5 d’agost

Avui el dia ha començat molt d’hora, i amb molta il·lusió i inquietuds a la vegada. Il·lusió perquè canviem de país i anem a un que hi somiàvem des de fa molt de temps, Japó, on a més a més té l’afegit que vindrà la Mare i el Pere i també l’Oscar un dels amics del Mario.

Inquietuds pel canvi de país, pel no saber que trobarem, com ens hi haurem de moure, com ens entendrem… Totes les inquietuds que s’acostumen a tenir al anar a un país que no coneixes. Sort, que cada vegada ens adaptem més fàcilment als nous països.

Així que amb tot això acompanyant-nos, el despertador ha sonat a les 5 ja que el taxi per portar-nos a l’aeroport venia a les 6. Puntuals com sempre a tres quarts ja estàvem a la porta i per sort el taxi també i per tant en una horeta ja érem a l’aeroport.

Fet l’embarcament i facturades les motxilles ja hem anat a passar immigració i seguretat i per sort no hem trigat gaire estona.

Tot i ser d’hora, hem fet un bon esmorzar per aguantar bé el dia, així que hamburguesa pel Mario i un tros de pizza per mi i a esperar l’embarcament, que ha sigut amb una mitja hora de retràs.

Finalment hem sortit en direcció Japó amb una hora de retràs, però per sort no teníem gens de pressa 😉

El vol no se’ns ha fet gens llarg gràcies a que hem dormit una miqueta i a escoltar música. I al arribar, segell nou al passaport i les dues motxilles han arribat perfectament!

Com que no teníem el bus a Tokyo (hem arribat al aeroport d’Ibaraki, bastant apartat de Tokyo) fins a les 17:10, teníem per davant 4 hores per descobrir l’aeroport i veure que fèiem. Enseguida hem pogut veure que hi havia wifi, així que tindríem entreteniment segur!

Però primer hem investigat una mica l’aeroport i ja hi hagut diferents coses que ens han sorprès gratament… L’aeroport tot i ser molt petit, té moltíssimes màquines de begudes, o sigui que set segur que no en passem 😉

Ara per poder comprar-les hem volgut treure diners i oh! Els dos únics caixers que hi havia en tot l’aeroport, només eren per targetes japoneses… I ara que? Doncs per sort portàvem euros a sobre i hi havia una màquina (si, màquina i no persona) que et canviava divises a yens. Així que ens n’hem fet amb alguns per poder tirar durant el dia.

Per sort hem trobat uns sofàs on ens hem pogut aposentar i començar a penjar posts que ja teníem preparats però com ja sabeu a xina no podíem penjar. Així que ara ja en tindreu contínuament!!!

I… Quan hem anat al lavabo… Quina passada!! Una tassa de wàter que pots regular la temperatura, triar si et vols netejar com si fos un bidet, o amb un “chorro”, posar música… Hem al·lucinat!!!

I a les 17:45, ja hem pogut agafar el bus que en unes dues hores ens ha portat cap a Tokyo, passant primer per unes carreteres tranquil·les, on tothom circula amb educació, sense pitar… I a més amb alguns establiments que si no fos per les cal·ligrafies japoneses, diries que ets als Estats Units.

El bus, ens ha deixat a Tokyo Station, on ràpidament hem trobat un lloc on semblava que venien bitllets de JR lines, i com estàvem bastant perduts, hi hem anat a preguntar. Hem tingut sort i el noi que ens ha atès ens ha tret un bitllet del metro que havíem d’agafar, ens ha indicat a on, també ens ha indicat a on podíem treure diners i hem pogut treure els bitllets per demà passat que ja veureu a on anem…

Ens han semblat fàcils les indicacions que ens ha donat, però al arribar a l’entrada dels trens… Uffff quin caos!!! No sabíem cap a on havíem d’anar!!! Però finalment hem trobat l’andana correcte i en un no res érem dins el metro que anava bastant a petar!! Ara un cop dins, tot era molt fàcil, amb pantalles que fins i tot et posa quants minuts falten per la teva parada.

Amb els nostres hosts de couchsurfing havíem quedat a les 22 i com hem arribat una hora i mitja abans a la parada hem decidit anar a menjar alguna coseta. Però com a simple vista se’n veien molts de llocs, jo m’he quedat amb les motxilles a l’estació i el Mario ha anat a investigar i ha tornat al·lucinant de la quantitat de llocs que havia vist i que li semblaven bé.

Hem anat a un lloc proper i que hi cabéssim amb les motxilles, ja que tot i que hi ha molts llocs, tots són molt petites i clar les motxilles…

El lloc que hem triat és un restaurantet de ramen on per demanar has d’anar a una màquina amb números i el nom dels plats en japonès i pagar el que vols (i nosaltres com hem triat? Doncs perquè alguns dels botons tenen fotografies i perquè a l’exterior hi ha tot de plats de plàstic que simulen els plats).

Realment hem menjat genial!!! Fideus i tempura que estava realment boníssima. I després hem estat fent temps fins a l’hora que havíem quedat.

Puntual a les 22 la Nerea ens ha vingut a buscar i ens ha portat a casa seva.

Com el perfil de couchsurfing gairebé no el tenien omplert, gairebé no sabíem res d’ells. Però anant cap a casa seva ja ens ha explicat que són la Nerea i el Guillermo, una parella d’espanyols, ella de Cadis i ell de Murcia. Que porten vivint a Tokyo ja fa 5 anys, i abans també havien estat vivint a Filipines i també a França.

Un cop a casa al cap de res ha arribat el Guillermo i mentre ells sopaven, ens han convidat a unes cerveses i les hem pogut prendre a la terrasseta que tenen i a on s’està d’allò més bé.

Hem estat xerrant hores sobre Japó, Espanya, sobre ells i nosaltres. Una conversa molt agradable que ha fet que se’ns han fet les 4 de la matinada i ja hem decidit anar a dormir que avui hem començat molt aviat el dia!!