19 de juliol

Tot i que ahir vam decidir que avui aniríem a la Gran Muralla, i de fet ens havíem posat el despertador, aquest matí ens ha fet mandra i hem decidit dormir una mica més i ja veuríem que faríem.

Així que ben descansats, hem anat a fer un cafè com deu mana (crec que en tot el viatge no n’havíem fet ni un encara) i hem anat a un cafè que havíem vist ahir a prop del altre hostel on ahir vam intentar aconseguir una habitació.

El cafè era un tipus Starbucks que es diu Cafè Benne, on un cafè Mocha i un Caramel Machiato grans ens han costat un ull de la cara i que hem acompanyat d’unes pastetes que havíem comprat ahir, ara, això si, l’hem gaudit enormement, i a sobre ens hem estat unes dues horetes relaxant-nos i xerrant de tot.

Amb aquests bons cafès i una mica de menjar, ja hem engegat el dia, anant en direcció al Lama Temple que no teníem lluny, tot anant-hi caminant i començant a notar la xafogor que fa en aquesta ciutat. L’entrada ens ha costat 25 yuans cada un.

El Lama Temple és una sèrie d’edificis de budisme tibetà on es respira molta religiositat, ja que tots els xinesos que hi eren, tots feien ofrenes als diferents budes o temples, tot fent una sèrie de genuflexions i oferint bàsicament encens, en uns llocs encès i a d’altres sense encendre, no he entès molt bé en base a que fan una cosa o una altra.

Després de veure tots els edificis que componen el Lama Temple (que en són uns quants) hem decidit anar cap a Tiananmen Square a veure si podíem entrar a veure la ciutat prohibida. El que hem decidit anar-hi a peu, i home, molt bona idea no ha acabat de ser, perquè per una banda tot i que en el mapa semblava que no estigués molt lluny, no ha acabat de ser així, i a més a més feia una calor…. bastant inaguantable.

Amb una mica d’esforç i de suar bastant, hem arribat finalment davant de la ciutat prohibida, però allí hi havia milers de xinesos, i al mirar l’hora hem vist que eren les tres passades i allò ho tanquen a les 16:30, així que hem decidit anar-hi en un altre moment per poder-ho fer tranquil·lament.

Així que hem creuat a la plaça Tiananmen, potser la plaça més gran del mon. Fa uns 440.000 metres quadrats, i es va concebre com un espai on es poguessin fer manifestacions massives d’adhesió política al règim, al estil de la plaça roja. Això si, suposo que no esperaven que el 1989 fos el centre de les protestes pro-democràcia, i que van acabar amb la declaració de la llei marcial, per part del govern, i la mort de més de 100 manifestants…

Les grans dimensions de la plaça, fan que tot i haver-hi molta gent, sigui plena d’espais buits, on molta gent aprofita per seure a terra, i això hem fet nosaltres per poder descansar una mica. I allí tan tranquil·lament asseguts hem passat a ser el centre d’atenció, on molts dels xinesos que passaven per allà ens feien fotos, uns dissimuladament, i altres, els més agosarats, ens demanaven de fer-les amb nosaltres.

Una mica més descansats, hem seguit visitant la plaça i posant una mica de seny hem agafat el metro per tornar al hostel, i aprendre que això d’agafar el metro a Beijing, a part de ser molt econòmic (només 2 yuans per persona), també és d’allò més fàcil, molt més que no pas a Moscou i a Sant Petersburg.

Un cop arribats a la zona del hostel, hem tornat a anar a la bakery que tenim ben apropet, per comprar una mena de pizzetes i una mica de dolç, i alguna altres cosa per acompanyar.

Al hostel ja si que ens hem fet una bona dutxa i avui amb bastantes interrupcions hem pogut fer un skype amb la Ruth!!! I demà… a veure que toca!!