03 d’agost

Després de 24 hores en un tren, tot i que ja comencem a habituar-nos-hi, la veritat és que un ja té ganes d’arribar i poder-se situar a la nova ciutat, tot i ser una ciutat desconeguda a on no saps cap a on hauràs de tirar. Però ja ens comencem a habituar a aquesta sensació i cada vegada ens és menys difícil situar-nos i fer-nos-la nostra.

De fet, avui, ha sigut potser un dels dies més fàcils de saber com anar al nostre destí, ja que només baixar del tren, ja hem pogut veure indicacions de com anar cap al metro i més concretament cap a la línia que sabíem que havíem d’agafar per anar a la parada on ens havia citat el nostre couch.

Aquest cop a més hem tingut sort, ja que la mateixa línia de metro de l’estació que ens ha deixat el tren, era la que nosaltres necessitàvem, així que no necessitaríem canvi de línia.

Aquí hem pogut veure que els preus del metro a Shangai són una mica més alts que a Beijing, i que a més aquí són diferents en funció de la distància que facis.

Tot i ser una única línia de metro, gairebé ens l’hem feta tota, així que ens hem estat ben bé una hora al metro fins arribar a l’estació on havíem quedat (pel que sembla els nostres amfitrions viuen una mica a les afores). I només cinc minuts més tard d’haver arribat ja arribaven a buscar-nos en un cotxe que la veritat ens ha impressionat, i al Mario sobretot quan hem arribat a casa seva i ha vist la càmera que té el cotxe per poder aparcar perfectament.

Aquest cop, ens allotgem a casa una parella d’uns trenta anys, que pel que sembla es guanyen bé la vida i tenen un pic molt maco, on podem gaudir d’una habitació per a nosaltres amb un sofà.

Només arribar ens han ofert dutxar-nos i evidentment no hem refusat perquè realment la necessitàvem!!

I… ben nets… ens han acompanyat a una parada de bus que ens portaria a People Square per fer una mica de visita sòls i hem quedat amb ells a les 18:30 a una sortida de metro del Pudong.

El bus ha trigat gairebé una hora en arribar al seu destí, i un cop allí i tenint en compte que eren gairebé les 4 i que en els nostres estómacs només hi havien unes galetes, hem buscat un lloc per menjar. Hem acabat en un Coreà, on no estava malament però no ens ha apassionat com altres llocs on hem anat, però si més no, hem omplert la panxa per poder passejar una miqueta.

El passeig ens ha portat a través de Naijing Road, un carrer estil Portal de l’Àngel a l’engròs, ple de botigues i botigues. Realment no imaginàvem lo consumistes que arriben a ser aquests xinos!!!

Aquest carrer al final de tot, arriba al Bund, el passeig a la vora del riu des d’on es veuen les vistes de l’altre banda, amb tot d’edificis altíssims i l’edifici la Perla d’Orient que ens ha agradat molt. La veritat és que les vistes són impressionants i tot i la calor val la pena anar-hi.

No ens hem pogut estar gaire estona ja que faltava poc per la nostra cita i hem hagut de tornar enrere per agafar el metro i creuar el riu per sota i anar a on havíem quedat amb el Wilson i la Konnie.

Han sigut súper puntuals i de fet quan hem arribat ja hi eren. Primer ens han portat a un pas elevat des d’on ja es veien molt bones vistes, i on hem pogut fer algunes fotos.

I després, ens han portat a sopar!!! Han triat tot ells i la veritat és que tot era boníssim!!! Segur que nosaltres no haguéssim triat tan bé. I quan han portat el compte… No ens han deixat pagar!!! La veritat és que són un encant!!!

Després de sopar hem passejat una mica per la riba del riu (just la contraria a on havíem estat a la tarda) per veure tots els edificis il·luminats i després ja cap a casa que ens quedava un llarg trajecte fins arribar-hi!!!

I ara després de connectar-nos una miqueta… a dormir!!!