Viatge a Ítaca


Dia 181: Viaducte de Gokteik, i el tren que balla

6 de desembre

Potser estem una mica tronats, potser ja adaptats a tot, assilvestrats del tot ens va bé, o acostumats a esperar sense desesperar, o potser simplement que ens agraden les coses curioses i úniques que deparen països com aquest. Sis hores i mitja ahir d’autobús ahir, i avui un retorn combinat en un tren d’aquells d’època pretèrita, més complement per carretera que sumen més de 8 hores. Total, de les últimes 36 hores, n’hem passat més de 14 en trajecte… però ho hem gaudit de valent, i és que de vegades no es tracta del punt d’arribada, si no del camí que fas per aconseguir-ho. Potser una bona metàfora de vida a aplicar, a més coses de les que pensem. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 157: deixant la rutina enrere

12 de novembre

Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 127: Camí a un nou país, l’Índia!!

13 d’octubre

Finalment ha arribat el dia, després de gairebé quatre setmanes deixem el Nepal enrere, un lloc on hi hem estat molt a gust, tant a Kathmandu com a Pokhara, passant evidentment per Bandipur i ara a Chitwan. Crec que és un país que t’ofereix molt, i tot i que els nepalís són molt insistents i de vegades, sobretot pel que fa a transport et volen prendre el pèl, és força tranquil, potser serà perquè la densitat d’habitants no és massa grossa i no n’hi ha masses que t’estiguin a sobre. Continua llegint!


12 comentaris

Dia 55: 24 hores en un tren xinès

02 d’agost

Estic escrivint aquest post, des d’una tauleta del passadís, amb la tranquil·litat i quietud que s’assoleix quan passa la tempesta. Estem arribant a Shangai, 24 hores després, i tot i que encara queden un parell d’horetes de trajecte, ja les estem gaudint, no acostumats a la soledat i quietud a les concorregudes terres xineses. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 53: Sortint del Xian dels guerrers, en direcció al Wudangshan del Kung Fu

31 de juliol

Avui no hem hagut de matinar, tot i que tocava trasllat, i això? Doncs perquè vam agafar el bus de les 14:30 que ens portaria a Wudangshan, i perquè hi volíem anar? Doncs a Wudangshan està les muntanyes de Wudang, on hi ha tot de temples taoistes, on s’hi ensenyava meditació, arts marcials xineses i medicina tradicional xinesa. Actualment, aquests temples que formen part del patrimoni mundial de la UNESCO i s’hi segueixen ensenyant diferents arts marcials, i entre que el lloc és molt maco i les arts marcials… voldríeu més raons? Continua llegint!


6 comentaris

Dia 51 i 52: Els guerrers de Xian

29 de Juliol

A les 10:30 estem preparats a la recepció del hotel, perquè conjuntament amb una família de belgues, ens passen a recollir en una minivan per portar-nos a la carretera on ens pujarem al bus que va cap a Xian. A l’interior del vehicle, anem força justets amb motxilles i tot, i no les acabem de tenir totes perquè fem un canvi de van ja a la carretera que no entenem. Però cap a les 11 fem un canvi de sentit, i un bus que para, així que posem tots els nostres equipatges a la part inferior i tot i que va força ple, trobem dos seients junts a la última fila. Els seients no son massa còmodes, però després de 7 hores, alguna parada per comprar quelcom per menjar i beure, i unes quantes pel·lícules xineses, comencem a veure grans edificis, i a intuir que estem entrant a la capital de la provincia de Shaanxi, Xian. Aquesta gran ciutat, la tercera de la Xina, té més de 7 milions d’habitants, una part interior emmurallada, i el que venim a veure, un exèrcit de guerrers de terracota esperant a les afores de la ciutat. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 48: Arribada a Pingyao

26 de Juliol

El despertador sona molt aviat, hora d’anar a treballar, no!!!! Hora de llevar-se per agafar un tren, on quasi 8 hores després esperem arribar a Pingyao, un poble tradicional amb una part emmurallada que ens ve molt de gust visitar, perquè allà gaudirem d’uns dies de tranquil·litat i relax, però abans…. Continua llegint!