06 de juliol

Avui no és que haguem fet molta cosa, però personalment crec que ha sigut un dia molt millor que el d’ahir.

Ens hem despertat amb un sol espaterrant a les 8 del matí i ja patíem que el dia fos igual de calorós que el d’ahir, ja que suposàvem que avui tocava bastanta furgo i amb la calor d’ahir… Millor ni pensar-ho.

A les 9:30 hem arrencat de Bayanzag en direcció nord i excepte alguna parada per pipis i estiraments no hem parat fins a les 12:30 que hem arribat a Ongiin Khiid, unes ruïnes d’un antic monestir budista.

Aquest monestir es va construir el 1760, va arribar a tenir 30 temples i hi vivien 1000 monjos. A més, tenia 4 universitats budistes, de teologia, meditació, astrologia i medicina. Però al 1939, les tropes comunistes russes, el van destruir i van matar a uns 200 monjos, gran part de la resta de monjos, van ser obligats a entrar a l’exercit i els que no es van escapar fent-se passar per grangers.

El 1990 amb l’entrada de la democràcia a Mongòlia, 3 antics monjos, que estaven estudiant quan va passar tot allò, van decidir construir un nou temple a sobre les ruïnes per recordar el que havia sigut Ongiin Khiid. I aquesta és l’única edificació que es pot veure a dia d’avui en tota l’extensió que formava el monestir. A part al costat hi ha un ger que té un petit museu d’instruments de la vida diària que es feien servir al igual que alguns restos de l’antic monestir que s’han trobat.

Coneixent una mica més de la història d’aquest país hem tornat a la furgo, però només per una mitja horeta, fins que hem parat al costat d’un petit riu on ens hem pogut mullar els peus, relaxar-nos (i aprofitar per anar pensant que voldrem fer després de Mongòlia, i quines feines hem de fer al tornar a Ulaan Baator) i dinar estupendament uns makis que ens ha preparat l’Orghi, us podeu imaginar la cara que ha fet el Mario al veure’ls??

Com suposàvem avui era dia de trasllat i després de dinar fins a les sis passades hem seguit en la furgo amb alguna parada, però avui, no sé si perquè està ennuvolat i fa menys calor, si perquè els camins estan més bé (o nosaltres més acostumats) o no sé perquè però se’ns ha fet molt menys pesat.

Fins que… Hem arribat a una zona que sembla que ja és una mica més muntanyosa, però sense arbres, i més verdosa i la Orghi i el Mashka han decidit que dormiríem aquí! Si! Sense haver de buscar camping, on hem volgut, i a més a més al mig del no res i sols, quina sensació més bona!! Us imagineu poder fer això a Europa?

Com veiem que hi havia molts núvols negres i amenaçava pluja, el Mario i jo ens hem posat ràpidament a muntar la tenda, i avui ens ha quedat perfecte! Ja sabia jo que quatre mans eren millor que l’altre dia amb tantes mans… I jo encara recordo molt bé com es munten les tendes i em porta records genials!

Just quan acabàvem ha començat a ploure i ens hem posat a ajudar a la Coleen i el Pushka a acabar de muntar la de la Coleen que no els hi estava quedant molt bé.

I com aprestava la pluja, cap a dins la furgo on l’Orghi ja ens havia preparat una sopeta de verdures i hem pogut veure com queia una granissada impressionant!! I pensar que aquest matí, ens hem despertat al mig del desert del Gobi…

Quan ha acabat de ploure ja hem sortit de la furgo i hem tingut el privilegi de poder veure un doble arc de Sant Martí, sii, com ho sentiu! Dos! I hem aprofitat per passejar una mica per aquests turonets i sentir una absoluta llibertat, aïllament, tranquil·litat, relax….

Ufff que difícil es descriure els sentiments que tinc estant aquí dins la tenda com era petita però sense sentir cap soroll en absolut.

I quin privilegi tindrem demà al matí al despertar-nos amb aquestes vistes!!