23 de juliol

Avui ens hem pres amb calma el despertar-nos, i hem decidit que ja que era el últim dia sencer, anàvem a fer l’últim cafè a la nostra bakery preferida.

Amb el cafetó dins el nostre cos, ja hem anat cap al metro que avui tocava anar una mica lluny, volíem anar al Summer Palace, cosa que significava dos canvis de metro i més d’una horeta.

L’entrada ens ha costat 30 yuans per cap, i només entrar ja ens hem trobat uns canals que tenien botigues, però que en canvi semblava mooolt turístic, així que com s’havia de pagar a part, únicament ho hem vist des de dalt que ja es veia prou bé.

Els nostres passos ens han encaminat cap al que seria el Palau, però… ha sigut a base de mooooltes escales, que ens ha portat a dalt de tot, ara si, cada vegada es veien millors vistes, però pel que portàvem vist, no sé jo si els emperadors de les dinasties xines es podien refrescar gaire tot pujant escales i escales.

A dalt de tot es podia veure la vista del que havíem pujat, però al girar… es veia una fantàstica vista del llac Kunming, tot ple de barquetes, realment molt maco.

Així que hem decidit anar baixant cap al llac, i al arribar-hi poder fer un passeig molt agradable, ja que tot i que avui també ha fet molta calor, i a més a més hem pogut gaudir una mica del sol, passava un vent molt agradable, que feia el passeig d’allò més increïble (si, tot i els milers de xinesos que hi havia).

Al arribar a una glorieta, hem pogut estar relaxadament escoltant un flautista que tocava una música que podent observar les vistes s’hi estava genial!

Amb això ja hem decidit anar tirant, i a veure si trobàvem el metro, però com ahir al Temple del Cel, hem hagut de desfer el camí per fora i fer una bona patejada per poder arribar al metro d’on havíem arribat.

Amb el metro hem volgut anar cap a la Torre del Tambor, ja que havíem llegit en el blog de Un Cambio de Aires, que hi havia relativament proper un restaurant on feien uns dumplings molt bons. Així que hem baixat a la parada que creiem la més propera i tot i que ens hem equivocat de sortida, hem sabut reconduir els nostres passos cap al lloc correcte. No sé si perquè estava molt cansada, o per la calor, però el passeig fins a la Torre del Tambor se m’ha fet molt llarg, i un cop allà, encara hem hagut de caminar una mica fins a trobar el restaurant. Els dumplings no estaven malament, però la veritat es que ens van agradar més els de Wuhai, crec que en tema dumplings estarien en primer lloc.

Amb la panxa plena, hem sortit del restaurant, i just al costat hi havia un d’aquells carrers on t’hi passaries tota la tarda, i si a més tinguessis diners a gastar… ja no et dic. És un carreró ple de botiguetes i llocs per menjar, i tot posat amb molt d’encant, així que senzillament hi hem passejat fins al final, que per sort per als nostres peus hi hem trobat un metro que ens ha portat al hostel.

Com estàvem bastant rebentats, hem estat descansant al hostel i al vespre ja hem decidit sortir a sopar alguna cosa, i a on hem anat? Doncs al mateix lloc que ahir, ja que l’opció pinxos ens va agradar molt i el restaurant també, i ja que és la nostra última nit a Beijing… doncs a cuidar-se una miqueta toca oi?