Com l’esmorzar ens van dir que era a les 9 del matí, ens hem llevat justament per poder anar a esmorzar, i així aprofitar per fer una mica de mandres que també va bé de tant en tant.

L’esmorzar, podríem dir que no m’ha agradat tant com el sopar d’ahir, però tot i així igual hem esmorzat millor que d’altres dies. Perquè no m’ha agradat tant? Doncs perquè ens han posat una mena d’arròs amb llet que…. uff… la consistència em fa bastanta angunia, tot i que el Mario ha insistint en que n’havia de menjar, he fet un parell de cullerades i no he pogut més. Per sort a part de l’arròs amb llet també hi havia un entrapanet de formatge amb herbetes i una mena de maionesa, que ha fet que no passes gana, tot i això, jo hi hagués tret la maionesa. El Mario s’ha portat d’allò més bé i s’ho ha menjat tot. Ahhh avui he pogut fer un cafè amb llet bastant decent, ja que he vist que hi havia llet de veritat, i ja la començava a trobar a faltar, ja que des que vam marxar, no n’havia provat.

Amb la panxa plena, hem reposat una mica a l’habitació, i cap a quarts d’onze, hem marxat a caminar sense molt bé saber quin rumb agafar. Com podeu veure, al final hem decidit no agafar cap excursió que ens portés per l’illa, i en canvi, anar al nostre aire.

Només sortir del hostel (que encara no sabem com es diu) hem anat cap al centre del poble i l’hem travessat en direcció nord, i tot caminant hem anat a parar a l’inici de la platja que ahir veiem des del cap a on vam anar a parar a la tarda. Concretament hem anat a parar a una zona arbrada on hi havia acampats uns joves, i des d’on hi havia unes vistes immillorables. De fet, m’han vingut ganes d’acampar allà i tenir el privilegi de despertar-se amb aquelles vistes!!

D’allà ja hem baixat a la platja, si si, tot i que estem en un llac, també hi han platges, i clar, és possible que jo vegi aigua i que com a mínim no hi fiqui ni els peus? (el bikini no l’havia agafat ja que feia una mica de fresca), doncs no, així que m’he descalçat i he ficat els peus en una aigua realment gelada, no sé si hagués aconseguit ficar-me sencera en cas d’haver portat el bikini eh??

Amb els peus ben fresquets, hem seguit caminant per la platja, una bona estona i al final hem decidit tornar i per fer-ho, en comptes de tirar enrere, ens hem endinsat cap al bosc de pins que hi havia just al costat de la platja tot tirant enrere en direcció el poble. Hi ha hagut estones que semblava que estiguéssim al mediterrani, entre la sorra, els pins… (alguna zona s’assemblava una mica a la platja Castell de la Costa Brava), aquesta zona, pel que hem vist, a més a més és zona d’acampada, així que un altre lloc bastant privilegiat per acampar, tot i que em quedo amb el primer que hem vist eh?

Amb la caminada, hem anat a parar al lloc d’origen, i com encara ens quedava estona abans d’anar a dinar, hem seguit cap al cap a on vam estar ahir, ja que el Mario ahir es va quedar amb les ganes de fer una foto.

Un cop en el cap, hem baixat a la zona on està la roca sortint i on hi ha una platgeta de pedres molt maca, i allà a part de fer la foto el Mario ha volgut pujar cap a la roca sortint, tot i que no ha vist res d’excepcional des de dalt. Ara, mentre el Mario pujava, jo veient l’aigua… a descalçar-se un altre cop, i el Mario al baixar ha fet el mateix, així que una mica de remullada de peus i després a prendre una mica el sol i relaxar-nos.

Ben relaxats, com ja era el migdia, hem tornat al hostel on a les 2 ens esperava el dinar, ben abundant i molt bo, una mica d’amanida, una sopa i com un barrejat de col i pernil o Frankfurt.

Després de dinar, jo m’he pres una dutxa, que amb la pols que hi ha en aquest poble em sentia una mica marrana, i el Mario mentre ha estat escrivint. A part de descansar una bona estona, també hem evitat les hores que pica més el sol.

I, cap allà les 5, hem sortit a donar un altre tomb, aquest cop cap a una zona que no havíem anat, i que bàsicament hem trobat bosc, per on hi hem caminat una estoneta, fins que hem decidit tornar. Com que anàvem molt bé de temps pel sopar, quan ja estàvem un altre cop en el poble, hem vist un cafè que ens ha agradat i hi hem parat a fer una cervesa (de fet una de les que més ens ha agradat de les que hem tastat) tranquil·lament i acompanyats de bona música.

A les 8, ben puntuals, ja estàvem sopant un peix fet d’una forma molt original i un pa que estava fet creiem que amb mató. Us posem a continuació una composició de fotos de tot el que hem menjat aquests dos dies en aquest hostel o guesthouse.

Aquí estàvem una mica preocupats ja que no sabíem demà a quina hora ens venien a buscar, ja que hem preguntat a uns francesos però creiem que ells han contractat una cosa diferent. Així que li he preguntat a la dona que avui ens ha servit el sopar i ella molt amable com no m’entenia, s’ha buscat algú que li pogués traduir i m’ha fet saber que quan vingui l’Olga ens ho diria, que havia anat a comprat els tiquets, així que ja ens hem quedat una mica més tranquils.

I us penseu que ja s’ha acabat el dia? Doncs no!! Cap a les 9 hem tornat al cap a veure la posta de sol, ja que amb el fantàstic dia que ha fet, es preveia una molt bona posta de sol. I efectivament així ha estat, hem pogut gaudir-la fins a les 10 de la nit. En aquest indret i en aquesta época de l’any els dies s’allarguen fins la matinada…

Ha sigut realment impressionant poder veure la posta de sol sobre el Baikal, una d’aquelles de les que pots gaudir i a més a més no hi havia gaire gent, pel que s’hi estava d’allò més tranquil.

Al arribar al hostel per sort hem trobat a la matrona principal (Olga, pel que comencem a suposar que és U Olgi on estem) i ens ha explicat mitjançant paraules i escrivint al terra, que demà ens passen a buscar a les 9:30 del matí, o sigui, que just després d’esmorzar!!