Viatge a Ítaca

Dia 42: Buscant Kung-fu masters per Beijing

2 comentaris

20 de juliol

Arrel i terra de moltes arts marcials, China es molt coneguda pel Kung-fu. Aquesta manera d’anomenar-lo és més pròpia d’occident, i en aquestes terres es coneixia com a Wu-shu. Actualment les dues accepcions tenen diferents significats, i el Kung-fu s’associa a les tècniques més tradicionals. Entre elles es troben diferents formes i estils, com poden ser el Wing Chun, el Choy lee fut,, o d’altres que tot i parlar de Kung Fu, són molt diferents entre elles. També en podem trobar moltes altres, que la televisió o el cinema han popularitzat, però per un neòfit com jo, que el poc que sap d’aquest art, és el que m’ha explicat el Joan, o el que he pogut aprendre derivat del Jeet Kune Do, conèixer una miqueta de qualsevol tipus de Kung Fu i ja em donava per satisfet.

Així que tant aviat com la mandra ens va permetre, ens va encaminar després de comprar unes pastetes, cap al Ritan Park, un parc a la zona de les ambaixades on havia llegit que es feien demostracions improvisades de Tai-chi, i sovint podies trobar mestres de Kung-fu.

El fet de no localitzar-lo a la primera, que sigui dissabte, i que ja comença a apretar la calor, m’anaven fent córrer un aire de pessimisme, però una passejada recorrent tot el parc, confirma que no hi ha sort. Hagués sigut més intel·ligent envair algun mail, i concertar alguna cita al parc, si, però preferia deixar-ho ens mans del imprevisible destí, i avui la sort m’ha sigut esquiva….

Ritan Park

Però, el parc no és massa gran, i és agradable de veure, així que caminant trobem una miqueta de tot, dones ballant, nens jugant, màquines de fer gimnàs, un rocòdrom, i un petit llac on seure, per veure el discórrer de la gent sota l’ombra d’algun arbre.

Ritan Park2

Operació Kung-fu descartada, seguirem buscant, i tornem cap enrere el camí caminat fins el Silk Market o mercat de la seda, un edifici de 6 plantes, amb milions de botiguetes petites, on trobar de tot i més, i especialment còpies de tot. Això si regatejar i regatejar, que aquí és dels llocs on et recorda el Sud-est asiàtic, on esperen que paguis més del que toca….però ens esperàvem quelcom diferent.

Necessitem descansar, i aprofitem que a dalt de tot hi ha una zona gastronòmica per fer àpat en una coreà, per un preu més elevat que fora, però tampoc abusiu.

La tercera parada d’aquest matí que no ens estava convencent, és el Ancient Observatory, un antic observatori astronòmic convertit en museu. La porta és l’únic que veiem, perquè ens ho repensem i no hi entrem, que finalment no ens ve de gust, completant una primera part del dia que no ens entusiasma.

Per intentar compensar, metro, i cap a la zona olímpica, on passejant per una gran esplanada, i entretinguts conversant amb una família, i amb un noiet molt simpàtic d’una botigueta de begudes que volia aprendre anglès. No sap a quins professors ha escollit….

El niu, és espectacular, l’estadi on van celebrar les cerimònies olímpiques, ens encanta, no entrem perquè s’ha de pagar, però els ha quedat força bufó. Al costat, el Cub, on l’aigua i la natació eren protagonistes. De nit, i il·luminat ha de ser força espectacular.

El Nido

Seguim passejant entre estàtues i motius olímpics, fins a una altre estació de metro, on abans d’entrar podem veure però sobretot escoltar, com una banda improvisada de músics d’instruments orientals clàssics, acompanyen la veu desafinada, i segons el nostre oide occidental, creiem que molt, d’una dona.

Estadi

Estadi2

Marxem ràpid, abans que aquest so ens marqui de per vida, i el camí de tornada en metro anem pensant on sopar, mentre comentem el dia , que tot i que no ha sortit com nosaltres pensàvem, està bé per aprendre que no sempre trobarem els nostres idealitzats moments, però que lo important és viure’ls que de tot se n’aprèn i finalment se’n gaudeix, que estem fent contínuament, i esperem que durant molt temps, allò que ens agrada i ens fa feliços, així que hi haurà moltes oportunitats per trobar i gaudir de tot allò que esperem trobar.

I entre totes aquestes reflexions, ens trobem dins d’un restaurant molt casolà, on mengem un parell de plats que podríem anomenar combinats, on una cuixa d’ànec, arròs, i unes verduretes fan que avui anem a dormir amb la panxa més plena de lo habitual.

Anuncis

2 thoughts on “Dia 42: Buscant Kung-fu masters per Beijing

  1. Viatjar és realment aprendre i joc rec que, després d’aquest experiència, podeu muntar una acadèmia, perquè sereu autèntics mestres de vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s