01 de juliol

El llit és una malla metàl·lica sobre quatre potes que no acaben d’estar massa rectes. El matalàs de dos dits, que no separa la textura de metall que el sosté, i el sac que a saber d’on ve….però he dormit com un rei!!!

Cap a les vuit, ens hem despertat, obert els ulls i analitzat la situació, on som? Més que pensar, que és massa aviat, sentir…. Així que obrim la porta, i l’infinit ens sorprèn, caminem cap a l’horitzó amb el pijama posat, per fer que les nostres deixalles biològiques siguin part d’aquest paisatge…

Ens vestim amb roba de guerra, i anem a esmorzar al ger del costat, on podem degustar una infinitat de plats preparats a la nostre atenció. Iogurt sec, fet de llet de cabra que deixen assecar al sol, i que te un gust agre que no acaba d’agradar a l’Eva. Tota la resta li encanta, un panets amb una salsa dolça, un arròs amb oli de llet i sucre, una espècie de mantega més contundent i espessa que la de casa, iogurt, i te amb llet, que degustem mentre l’Eva i la nena petita es robaven el cor mútuament.

Acabar de rentar-nos les dents, unes últimes carantoines i fotos, agraïments a la família que ens ha acollit de meravella, i pugem a la furgoneta, on comença l’aventura d’avui.

Fem una estoneta de camí, i parem a la ciutat de Mandalgov, on podem fer una volteta en aquesta espècie de poblet, comprar algun coseta, i fer alguna foto a les escultures que hi ha…

Seguim per aquests paratges, on les carreteres asfaltades son una excepció, les pistes de sorra ben anivellades un luxe, i les pistes on unes rodades d’algú que ha passat anteriorment son el pa de cada dia. Per sort el Mashka, el nostre conductor, és un crack, i fa que no ens ressentim tant com deuríem.

De sobte, una gasela, a tota velocitat ens creua pel davant, no ens dona temps ni a treure la càmera. Pel que es veu hi ha un parc al nord, que l’anomenen el Serenghetti asiàtic.

Al mig del nores parem per dinar, i la guia, cuina a la part de darrere de la furgo, mentre la resta juguem a volley amb una pilota que ens ha comprat la Orgi, la guia, i fem una mica de gana suant.

La pasta, barrejada amb carn i verdures, i acompanyada voluntàriament amb salsa picant, fan de plat, i una llet calenta, de postres. Ens encanta això de poder parar a qualsevol lloc per dinar, es veu que fora de les ciutats el terreny és públic i tant pots parar com plantar el teu ger.

Reprenem la marxa, i la pluja fa acte de presència, mentre esquivem cavalls salvatges que creuen el nostre pas, o ells a nosaltres…i ja una mica cansats perquè la carretera es fa una mica més impracticable, parem a una zona que no estava a la ruta, però que ens hi volen portar. Es tracta d’una gruta de 100 metres, que com no, hem entrat a veure. Frontals posats, i tota la expedició avançant a quatre potes, gatejant, o reptant per arribar al final. Hem acabat bruts com una mala cosa, però ens ho hem passat teta….

Intentem netejar amb aigua, la pols que portem per tot el cos, una estoneta més de furgui i hem anat a parar a la White Stupa, on no hi ha cap stupa, però si uns turonets de color vermell, amb unes formes retallades per l’aigua que son dignes de veure. Així que com a cabretes munteses, hem baixat cap avall a veure-ho de prop. Una passada!!!!!!

I després d’aquesta petita excursió que ens ha posat encara més perduts, i seguint pel mig del no res, sense seguir cap pista coneguda, hem arribat als gers on farem nit. Només n’hi ha dos, així que suposo que avui dormirem més apretats…

Ara si estiguéssim en quasi qualsevol altre lloc del mon, us diria, un dutxa, a sopar i a dormir. Però dutxa, avui no toca, ni creiem que en uns quants dies, i creieu-nos que avui és un dia que pagaríem per fer-la, però res l’aventura és l’aventura….

Ens encanta això de conviure amb les famílies nòmades, i només arribar ens preparen un te amb llet. Anem a veure els camells que tenen per aquí, i a fer unes fotos que el marc és incomparable. Ens criden per sopar, i ens mengem uns dumplings gegants que estan de mort, i quan acabem ens criden que la posta de sol és preciosa, així que a veure-la s’ha dit…

Al nostre ger ens espera, el te amb llet d’abans d’anar a dormir, mentre estem xerrant de moltes coses, i la Orghi aprofita per donar-nos les gràcies per haver contractat aquest tour i d’aquesta manera poder ajudar a les famílies que ho necessiten, i no als camps de turistes on també dorms en gers, però els diners no van a les mateixes butxaques, i l‘experiència segurament serà molt diferent.

Així que entre contents i emocionats per tot el que avui hem vist, sentit, i ens han explicat, farem del nostre llit la morada dels nostres somnis, que demà el dia te una pinta, que val la pena dormir ràpid….