Viatge a Ítaca


Dia 181: Viaducte de Gokteik, i el tren que balla

6 de desembre

Potser estem una mica tronats, potser ja adaptats a tot, assilvestrats del tot ens va bé, o acostumats a esperar sense desesperar, o potser simplement que ens agraden les coses curioses i úniques que deparen països com aquest. Sis hores i mitja ahir d’autobús ahir, i avui un retorn combinat en un tren d’aquells d’època pretèrita, més complement per carretera que sumen més de 8 hores. Total, de les últimes 36 hores, n’hem passat més de 14 en trajecte… però ho hem gaudit de valent, i és que de vegades no es tracta del punt d’arribada, si no del camí que fas per aconseguir-ho. Potser una bona metàfora de vida a aplicar, a més coses de les que pensem. Continua llegint!


9 comentaris

Dia 158: Kochi express

13 de novembre

Les monges que ens acompanyaven la primera part del viatge en tren, no hi eren quan hem despertat. A l’Eva li va costar més dormir perquè un mal de cap persistent s’afegia a l’excessiu soroll del tren. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 157: deixant la rutina enrere

12 de novembre

Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 139: Un tren que arriba a Bombai

25 d’octubre

El petit paradís que tanca portes per a nosaltres. Els regals que s’acaben i ja no tocaran fins d’aquí un bon temps. Hi hem estat molt be aquí a Nashik, una elecció encertada en tots els aspectes, que ens ha permès gaudir de l’Índia d’una manera diferent, fent un parèntesi de la motxilla, trens i regateig constant, i sentint com el nostre pressupost diari pujava, i amb ell, minvaven en la mateixa proporció les incomoditats del trepitjar terra, gaudint d’unes comoditats que fan que el país no s’assembli en res al que durant aquests tres dies hem vist. D’hotel a hotel, de bombolla a bombolla, amb taxi prepagat, que t’assegura una tranquil·litat de recorregut, i gaudint a mes no poder de l’enoturisme. Un luxe!!!!! Continua llegint!


8 comentaris

Dia 135 i 136: L’infern i el cel cap a Nashik

21 i 22 d’octubre

Després de la ressaca emocional d’ahir, toca deixar Agra. Un nou dia que comença ja amb 36 anys, i la força, la vitalitat, i les ganes de veure i viure coses no han minvat, si no que creixen i creixen. Un esmorzar ben aviat, per acomiadar la ciutat, i a les vuit ja estem a la estació mirant les pantalles on ha d’aparèixer l’andana cap a on ens hem d’encaminar. Continua llegint!