Aquesta zona és especial, tota aquesta tranquil·litat i sensació de llibertat està ben secundada per la sensació tèrmica, et posa en el context. Fa fred, no un fred polar, però si que les estonetes que bufa una miqueta de vent, sents com els ossos es queixen sota la pell i demanen alguna capa més de roba. Això contrasta amb les estonetes de sol i dies clars, on sobren pantalons llargs i jerseis. Les nits, ens han donat alguna pista de perquè l’aigua del Baikal és tan freda, ja que en la nostre habitació hem passat fred amb els nostres pijames curts de clima tropical. Per sort tampoc és massa greu, perquè amb la roba que portàvem ho hem pogut portar força bé.

Avui a les 7:30 toca diana, per poder estar llestos amb tot recollit, i a les 9 esmorzar, i que a les 9:30 poguéssim pujar a la furgoneta. Sortim a rentar-nos la cara, i es nota avui un vent fred que ens fa córrer cap a dins a tapar-nos una miqueta. L’esmorzar, com tots els àpats que hem fet a ca la Olga, ha estat espectacular. Avui tocava fideus i un entrepanet de una espècie d’embotit, que sempre té el regust final d’unes herbetes que se’ns comencen a fer familiars. Avui l’Eva no ha fet com amb l’arròs amb llet, i no ha deixat ni una engruna pel pobre gosset que ens mira a fora amb cara de pena.

Cap a les 10, ens passen a recollir. Una furgoneta conduïda per un tipus, d’aspecte de lluitador de sumo mongol, on després d’indicar-nos amb gestos el que hem de fer, comença la ruta per recollir ocupants i que omplin amb un total de 13 persones, després d’alguna negociació, tots els seients que hi ha.

Comencem a fer carretera de sorra cap al ferry, i en un moment donat, ens trobem que l’estan arreglant i no es pot passar, uns segons de dubte, i el conductor inicia un camp a través fins a una altre pista que ens deixa a tots bocabadats…

Fem la operació inversa a la de l’anada quan arribem al ferry, on aquesta vegada anem ben tapats, i uns militars de l’exèrcit ens esperen a l’altre banda, per sort no ens busquen a nosaltres, ni al nostre conductor…

Una aturada de rigor en un cafè per fer un mos i una visita a les letrines, inusualment altes aquestes, i parades a tort i dret, per no sabem ben bé què. El conductor va fent i desfent i nosaltres asseguts a la Van.

El dia empitjora amb la pluja, i alguna de les maletes dels ocupants van a dalt… per sort la nostre no…. i finalment cap a les 16:30 hores ens deixa en una estació d’autobusos que no tenim massa ben localitzada.

Des ubicats, intentem preguntar a algun vianant que ens indiqui, però quatre d’ells ni es paren a parlar amb nosaltres. Suposo que deu ser un tema cultural que no entenem, però una cosa és que no sàpiguen anglès i l’altre és un mínim d’educació des de la nostre perspectiva europea-catalana…això no ens ha agradat massa….
Per sort i confiant en els superpoder d’orientació de la Eva i el seu doctorat en lectura de mapes en ciríl·lic, arribem a un carrer conegut, just a la botigueta de vins de l’altre dia. I és que per molt que no vulguem, el destí sempre ens porta al mateix lloc….

Just al davant hi ha un supermercat dels grossos, així que avui farem homenatge, i dedicatòria a tots els amics, avui toca pernil i llom embotxat!!!! No us penseu que son d’aquí…. els havíem portat camuflats a la maleta, així que comprem una barra de pa, uns tomàquets, una cerveseta russa que hem descobert i que ens agrada força, i un iogurt de maduixa ben gros que ja havíem tastat a Moscú.

I salivant contínuament pel desig del pernil en el camí cap al Admiral Hostel, finalment hi arribem, fem un te, conversem una miqueta amb una senyora que te moltes i moltes ganes de parlar (sobretot ella), perquè porta molts dies sense que ningú l’entengui en anglès, i finalment ens fem el merescut homenatge, que ens fa sentir una miqueta més a prop de casa.

I ara toca posar-se al dia d’algunes coses que tenim pendents i que volem fer abans d’anar a dormir, per acabar el penúltim dia a terres russes.