Viatge a Ítaca

Dia 43: Escull la teva pròpia aventura a la Gran Muralla

9 comentaris

21 de juliol

Hi ha dies importants, on potser després no recordes exactament la data, o els petits o grans detalls, però no la essència del que vas fer. Dies d’aquells en que resols alguna dels anhels que tenies pendents, i per a nosaltres, avui ha sigut un d’aquells dies.

La història d’aquest dia i d’aquesta històrica muralla, comença cap al segle III aC, quan es va iniciar la construcció d’aquesta meravella per intentar protegir l’imperi de les invasions, això si, les parts que podem veure actualment son pràcticament totes del segle XIII i XIV, quan la dinastia Ming la va fer acabar, per poder combatre les continues invasions Mongoles i Turques.

Quan ets petit, hi tens els primers contactes, apareix subtilment a alguns contes, quan l’adolescència avança, la fas servir com a símbol de fermesa, i apareix en semblances i comparacions, i quan t’arriba l’edat de viatjar i dels somnis, apareix com un referent, com una de les meravelles de la humanitat que és imprescindible que coneguis, que la trepitgis i li robis una miqueta d’aquella essència que l’ha fet única. Es tracta de la obra més gran feta per l’home en quan a superfície i volum, i diuen les llegendes urbanes, que la única obra de construcció humana, que es pot veure des de l’espai exterior, encara que també d’altres fonts diuen que no és massa cert, i que a ull nu no es pot veure res de res… A nosaltres quan les coses boniques de la terra, se’ns acabin, i haguem de sortir de l’extraradi, ja us podrem explicar si es veu o no….

De moment, un dia així ha de començar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, com a bons catalans….i a les 7, toca llevar-se, per fer uns cafetonets a la bakery que tenim tot creuar el carrer, i agafar forces per un dia que es preveu intens.

Des de Beijing, hi ha bàsicament 3 parts on pots anar a veure la muralla, nosaltres com no, hem escollit la més llunyana, intentant esquivar les previsibles quantitats de gent. La zona es diu Jinsihaling, i farem un combinat de bus i taxi per poder-hi arribar, o al menys això hem llegit…

Ens trobem amb el Dinu, el nostre amic romaní, a les 8:30 a la parada del metro de Dongzhimen, just al costat de la estació d’autobusos, on el 980 ens ha de portar a la ciutat de Miyun. Una hora després, i tot i que una senyora molt simpàtica ens havia dit que la parada era la cinquena, un xinès puja al bus i ens diu que aquella és la parada. Alguna cosa no ens agrada només baixar, i comencem a veure que no hem fet bé, quan el bus torna a arrancar seguint la seva ruta. Només hi ha un conductor i el seu cotxe que ens espera, i això sempre és sinònim de mala negociació, però tot i que el prenda no ens cau bé, i després de molts i molts estira i arronsa, a més de no tenir ni idea de a quina part de la ciutat hem anat parar, anem rebaixant el preu fins aconseguir un que tot i que no ens convenç del tot, creiem que no baixarem més. Aprovisionament d’una mica de menjar i d’aigua, i cap a la gran muralla, on el conductor ens deixarà en un punt, i nosaltres caminarem uns 8 kilòmetres per sobre l’històric monument, fins a un altre punt on ens estarà esperant.

Gran Muralla5

Entre venedors ambulants comencem a pujar un caminet que ens porta cap al pas on començarem la nostra aventura. Aquesta part està restaurada, i trobem hordes de petits nens xinesos, que en comitiva avancen i que ens fan difícil tenir una estoneta de tranquil·litat en aquesta primera fase.

Gran Muralla6

Tot i que no fa un dia espectacular, el sol amagat darrere els núvols i de la pol·lució, les vistes són espectaculars, per la carena de la muntanya es veu la serp de pedra, on destaquen les torres de defensa. Uns 7.000 kilòmetres de longitud tenia la muralla, i es calcula que entre 3 i 4 milions de persones van morir construint-la durant segles i segles.

Gran Muralla1

Gran Muralla10

Pujar escales, baixar-ne, observar des dels mirador algun enemic imaginari, et fa que en algun moment sentis ser un, del milió de guerrers que la defensaven en l’època Ming.

Gran Muralla8

La primera part, està força restaurada i entre xerrades fotos, i aigua molta aigua, que la calor no dona treva, anem fent camí. Un últim venedor ambulant ens convenç amb una ampolla d’aigua gelada, literalment, i fa que els successius esglaons siguin més accessibles. La meitat, ens anuncia una altre dona, i aquí la oportunitat de tornar cap a l’inici amb un telefèric, així que el grup després de deliberar es disgrega. A l’hora d’explicar-vos-ho, recuperant l’esperit dels llibres de la nostra adolescència, de la col·lecció “escull la teva pròpia aventura”, els que vulgueu seguir el passos de l’Eva, heu d’anar a la pàgina 122, i els que vulgueu seguir els passos del Mario, us tocarà la pàgina 135….

Gran Muralla2

Gran Muralla7

Ja, ja , ja era una petita brometa, però farem un joc i us explicarem el que hem fet cadascú paral·lelament…..

Eva

Decididament, quan la dona ens ha dit que érem a la meitat del camí i que allà hi havia un telefèric no m’ho he hagut de pensar gaire, i he decidit no continuar, no em veia amb forces, i he preferit que continuessin ells i jo esperar-los a baix. La dona m’ha acompanyat fins a el telefèric, i allí m’ha intentat vendre unes postals que no he comprat, jo només pensava en l’aigua que em compraria al arribar al inici de l’ascensió. El telefèric pensava que tindria bones vistes però senzillament es veu la muntanya per on puja, però res de la gran muralla.

Gran Muralla9

Així que un cop arribada he comprat una aigua ben gran i a rehidratar-me, i mentre, xerrar per signes amb la venedora que s’ha fet amiga meva, i inclús m’ha demanat que li vigilés la paradeta mentre ella anava al lavabo.

Les dues hores que els he estat esperant no se m’han fet llargues en absolut i he estat tranquil·lament mirant com la gent arribava per pujar o inclús arribaven després de l’esforç tot assedegats.

Mario

Seguir caminant i caminant en companyia del Dinu, la segona part més dura, i que no està restaurada. Això si, molt poca gent, i la sensació de tranquil·litat és molt gran. Conversa en anglès, mentre anem passant torres i torres cada vegada més cansats. Una altre aigua congelada et porta cap al cel una estoneta, mentre la samarreta, deixa d’estar humida per estar completament molla. Algunes fotos més fins al final, on un caminet de baixada ens porta cap al nostre conductor que es sorprèn que només siguem dos. Li fem la broma de marxem ràpid que al tercer integrant li hem fet una empenta muralla avall, i tant a ell com a la resta d’assistents els canvia la cara…

Gran Muralla3

Li expliquem que hem de tornar, i aprofita per colar-nos uns dinerons més que li hem de pagar, però acceptem, ens fem alguna foto de grup, i pugem al cotxe per anar a recollir a l’Eva.

Gran Muralla4

D’aquí poca cosa més, les quatres hores de caminata passen factura, i tot i que volíem passar a veure un celler de la zona, se’ns fa tard, així que anem cap a la estació d’autobusos, on podem seure en algun dels últims que hi ha. L’arribada entre un trànsit intens a Beijing, i anem a buscar un lloc per menjar alguna coseta abans d’acomiadar-nos del Dinu, finalment un Food-court és la opció escollida, perquè ens permet a cadascú menjar el que li vingui de gust i seure tots junts.

Metro i cap a casa, és a dir, ens acomiadem del nostre amic, esperant-lo trobar alguna altre vegada en qualsevol indret, i al Hostel. On intentar comunicar amb la família per Skype, i després de múltiples intents desesperants perquè la connexió és pèssima, anem a dormir que estem baldats, contents pel dia que hem passat, i per haver vist a la família, que encara que només siguin uns segons sempre compensa, i ens abandonem sobre aquests llits que son força grans i còmodes, esperant recuperar forces per demà….

9 thoughts on “Dia 43: Escull la teva pròpia aventura a la Gran Muralla

  1. Molt bé, la Gran Muralla !! No està malament la pujadeta, oi Mario ?
    Per cert, una qüestió lingüística: el Dinu és romaní (gitano) o romanès (de Romania) ? He he …

  2. Quin patiment! Però vau arribar al final no Mario?

  3. Molt bé l’odissea i ja saps que els que han nascut mig cabres han de pujar sempre amunt. però, si no ets cabreta, no cal, hehe

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s