aquestes contrades, i així l’anomenen, Església Catòlica Romana Polonesa… Inicialment era de fusta, però el gran foc d’Irkutsk de 1879, la va cremar, i van construir aquesta de totxo, amb la contribució de la comunitat polonesa.

A continuació, passem a la joia de la corona, la catedral de la Epifania, que també era de fusta en la seva construcció, encara que aleshores consagrada a Sant Pere i Sant Pau, però es va cremar cap al 1716, reconstruint-la dos anys més tard, i consagrant-la a la Epifania trenta anys després. Entrem a dins, i ens encanta la seva decoració, aquí no fan que l’Eva es posi el mocador al cap, tot i que podem observar el grau de devoció en tots i cada un dels fidels, que entren al temple. Realment val molt la pena entrar a veure la decoració d’aquesta catedral, que tot i no ser molt gran, és de les que ens ha agradat més la seva decoració interior.

Davant de cada una de les esglésies, hi ha un plafó que explica en anglès la història del edifici, i el numera, fent així un circuit marcat amb una línia verda imaginària (aquesta no està pintada a terra…) que resseguint-la et porta pels principals edificis històrics de la ciutat.

Així que a nosaltres que això de caminar ens agrada, anem xino-xano seguint l’original, però tunejant-la a la nostra manera, anem veient un seguit d’edificis que tot i que des del nostre punt de vista no son imprescindibles, si que ens van acompanyant de tornada cap al hostel, on avui ens cuinarem alguna coseta, així que comprem una mica de pasta i salsa preparada (no és res excepcional, però no aconseguim trobar cap súper, i a més avui es veu que és diumenge, però de “haberlos haylos”…), i sorpresa!!!!! Botigueta de vins al canto…..entrem per curiositat, res de vins catalans, els espanyols que hi ha no tenen massa bona pinta, i pequem una miqueta després de tanta església… i ens enduem un vi rus, dels mes baratets no us penseu…..

Ja al hostel, ens cuinem i tastem el vi comprat, que ens recorda i molt al Bach extrissimo, molt dolcet…

Refem les motxilles, i sobretot la més petita que és la que ens enduem els propers dies (les altres dues les podem deixar al hostel), fem un parell d’skypes amb la family (ens encanten aquests momentets!!!), i quan arriba la troupe fem una estoneta de petar la xerrada (resulta que el pare de una de les noies franceses té un restaurant petitó a Palau de Cerdanya, així que ens convida a visitar-lo…jejeje i això que no hem begut…).

I a intentar dormir, que demà toca matinar una miqueta…..