Viatge a Ítaca

Dia 19: Paisatges espectaculars cap a Ulan Ude

14 comentaris

Aquesta nit, no ens hem trobat tant còmodes al Hostel, perquè no hem acabat de connectar amb els motxilers que han arribat, potser perquè eren més joves i tenien una mentalitat diferent, o potser perquè nosaltres no teníem un bon dia….

De moment, un 90% dels turistes que estem trobant, son francesos, no acabem d’entendre el perquè però estem molt sorpresos.

A les 7:30 fèiem diana, i hem tingut overbooking al hostel, entre els que marxàvem i els que arribaven semblava les rambles en hora punta, per sort sense carteristes…. així que hem sortit cap a la estació amb les motxilles carregades. El tren arribava a Irkutsk a les 10, així que hem calculat per arribar una miqueta abans i no anar amb presses. La sorpresa, que en contra del que hem trobat fins ara, el tren d’avui arriba tard, o això hem deduït del plafó informatiu. S’apropa l’hora, i el van endarrerint més, i nosaltres esperant sense saber-ne res del perquè ni fins quan, fins que en un moment donat i quan pensàvem que això s’allargaria més, apareix el número de via on hem d’anar.

Irkutsk1

Avui toca anar en tercera, i sense llençols, que el recorregut és curtet…. unes 7 hores que segons el que hem pogut llegir, val la pena fer de dia perquè el trajecte que segueix el tren entre les ciutats d’Irkutsk i Ulan Ude, hi ha unes vistes espectaculars del Baikal.

Transiberia1

El tren va més buit, i tenim com a companya de llitera una joveneta que no diu massa o res, així que ens asseiem disposats a gaudir de la pel·lícula que fan per la finestra, si algun del nombrosos cops al cap no acaba amb mi, ja que crec que no m’havia fotut tantes vegades amb el cap contra mobiliari, sigui de tren o de hostel. Així que poden passar dues coses: o que m’arregli, o que m’acabi d’espatllar….

Ens comença a agradar això de la vida al tren, ho tenim molt normalitzat, crec que ha entrat en la nostre zona de confiança, comencem a tenir controlats els seus rituals i ens hi sentim còmodes. Ens agrada veure la cultura de tren que hi ha en aquest país, la gent sap on va, que ha de fer i com, el respecte que hem trobat envers els altres ens ha sorprès i agradat profundament. Es nota que és el mitja de transport predominant en aquestes terres. Tots i cada un dels passatgers, venen amb el seu kit-tren, que està format per una tassa, roba còmode, menjars en forma de fideus o derivats, i altres coses per picar. I els més professionals, aparells electrònics, sudokus, i altres formes d’entreteniment.

Transiberia2

Realment el paisatge és preciós, el millor que hem vist des de damunt de les vies. La primera part, de muntanya, i a partir d’un punt el llac com a protagonista principal, que et fa no apartar la vista. Intentes buscar-hi el fons d’aquest immens llac, que sembla qualsevol mar conegut per nosaltres. Les hores passen asseguts mirant per la finestra, i combinant-ho amb alguna caparrada i la visió d’algun capítol de Sherlock a l’Ipad, i algunes pàgines de lectura.

Transiberia3

Com el tren va amb retràs, no sabem quina és la nostre parada, però hem aprés el nom en ciríl·lic, i quan veiem que tothom es prepara, doncs ja ho tenim.

Amb el hostel reservat, i les indicacions de com arribar-hi a peu ja memoritzades, fem uns 20 minutets de passejada fins arribar al gran cap de Lenin, la senyal indicada que ens diu que ja hi som. Truquem, pugem i en acull una noia d’aspecte asiàtic, com la meitat de la població d’aquesta ciutat, i que parla anglès de manera fantàstica. Ens ensenya els llits, aquest cop ens toca dos llits superiors, i ens ensenya el lloc que trobem força acollidor.

Abans de sortir, tenim temps de conèixer un noi anglès la mar de simpàtic amb el que fem bones “migues”…Ens està agradant aquest hostel, amb informació de tot i amb un ambient immillorable. Potser hauríem d’haver fet algun dia més a aquesta ciutat….

Anem a recollir els bitllets pel bus de demà que ja teníem reservats, a un hotel al costadet d’on som, i creiem que els busos surten d’aquí al costat, així que hem trobat el hostel ideal, acollidor i al costat de tot el que necessitem…

UlanUde2

La estàtua del Cap de Lenin més gran del mon, crida la nostre atenció, així que alguna que altre foto divertida, i anem a fer una volteta per la ciutat.

UlanUde3

UlanUde1

La passejada curta, que la gana saluda, i trobem un lloc de menjar ràpid a l’estil rus, així que demanem unes quantes coses, amb l’ajuda d’una dona que parla una mica d’anglès, i tot i així no sabem del tot que hem demanat, però ens ho cruspim amb rapidesa.

UlanUde4

La tornada al hostel, és sorprenent. Una dutxa que pel matí cal demanar hora, i resulta que és l’aniversari de la noia del hostel i ens conviden amb la resta de gent que hi treballa, que son molt de la broma, a fer un trosset de pastís. Fem petar la xerrada, una estoneta, i el home de la pensió ens sorprèn parlant-nos en castellà… Arriben el Andrew ,el noi anglès, i la seva parella i s’afegeixen a la festa, que reguen amb una miqueta de cerveseta. Nosaltres no, que preferim el te…..

Ens expliquem experiències mútues, on s’afegeix una noia de Sidney, i com es fa tard, anem a enllestir cosetes amb l’ordinador, i anar a dormir que demà toca matinar, i volem gaudir encara que sigui de manera curteta, de la que serà la nostre última nit a Rússia…..

UlanUde5

Anuncis

14 thoughts on “Dia 19: Paisatges espectaculars cap a Ulan Ude

  1. Molt bé ! Eva, que fas donant-te cops de cap per tot arreu ! Tant de bo sigui per arreglar-te, he he.
    Aquesta espècie de MacDonalds de la foto, sembla que hi hagi 4 barres per tot !
    Bona entrada a Mongòlia !!

  2. Ja es veu que esteu gaudint el viatge a cada moment! seguiu així, donant-nos enveja! 😉 Una abraçada

  3. Molt bé, ja veig per què us va agradar el hostel des d’on em vas trucar per skype. És fantàstic el cap de Lenin i ja veig que el mario se’ns ha fet comunista, hehe… Ja anhelem notícies de la vostra llarga excursió pel Gobi. Molts petons!

  4. Hola, Eva: això que dius dels trens a mi també m’ha agradat sempre viatjar en tren, però no amb dormitoris que estan dormint quinze o vint persones perquè fan pudor. Molts petons
    Avi

  5. Molt xula la foto del petó. Quina experiència tot plegat!!! Endavant aventureros i q la força us acompanyi. Petonets des de Badako o sigui Badalona, una altre part del món.

  6. Fantàstic. Viatjo amb vosaltres encara que des del mobil o la tableta!! Segui fent el diari !

  7. Uf! nois,
    després de descobrir el vostre blog, ja ens teniu enganxats amb la vostra super-aventura viatgera.
    Molts ànims, molta sort i us seguim!!!

    Manel i Cristina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s