03 de juliol

El despertar avui ha sigut com tornar enrere en el temps i transportar-me a la infància. Obrir els ulls en una tenda amb el soroll del riu, i sortir-ne i veure una furgoneta soviètica, ha sigut molt semblant als despertars a la vall d’Incles a Andorra i veure el Land Rover del pare.

Després d’aquesta tornada a la infància, hem recollit tot i me n’he adonat que tinc ja interioritzades una sèrie de feines relacionades amb el camping, que tot i fer molt de temps que no ho faig, és com si ahir mateix estigués plegant sacs i sobretot muntant o desmuntant tendes amb els pares, avui ha tornat a quedar comprovat que jo era la que dominava en aquests menesters.

Abans d’esmorzar però, amb tot recollit hem anat a fer un passeig amb el Mario per aquest canyó que va bordejant el riu. I després d’esmorzar bé, ja hem pujat a la furgo i entre bot i bot hem sortit del canó, per, de sobte, trobar-nos en mig de l’estepa!

Tot això és el Gurvan Saikhan National Park i engloba el Ice canyon o Yolyn Am, el Dugany Am on hem dormit aquesta nit, i també les Khongoryn Els, les increïbles dunes del Gobi a on ens encaminem.

El nostre conductor, el Mashka, ha agafat una drecera, però això no ha tret que ens escapéssim de 4 hores en furgoneta per camins impracticables, on els nostres cossos, comencen a dir… No puc més!

L’estona ha passat una mica més entretinguda ja que la Coleen, ens ha demanat que li ensenyéssim una mica d’espanyol.

Amb una única parada al mig del no res per fer pipi si ho necessitàvem, ja hem anat en direcció a on ens allotjarem durant dues nits! Si, si, podrem descansar una mica de furgo!

Només arribar hem conegut a part de la família i ens han ofert pa no se ben bé de que, però estava bo, i evidentment el te típic amb llet.

D’aquí ja ens han ensenyat el ger on dormirem els tres i que té vistes directes a les dunes, i allí ens hi hem quedat descansant fins que la Orghi ens ha portat el dinar i després amb la calor que feia fora que podíem fer? Doncs una bona migdiada i descansar en el ger, perquè sortir a fora seria criminal, i a més aquesta tarda la tenim per descansar que ja toca!

Cap a les set ha vingut l’Orghi i ens ha dit…. Anem cap a les dunes i …. Doncs clar!! Així que una estoneta de furgo i hem arribat al peu de la duna més alta (si, es veu que no podia ser una més baixeta…) que fa 325m d’alçada i que tocava fer?? Doncs pujar-la!!

Dir que la pujada ha sigut dura seria quedar-se curt, quan tan sols portàvem una quarta part, personalment hagués tirat la tovallola, m’he assegut a la sorra i he pensat… I si et quedes aquí Eva? Que pugi el Mario i faci les fotos no? Però immediatament el meu cervell ha pensat, quantes vegades vindràs a Mongòlia? Tindràs ocasió de tornar a veure-ho? No oi? Doncs… Cap amunt, almenys que no es digui que no ho he intentat, si se’t fa fosc doncs res, tornes a baixar, però almenys intentar-ho.

Així que a quatre grapes, i fent etapes de vint passes i descansant he aconseguit arribar a dalt de tot, on m’esperava el Mario que també li ha costat força la pujada, i em deia: ànims! Que això és fantàstic!

I com us ho podria descriure… Arribar a dalt i veure una increïble posta de sol a les dunes… Uffff les paraules no m’arriben per descriure aquest gran GOLDEN MOMENT!! (Si Ana, ha sigut un dels millors golden moments que he viscut!).

Els sentiments al arribar a dalt han sigut genials, ja que em sentia molt orgullosa d’haver arribat a dalt i d’haver vençut el meu cap que no volia continuar quan estava ja molt cansada (Mare estaries orgullosa de mi) i a sobre d’haver-ho aconseguit, la recompensa era…. Magnífica!

Hem estat gaudint de la posta de sol des del punt més alt veient tota la carena de dunes amb el sol al final i clar, fent fotos i fotos!!

La baixada ha sigut molt més ràpida i clar molt menys cansada i així un cop a baix hem tornat amb la furgo al campament on està el nostre ger.

Allí ens esperava una sopa típica nòmada, que estava molt bona però que no m’he pogut acabar ja que encara estava rebentada i no havia recuperat del tot l’alè. L’Orghi ha sopat amb nosaltres i hem estat xerrant una bona estona.

I…. Us penseu que s’acaba aquí? Quan hem sortit per anar a fer un riu… Ens hem trobat un cel…. Uffff amb milers d’estrelles, realment impressionant, ha sigut la cirereta del nostre pastís del dia. Quins cels més macos que es poden arribar a veure en llocs on hi ha cero contaminació lumínica!! I a més a més no hi ha lluna, així que ja us podeu imaginar….

I ara si, amb totes aquestes imatges al cap, cap a dormir que ja toca i el cos ho necessita.