Viatge a Ítaca


Dia 181: Viaducte de Gokteik, i el tren que balla

6 de desembre

Potser estem una mica tronats, potser ja adaptats a tot, assilvestrats del tot ens va bé, o acostumats a esperar sense desesperar, o potser simplement que ens agraden les coses curioses i úniques que deparen països com aquest. Sis hores i mitja ahir d’autobús ahir, i avui un retorn combinat en un tren d’aquells d’època pretèrita, més complement per carretera que sumen més de 8 hores. Total, de les últimes 36 hores, n’hem passat més de 14 en trajecte… però ho hem gaudit de valent, i és que de vegades no es tracta del punt d’arribada, si no del camí que fas per aconseguir-ho. Potser una bona metàfora de vida a aplicar, a més coses de les que pensem. Continua llegint!

Anuncis


9 comentaris

Dia 158: Kochi express

13 de novembre

Les monges que ens acompanyaven la primera part del viatge en tren, no hi eren quan hem despertat. A l’Eva li va costar més dormir perquè un mal de cap persistent s’afegia a l’excessiu soroll del tren. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 157: deixant la rutina enrere

12 de novembre

Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 127: Camí a un nou país, l’Índia!!

13 d’octubre

Finalment ha arribat el dia, després de gairebé quatre setmanes deixem el Nepal enrere, un lloc on hi hem estat molt a gust, tant a Kathmandu com a Pokhara, passant evidentment per Bandipur i ara a Chitwan. Crec que és un país que t’ofereix molt, i tot i que els nepalís són molt insistents i de vegades, sobretot pel que fa a transport et volen prendre el pèl, és força tranquil, potser serà perquè la densitat d’habitants no és massa grossa i no n’hi ha masses que t’estiguin a sobre. Continua llegint!


12 comentaris

Dia 55: 24 hores en un tren xinès

02 d’agost

Estic escrivint aquest post, des d’una tauleta del passadís, amb la tranquil·litat i quietud que s’assoleix quan passa la tempesta. Estem arribant a Shangai, 24 hores després, i tot i que encara queden un parell d’horetes de trajecte, ja les estem gaudint, no acostumats a la soledat i quietud a les concorregudes terres xineses. Continua llegint!