27 de juliol

No sabem ben bé perquè però sabíem que aquest poble ens agradaria, tot i que havíem llegit que hi ha sempre molts turistes, i la veritat és que us puc dir que així ha sigut, potser és perquè necessitàvem no tenir la pressa de visitar una cosa o una altra, o potser perquè senzillament volíem passejar i gaudir del temps i del poble.

Avui, ens hem despertat amb tota la calma del mon ja que no hi havia cap tren o autobús esperant-nos, ni cap atracció turística on haguéssim d’anar. Ara, la meva panxa ha fet de les seves (de fet ahir ja va començar) i he estat tot el dia amb diarrea, tot i que sembla que ara a última hora està millor, però el Mario també n’ha tingut, serà per solidaritzar-se? Ara no us preocupeu que estem bé, i si demà no millora ens quedarem aquí més dies.

Com no teníem res en ment, hem sortit a passejar primer pel nostre carrer que sembla un dels principals (almenys turísticament parlant) i per un altre que el creua. Efectivament hi ha molts turistes, però si el poble és maco com podria ser que no n’hi hagués? Sobretot ara que els xinesos s’han despertat a fer turisme pel seu país i penseu que en són molts eh??? Barcelona ens l’estimem molt oi? I és molt maca oi? I no hi ha milers de turistes? I no per això ens deixa d’agradar oi?

Així que hem anat passejant per un poble antic, amb cases precioses i ple de botiguetes, i a més amb aquell tipus de souvenirs que si fos un viatge d’estiu ens n’enduríem muntanyes!!! Però no pot ser!! Per tant només es pot observar i fer fotos fins que hem vist com un cafetonet que semblava mono, on hem decidit parar a fer un te i un cafè (no patiu que jo he fet te que amb la meva panxa no crec que hagués sigut bona idea el cafè). Hem estat una bona estona, i llàstima que no s’estigués més fresquet, ara com les parets estaven plenes de post-it que la gent escrivia nosaltres també hem volgut deixar una petita empremta.

El nostre passeig ha continuat per tots els carrerons comercials que hi ha a Pingyao i inclús hem seguit per la part tocant a la muralla, on hem trobat algun raconet molt maco.

Durant el nostre passeig ens han parat més d’una vegada uns estudiants d’anglès que els hi havien posat de deures que els hi escrivissin que tal parlen l’anglès, així que hem fet de bons samaritans.

Amb la passejada ja hem fet gana suficient i hem anat a dinar a un lloc que recomanaven els nois del blog Un Cambio de Aires, i la veritat és que la senyora és encantadora i el menjar estava força bo, ara jo he preferit portar-me bé que la panxa ja la tenia una mica tocada, en canvi el Mario ha arriscat i ha pres uns noodles (que això a noodles no s’hi assemblava gaire) que anava acompanyat d’una salsa picant, serà això el que li ha fet mal?

Després d’omplir la panxa hem anat al hostel a descansar una mica, i fins i tot ens hem quedat una mica dormits.

Pel vespre ja hem sortit a passejar i hem decidit donar-nos un homenatge i anar a fer-nos un massatge als peus d’una horeta i la veritat és que ha estat genial!!

Quan hem sortit hem pogut veure que tot estava molt maco ja que per la nit ho il·luminen tot i queda molt cuco, i hem decidit menjar unes pizzes que ja feia molt que no en preníem.

Poc després de sopar ja hem tornat ràpidament al hostel, ja que ha sigut quan el Mario ha necessitat anar al lavabo…

I per la nit… aixxxxx hem pogut parlar amb les 4wine, que estan reunides a Logroño, i m’hi he sentit com si estigués allí, excepte pel fet que elles estaven bevent vinets dels bons i nosaltres no en teníem!!!

Així que amb bon rotllo ens anem a dormir!!!